SEDIN  

Servei Evangèlic de Documentació i Informació
línia sobre línia

||||||||||   Apartat 2002 - 08200 SABADELL (Barcelona) - SPAIN   ||||||||||


La medicina darwinista - contraproduent


Randy J. Guliuzza, P.E., M.D.[*]

La medicina darwinista: Una recepta per al fracàs


Encara que el camp de la medicina va experimentar grans progressos el segle 20, també va caure en errors i en atrocitats paleses a causa de la introducció del pensament evolucionista. Els revessos soferts per una professió ja són cosa dolenta, però milers de pacients «tractats» amb principis de medicina darwinista van sofrir innecessàriament, experimentant confusió, intervencions quirúrgiques doloroses, i fins i tot la mort.

El darwinisme va impulsar l'eugenèsia a la pràctica mèdica

L'exemple més notori d'això és que molts metges van impulsar l'adopció i la pràctica de l'eugenèsia. En un intent de millorar la composició genètica general de la raça humana, els eugenistes van criar selectivament persones biològicament «superiors» i van eliminar forçosament defectes genètics mitjançant l'esterilització, l'avortament o l'aplicació de l'eutanàsia a persones «inferiors».

Aquesta pràctica pot ser atribuïda directament a la medicina darwinista.1 Es van destruir moltes vides durant la primera materialització a gran escala de la creença de Darwin segons la qual «amb una certesa gairebé total, les races civilitzades de l'home exterminaran, i substituiran, a les races salvatges per tot el món».2

Com l'eugenèsia va aconseguir el suport de l'àmbit de la medicina

Els mètodes que van emprar els eugenistes per assolir prestigi científic van servir com a prototips per introduir altres idees evolucionistes en la medicina. Noves revistes científiques com Annals of Eugenics i Eugenics Quarterly van proporcionar fòrums per a una discussió intel·lectual revisada per experts. Les principals revistes científiques de l'època també promovien l'eugenèsia.

Des del consens científic i acadèmic, incloent eminents professors de la Universitat d'Harvard i de la Facultat de Medicina de John Hopkins, es va promoure l'eugenèsia com la perspectiva dels pensadors més progressistes del camp científic.3 En 1912, 1921 i 1932 es van celebrar Congressos Internacionals d'Eugenèsia, als quals van assistir alguns dels científics més destacats del món. Als defensors de l'eugenèsia se'ls atorgaven els més alts honors acadèmics, mentre que als dissidents se’ls feia el buit.

Logo del Segon Congrés Internacional d'Eugenesia, 1921


Aquestes accions van anar donant a l'eugenèsia una aparença de respectabilitat científica, que va portar a la seva acceptació en el camp de la medicina. Quin en va ser, el resultat? Als Estats Units, més de 70.000 persones van ser víctimes de l'esterilització, incloent 8.000 intervencions només a Lynchburg, Virginia.4 En molts altres països, entre ells Alemanya com el més notori, incomptables milers van sofrir l'horror de l'eugenèsia.

Els defensors del darwinisme van impulsar innecessàries intervencions quirúrgiques per extreure «òrgans vestigials»

Fins i tot aquells pacients que tenien la fortuna de poder ser considerats «aptes» no necessàriament quedaven lliures de l'acció del bisturí. Degut a l'obra de Darwin El Llinatge de l’Home, l'apèndix va arribar a ser considerat de manera general com un òrgan rudimentari sense cap valor, un sobrant dels antecessors herbívors de l'home. Això va conduir a un error fonamental que es va mantenir durant dècades en la medicina darwinista: el pensament que la gent es trobaria molt millor sense certs òrgans, encara que fossin perfectament sans.

Per a mitjans del segle 20 s'havien realitzat milers d'intervencions quirúrgiques «profilàctiques», basades en la suposició que «com més aviat millor s'extraguessin [els apèndixs vestigials], tant millor per als interessats».5 Un comunicat de premsa de la Facultat de Medicina de la Duke University el 2007 va plantejar un desafiament a aquest ingenu punt de vista: «Durant molt temps denigrat com a vestigial o inútil, l'apèndix sembla ara tenir una raó de ser —com a «refugi» per als bacteris beneficiosos que viuen a l'intestí humà».6

Com a reacció al descobriment de Duke, un professor de bioquímica va dir que aquesta possible funció bacteriana «té sentit des d'un punt de vista evolucionista».7 La sort mèdica de l'apèndix continua sent incerta, però, afortunadament, els avenços mèdics publicats advoquen ara per a que l'eliminació de les amígdales es realitzi a condició de proves basades en proves clíniques8—característica totalment inexistent en la medicina darwinista.

Prejudicis darwinistes que han obstaculitzat la investigació mèdica

El concepte dels òrgans vestigials en la medicina darwinista ha retardat també la investigació en medicina, perquè hi ha poca motivació per estudiar estructures «inútils». Aquesta errònia creença ha incidit fins i tot als nivells cel·lulars i moleculars. La Universitat de Stanford comunicava el 1998 sobre certs leucòcits que fins ara havien estat majorment passats per alt pels immunòlegs. Per què? Les cèl·lules NK (o cèl·lules assassines naturals), eren «considerades per part d'alguns com un residu arcaic del primitiu sistema immunològic dels mamífers».9 La funció de l'apèndix, de les cèl·lules NK, el suposat «ADN escombraries», i altres àrees de profitosa investigació mèdica, segueixen obstaculitzades per les asfixiants suposicions de la medicina darwinista.

