Frank
Sherwin, M.A., i Brian Thomas, M.S.[*]
Les
«noves espècies», són prova de darwinisme?
És
evident que les espècies sofreixen
canvis en aquest magne sistema anomenat la Terra, però aquests
canvis no es
realitzen de la manera que s’imaginava Charles
Darwin.
Els éssers vius canvien de conducta i de fisiologia en resposta
a pressions
mediambientals (i d’altres menes), però, poden aquests canvis
menors refer completament
la forma essencial d'un ésser viu (un concepte conegut com a
macroevolució)?
Dècades d'investigació diuen emfàticament que no.
Amb
freqüència, petits canvis dins d'una manera
de vida es designen com «microevolució», que es
defineix com «l'evolució que
resulta d'una successió de variacions genètiques
relativament petites que
sovint porten a la formació d'una nova subespècie».1
Els científics creacionistes
concorden en la realitat de petites variacions, tant perquè
són observables com
perquè és raonable que un Creador savi dotés les Seves
criatures amb capacitats que realcessin la capacitat de
supervivència. Però les
esmentades variacions no porten a canvis a gran escala entre les
classes. De
fet, «no hi ha acord [entre els evolucionistes] respecte a si la macroevolució és resultat de
l'acumulació de petits canvis
deguts a la microevolució, o si la macroevolució
està desvinculada de la
microevolució».2
La
desconcertant diversitat de definicions
que es proposen per a la paraula «espècie» pot
servir per ocultar deficiències
de l'evolucionisme darwinista. Com ho han admès
científics destacats: «El terme
mateix d'«espècie» és summament ambigu».3
Steven
Palumbi, de la Universitat d'Harvard,
deia el
1994 que «la formació de les espècies n'ha
representat durant llarg temps un
dels temes més fonamentals, i alhora un dels més esquius,
de la biologia
evolutiva».4
Si es
designen com
a espècies diferents essencialment aquelles formes que no
poden
creuar-se entre si, llavors sens dubte sorgeixen noves espècies,
en un procés
designat com «especiació». Tanmateix, això
succeeix a causa d'una pèrdua
d'informació —precisament la direcció
oposada a
la que exigeix l'evolucionisme darwinista. Per exemple, «les
“gavines
argentades”, segons hom es va desplaçant pel globus, es tornen
... més com les “gavines
ombrívoles”».5 Totes elles es creuen entre si de manera
contínua, fins
que els extrems de l'anell es troben a Europa, on aquestes dues
espècies ja no
es creuen. Aquests canvis es presenten com a
prova d'evolució, però en realitat només
representen la diversitat existent
dins del tipus gavina. I «no és en absolut cosa certa que
aquest tipus de
procés gradual pugui portar a originar una espècie
fonamentalment diferent».6
A la seva
novel·la guanyadora del premi Pulitzer The Beak of
the Finch:
A Story of Evolution
in Our Time [El bec del pinsà: Una
història d'evolució en el
nostre temps], l'evolucionista Jonathan
Weiner
en realitat va validar la posició creacionista
de
variació dins dels tipus de vida, en admetre que els diferents
membres
suposadament diferents de «noves espècies» de
pinsans de les Illes Galápagos
podien ocasionalment creuar-se entre sí.7 Aquells
éssers vius que ja no poden creuar-se amb altres del seu tipus
són senzillament
varietats de via morta que manquen d'algunes de les potencialitats dels
seus
antecessors genèticament més dotats.
Així,
les mosques del vinagre persisteixen
clarament identificables com mosques
del vinagre
fins i tot després de gairebé un segle d'experiments
induint mutacions. No hi
ha proves que es produeixi cap nou material genètic —a part d'un
material acabat
de deteriorar. Els gens preexistents es poden recombinar, deteriorar o
perdre,
però la naturalesa mai no pot inventar-los.
En lloc
d'usar el terme «espècie», que té
definicions genètiques, morfològiques, ecològiques
i evolutives, l'ús del
concepte «natura» o tipus de vida de Gènesi
1, que
es tradueix en diverses versions de la Bíblia com
«espècie» o «gènere», pot
servir per aclarir la qüestió. Aquestes natures
que es reprodueixen com a tals no coincideixen bé amb el
concepte convencional
d'espècie perquè poden creuar-se moltes vegades al nivell
de família o de
subfamília en les categories taxonòmiques convencionals.8
Per
exemple, els gats domèstics es creuen amb alguns felins
salvatges, i hi ha
proves de què potser totes les actuals varietats de gats —la
major part dels
quals pertany a la subfamília felinae—
han descendit de representants originals de la
«natura» felina.
Malgrat la
cortina de fum que es pot
aixecar amb definicions contradictòries, no existeixen proves
que les natures
bàsiques puguin transformar-se d'unes a les altres. Una vegada
més, la ciència
fonamentada i les Escriptures coincideixen: «No tota carn
és la mateixa carn,
sinó que una carn és la dels homes, una altra carn la de
les bèsties, una altra
la dels peixos, i una altra la de les aus» (1 Corintis 15:39).
Referències
- Leonard, B. Critical Analysis of Evolution -- Grade 10.
Esborrany per reflectir els canvis realitzats en la reunió de
2004 de la Junta d'Educació de l'Estat, pàgina 314.
Departament d'Educació d'Ohio. Disponible en línia en
www.texscience.org.
- Allaby, M. (ed.) 1992. The Concise Oxford Dictionary of
Zoology. Nova York: Oxford University Press.
- Agapow, P. et al. 2004. The
Impact of Species Concept on Biodiversity Studies. The
Quarterly Review of Biology. 79 (2): 162.
- Palumbi, S. R. 1994 Genetic Divergence, Reproductive
Isolation, and Marine Speciation. Annual Review of Ecology and
Systematics. 25: 547-572.
- Dawkins, R. 2004. The Ancestor's Tale. Nova York:
Houghton Mifflin, 303.
- Palmer, T. 1999. Controversy: Catastrophism and Evolution.
Nova York: Kluwer Academic, 121.
- Weiner, J. 1994. The Beak of the Finch: A Story of
Evolution in Our Time. Nova York: Knopf. Veure també Grant,
P. R. et al. 2003. Inbreeding and Interbreeding in Darwin's Finches. Evolution.
57 (12): 2911-6.
- Wood, T. C. 2006. The Current Status of Baraminology. Creation
Research Society Quarterly. 43 (3): 149-158.
Adalt un nivell
Torna a l'índex general
Torna
a la pàgina principal
* Mr.
Sherwin és conferenciant científic i Mr. Thomas és
periodista científic.
Citar aquest article: Sherwin, F. y B. Thomas. 2009. Do «New
Species» Demonstrate Darwinism? Acts & Facts. 38 (2): 36.
Aquest article es va publicar originalment el febrer de 2009. «Do
“New Species” Demonstrate Darwinism?», Institute for Creation
Research, http://www.icr.org/article/do-new-species-demonstrate-darwinism
(accedit el 3 de març de 2009).
- Traducció de l'anglès:
Santiago Escuain
© Santiago Escuain 2009, per la traducció
©
Copyright SEDIN 2011 pel format electrònic -
www.sedin.org. Aquest
text pot ser reproduït lliurement per a fins no comercials, tot
citant
la font i l'adreça de SEDIN, autor i traductor, i aquesta nota
íntegrament.
Ens
pot escriure per correu a:
