Christine
Dao[*]
Charles
Darwin: L'home darrere el mico
Qui:
Charles Robert
Darwin
Quan: 12
febrer 1809 -19 abril de 1882
On: Shrewsbury,
Anglaterra
Què:
El pare de la teoria de l'evolució
per selecció natural
La teoria
de l'evolució per selecció
natural de Charles Darwin ha estat acollida per la majoria de la
comunitat
científica com la teoria que unifica les ciències de la
vida. I a ell se l’ha exaltat
a una posició de semideu i ha rebut un lloc
de gran
estima a l’escena pública, on totes les idees contràries
a la seva antiquada
teoria són injustament excloses de forma sistemàtica.
Però
Darwin no
era un déu; ni tan sols un semideu: va ser un home que va
proposar unes
especulacions sobre llargues eres de mort i variacions per intentar
explicar la
diversitat de la vida que s'observava a la terra, cerquen excloure
Déu. Dos
segles després del seu naixement, és ja hora que Darwin
surti del seu tron el temps suficient per examinar l'home darrere el
mico.
Els
primers anys
Charles
Darwin va néixer el 1809. Va rebre
la seva educació a l'internat de Shrewsbury,
i
l'octubre de 1825 va anar a la Universitat d'Edimburg per estudiar medicina. Durant la seva estada allà, va treballar sota la direcció de Robert
Grant, estudiant invertebrats marins. No podia
resistir bé l'espectacle de la sang i del sofriment, pel que va
abandonar la medicina i va posar la
seva mirada en el ministeri de
l'església. L'ordenació a l'Església d'Anglaterra
exigia la diplomatura en una
universitat anglesa, de manera que va ingressar al Christ's
College a Cambridge el 1828.
Darwin no va ser un
estudiant destacat, però
sentia passió per les ciències naturals.
Col·leccionava escarabats i va fer una
estreta amistat amb el professor de botànica John Stevens
Henslow, que el va presentar a altres destacats naturalistes. Va
gaudir
de la lectura d'Evidences of Christianity
i de Natural Theology,
de William Paley,
obres que sostenien el disseny diví de la naturalesa. Poc
després d'aconseguir
la seva diplomatura en lletres el 1831, es va dedicar a estudiar
geologia de
camp al nord de Gal·les amb Adam Sedgwick.
El
viatge a la goleta HMS Beagle
Henslow va proposar
que Darwin
participés en la travessia de HMS Beagle a les Amèriques
com a naturalista no pagat i cavaller de
companyia del Capità Robert
FitzRoy. Darwin era
gairebé un complet principiant, amb una experiència
basada només en uns estudis
geològics rudimentaris, en la seva col·lecció
d'escarabats, i en la dissecció
d'invertebrats marins.
Durant el
seu viatge de cinc anys, Darwin va
mantenir unes detallades notes de les seves
observacions i conclusions. Junt amb les seves cartes, enviava
espècimens a Cambridge. FitzRoy li
havia regalat una còpia de l'obra de Charles
Lyell Principis
de Geologia, en la qual es promovien conceptes actualistes,
i que va influir profundament en el pensament de Darwin.
En Ciutat del Cap va conèixer
l'astrònom John Herschel, que
recolzava l'actualisme de Lyell com
«un procés natural en contrast a un procés
miraculós».1
Darwin va realitzar
algunes de les seves
observacions més famoses en excursions a les costes i illes
d'Amèrica del Sud,
com les variacions que va observar en els pinsans i els sinsontes
de les illes Galápagos. Abans
d'això, va observar a
Terra del Foc com uns nadius de la Terra del Foc que havien viscut a
Anglaterra, actuaven de manera diferent que els seus parents
«salvatges», i va
comparar això amb les diferències entre animals
domesticats i en estat
silvestre.
Henslow va anar
distribuint fidelment les notes
que va rebre durant el viatge, i quan el Beagle
va
arribar el 1836, Darwin era ja una
celebritat i
havia estat acceptat entre l'elit científica. També ell
va demanar el dictamen
d'experts per a alguns dels seus descobriments. Darwin
estava donant voltes a la idea de la transmutació de les
espècies, o d'unes
espècies canviant a d'altres, i el juliol de 1837 va fer al seu
llibre de notes
el dibuix del seu famós arbre evolutiu, sobre el qual va
gargotejar les
paraules «I think»
[«em
sembla»]. Va procedir a refondre els dictàmens dels
experts sobre els seus
descobriments, i, amb l'ajuda d'Henslow,
va publicar
l'obra en diversos volums de Zoologia
del Viatge del
H.M.S. Beagle (1832-1836).
L'Origen
de les Espècies
En el seu
desenvolupament de la idea d'una
transmutació de les espècies, Darwin
va afegir el
concepte que la naturalesa seleccionaria certs trets desitjables i que
els
transmetria a futures generacions. Va proposar la teoria que si
s'acumulaven
suficients trets desitjables, es podria formar una espècie
completament nova.
Acompanyant això amb les teories de llargues eres
geològiques segons Lyell, va
néixer la teoria de la descendència amb
modificació —no la popular definició de «canvi al
llarg del temps» que els
evolucionistes afavoreixen en l'actualitat.
L'obra L’Origen de les Espècies per mitjà de la Selecció Natural, o la
conservació de les races afavorides en la lluita per la vida
es va posar a
la venda el 22 de novembre de 1859. Darwin
sabia que
el seu llibre entraria en conflicte amb els conceptes basats en un
origen per
creació.
En considerar L’Origen de
les Espècies,
és ben concebible que un naturalista, en reflexionar sobre les
mútues afinitats
dels éssers orgànics, sobre les seves relacions embriològiques,
de la seva distribució geogràfica, de la seva
successió geològica, i d’altres
dades d'aquesta naturalesa, pogués arribar a la conclusió
que cada espècie no
havia estat creada independentment, sinó que havia descendit,
com les
varietats, d'altres espècies.2
Encara que
Darwin
no havia renunciat del tot a la seva fe, va excloure la creació
com una
explicació científica versemblant. Reconeixia el poder de
Déu, però
senzillament no per crear.
Qui creu que
cada espècie equina va ser creada independentment,
afirmarà, suposo, que cada
espècie ha estat creada amb la tendència a variar, tant
sota condicions
naturals com sota domesticació. ... Admetre aquest punt de
vista, em sembla,
significa rebutjar una causa real per una altra irreal, o almenys
desconeguda.
És fer de les obres de Déu una mera burla i un engany;
gairebé preferiria creure
amb els cosmògons antics i
ignorants que les petxines
fòssils mai no van viure, sinó que van ser
creades de pedra per imitar les petxines
que ara
viuen a la costa del mar.3
L'Origen
de les Espècies es va difondre
ràpidament, gràcies als amics de Darwin
en la
comunitat científica d'elit. La reacció de
l'Església d'Anglaterra va ser
diversa, i els seus dirigents o bé la van acceptar com a
evolució teista, o la
van rebutjar com a heretgia. A causa del seu estat de salut, Darwin no assistia als debats, però
amics com Joseph Hooker i el
«Buldog de Darwin», Thomas Henry Huxley, el defensaven
amb tota energia.
Darwin va continuar
publicant molts llibres,
incloent la polèmica obra El llinatge de l'home,
i la selecció en relació amb el sexe (1871) i L’expressió
de les emocions en l'home i en els animals (1872). L'Origen
de les Espècies es va traduir a
molts idiomes, i el darwinisme va passar a ser un moviment que
esperonava
altres idees evolucionistes, incloent l'obra de Lyell
Proves geològiques de
l'antiguitat de l'home (1863), l'obra d'Huxley
Dades sobre el lloc de
l'home en la naturalesa (1863), i la d'Henry
Walter
Bates El naturalista al riu Amazones
(1863).
L'obra de Darwin
està també associada amb idees com les d'Herbert Spencer,
«la supervivència dels més aptes», encara que
Darwin
mateix no va encunyar aquest terme. Després d'haver observat el
que era
l'esclavitud durant la seva travessia en el Beagle,
a Darwin no li va agradar, però
les seves idees
s'han usat per justificar pràctiques que van des del capitalisme
salvatge al
racisme, el colonialisme, l'eugenèsia de Francis
Galton,
i el darwinisme social.
Pèrdua
de fe, i mort
Encara que
Darwin
havia estat batejat a l'Església d'Anglaterra, procedia d'una
família no
conformista d'Unitaris, i el seu pare i
avi (Erasmus Darwin, l'autor de l'obra Zoönomia) eren
lliurepensadors.
Respecte a ell, considerava la Bíblia com a autoritat en
moralitat, però
després del seu viatge en el Beagle va
qüestionar la
seva historicitat. També va posar en dubte la
benevolència del Creador davant el
dolor i el sofriment, en lloc de contemplar-lo
com a resultat del pecat de la humanitat i d'un món caigut.
Després
de la mort de la seva filla Annie el
1851, la fe de Darwin
en el cristianisme va rebre un altre cop, i va deixar d'assistir a
l’església.4 Va patir de mala salut
durant tota
la seva vida
adulta, i va morir a Downe, Kent,
el 19 d'abril de 1882. Es van difondre especulacions de que havia
tornat al
cristianisme al seu llit de mort, però aquestes asseveracions
van ser
desmentides pels seus fills. Els seus col·legues van
sol·licitar que el
president de la Royal Society, William
Spottiswoode, li concedís un funeral d'estat i que fos
sepultat a
l'Abadia de Westminster al costat de John Herschel i Isaac
Newton. Darwin va ser un de
només cinc personatges no pertanyents
a la reialesa que van rebre un funeral d'estat durant el segle XIX.
Darwin
avui
El Dia de Darwin
s'ha convertit en una celebració anual. Aquest any marca el 200
aniversari del
naixement de Darwin i el 150 aniversari
de la publicació
de la seva obra L’Origen
de les Espècies. Per a aquestes commemoracions s'han
inaugurat
exhibicions sobre Darwin per tot el
món, incloent-ne
una el 19 d'abril al Museu Britànic d'Història Natural a
Londres. La Universitat
de Cambridge celebrarà un
festival, i també la seva vila
natal a Shrewsbury.
També
s'ha encunyat, al Regne Unit, una
moneda especial de dues lliures esterlines
en
honor de Darwin. I el 2008,
l'Església d'Anglaterra
va publicar una retractació formal a Darwin
«per
haver-lo comprès malament i, per haver reaccionat
erròniament al principi,
haver-ne encoratjat altres a encara comprendre'l malament».5
Tanmateix,
en l'actualitat, la teoria de Darwin de
descendència amb modificació —que va encoratjar
moltes altres idees perjudicials— continua plena d'enormes buits i
enigmes que
fonamenten legítims dubtes sobre les seves asseveracions. Les
formes de
transició, que si no es trobaven portarien a l'enfonsament de la
teoria de
Darwin,6 segueixen absents. Les seves teories sobre la pangènesi (la combinació de trets
hereditaris) i de
l'abiogènesi (la vida engendrada des de la matèria inerta
sense direcció) van
ser refutades per Gregor Mendel7
i Louis Pasteur8
respectivament. I les
investigacions continuen exposant una complexitat dissenyada, en lloc
de
modificacions a l'atzar.
Malgrat
les creixents proves en contra,
molts científics continuen adherint-se cegament al darwinisme.
«Els biòlegs han
de recordar constantment que el que veuen no va anar dissenyat,
sinó que va
evolucionar», va escriure el biòleg molecular Francis
Crick.9
Així,
el 2009 se celebra un home les idees
del qual van suscitar moltes preguntes, però que
desafortunadament han resultat
en moltes respostes incorrectes i fins i tot destructives. Fins i tot
150 anys
després que el seu llibre fos posat a la venda,
l'evolució darwinista continua
sent una teoria en crisi.
Referències
Darwin, C. 2006. The Origin of Species: A Variorum Text.
Ed. M. Peckham. Philidelphia, PA: University of Pennsylvania Press, 69.
Darwin, C. 1859. On
the Origin of Species by Means of Natural Selection, or the
Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life. Londres:
John Murray, 3.
Ibid, 167.
Van Wyhe, J. 2008. Darwin:
The Story of the Man and His Theories of Evolution. Londres: Andre
Deutsch Ltd.
Wynne-Jones, J. Charles Darwin to receive apology from the Church of
England for rejecting evolution. Telegraph. Publicat a
telegraph.co.uk 14 septiembre 2008, accedit el 13 gener 2009.
«Sens dubte, la
geologia no revela cap cadena orgànica finament graduada
d’aquesta mena; i aquesta, potser, sigui l'objecció més
òbvia i greu que es pugui adduir contra la meva teoria.
L'explicació es troba, em sembla, en la summa imperfecció
del registre geològic.» Darwin, L’Origen, 280.
Dao, C. 2008. Man of
Science, Man of God: Gregor Johann Mendel. Acts & Facts.
37 (10): 8.
Dao, C. 2008. Man of
Science, Man of God: Louis Pasteur. Acts & Facts. 37
(11): 8.
Crick, F. 1988. What
Mad Pursuit: A Personal View of Scientific Discovery. Londres:
Sloan Foundation Science, 138.
Adalt un nivell
Torna a l'índex general
Torna
a la pàgina principal
* Ms. Dao
és subdirectora de redacció.
Citar aquest article: Dao,
C. 2009. Charles Darwin: The Man Behind the Monkey. Acts & Facts.
38 (2): 12.
Aquest article es va
publicar originalment el febrer de 2009. «Charles Darwin: The Man
Behind the Monkey», Institute for Creation Research, http://www.icr.org/article/charles-darwin-man-behind-monkey
(accedit el 3 de març de 2009).
- Traducció de l'anglès:
Santiago Escuain
© Santiago Escuain 2009, per la traducció
© Copyright SEDIN 2011 pel format electrònic -
www.sedin.org. Aquest text pot ser reproduït lliurement per a fins
no comercials, tot citant la font i l'adreça de SEDIN, autor i
traductor, i aquesta nota íntegrament.