Els cursos de medicina darwinista manquen de rellevància mèdica

Desconeixent el mal historial mèdic del darwinisme, alguns científics proposen sorollosament la introducció d'un nou curs a les facultats de medicina: La medicina darwinista. Dos estridents propulsors, George Williams de la Universitat Estatal de Stony Brook i Randolf Nesse de la Universitat de Míchigan, sostenen que:

La biologia evolutiva... no ha estat realçada en el pla d'estudis de medicina. Aquesta és una situació desafortunada, perquè noves aplicacions dels principis evolutius als problemes mèdics mostren que els progressos serien fins i tot més ràpids si els professionals mèdics estiguessin tan compenetrats amb Darwin com ho han estat amb Pasteur.10

Les contribucions de Pasteur a la medicina, realitzades amb total independència de suposicions evolucionistes, són llegendàries. Va dirigir les seves investigacions a camps que han portat sens dubte alguna a salvar milions de vides.

En comparació amb la investigació seminal de Pasteur, l'enfocament darwinista de la medicina i les explicacions que es deriven del mateix són insignificants. El biòleg evolutiu de Cornell Paul Sherman advoca per un mètode que examini si els símptomes són «adaptacions útils» o vertaderes patologies.

Per exemple, una febre lleugera ... és freqüentment la resposta natural de l'organisme a la infecció. Els estudis demostren que una febre lleugera porta a terminis més breus de recuperació. ... Amb aquest coneixement... un metge podria suggerir que suportar una febre lleugera és la millor manera de curar una malaltia. ... [Sherman] observava que un enfocament darwinista de la medicina afegeix a la caixa d'eines del metge per oferir una gamma més àmplia de tractaments, incloent aconsellar un pacient en determinades ocasions que ajudi el sistema evolucionat de l'organisme perquè realitzi la curació.11

Les teories darwinistes més actuals sobre la malaltia inclouen: 1) El daltonisme lligat al cromosoma X va evolucionar per ajudar els caçadors barons paleolítics per veure el camuflament; 2) la picor associada amb les picades d'insectes va evolucionar perquè els humans evitessin ser picats; 3) la miopia pot resultar d'una interacció entre gens i la característica del treball a poca distància de les societats cultes; 4) la salivació, el llagrimeig, la tos, els esternuts, els vòmits (especialment les nàusees de l'embaràs), i la diarrea van evolucionar per expulsar substàncies nocives i agents microbiològics; i 5) la repugnància natural dels éssers humans cap a les escombraries, els excrements, el vòmit i la purulència és una defensa evolucionada contra el contagi.12

Tanmateix, el mètode darwinista es redueix a poca cosa més que realitzar observacions de senyals i de símptomes i adjuntar-los-hi contes evolucionistes sense demostrar, en una tàctica de propaganda especiosa. Es publiquen explicacions fantasioses en revistes de consens amb revisió per experts que contenen només una fracció del rigor científic dels articles mèdics que apareixen en publicacions com Journal of the American Medical Association o New England Journal of Medicine. Aquestes «percepcions» certament no poden comparar-se amb la rellevància de l'obra de Pasteur.

La medicina darwinista manca de valors clínics

La medicina darwinista no afegeix res a la caixa d'eines del metge. Per exemple, l'únic aspecte darwinista de la interpretació que fa Sherman de la interacció observada entre infecció i febre és la seva totalment inexplicable suposició que la febre és una resposta evolucionada. La majoria dels metges ja sabien quines febres cal tractar.

Aquestes explicacions no compleixen normes científiques acceptades, perquè no poden sotmetre's a prova. A més, els investigadors mèdics seriosos no dedicarien temps a tals coses, perquè la seva contribució a la medicina està mancada de valor. Fins i tot observacions suposadament beneficioses de la selecció natural com la resistència bacteriana als antibiòtics i l'avantatge de l'anèmia drepanocítica en heterozigots no es basen en la medicina darwinista, sinó que van ser realitzades en el context de les ciències bàsiques rellevants de la microbiologia i de la genètica molecular.

La medicina darwinista no té valor predictiu

És també important observar que cap de les explicacions darwinistes integren (i encara menys es fonamenten en assaigs de) la filogènia ni en cap desenvolupament evolutiu físic real de l'organisme mateix. Donat el llarg temps per al desenvolupament de nous medicaments, una vertadera prova la donaria una predicció darwinista —basada exclusivament en la filogènia evolutiva de l'home— d'una nova malaltia actualment no observada per a la qual les companyies farmacèutiques haguessin de començar a desenvolupar un tractament. Fins ara, no s'ha realitzat cap predicció d'aquesta mena.

Aquesta mancança, junt amb unes majors necessitats de l'ensenyament de nova investigació mèdica, és la possible raó que la medicina evolutiva estigui exclosa de tots els plans d'estudi de les facultats americanes de medicina. «Afegim a això que aquesta escola de pensament no ha proporcionat fins al present cap descobriment clínicament útil, i veurem per què les facultats de medicina no en tenen, d'interès», admetia el propulsor de la medicina evolutiva Stephen Lewis.13

Conclusió

Molts dels gegants de la medicina —Edward Jenner, Gregor Mendel, Louis Pasteur, Howard Florey i Ernst Chain, Selman Waksman— van realitzar un treball pioner (incloent els camps de la genètica i de la resistència antimicrobiana) alhora que rebutjaven el darwinisme o el passaven totalment per alt. La medicina darwinista és una impostura. Es recolza sobre les esquenes d’uns vertaders investigadors, revesteix els seus descobriments mèdics fonamentals amb contes evolucionistes, i després els reivindica com a propis, alhora que desvia sumes de subvencions apartant-les de la investigació mèdica rigorosa. El llegat de les idees de Darwin a la medicina va d’allò irrellevant a allò calamitós. Però més enllà de la pèrdua de temps, de talents i de recursos de la comunitat mèdica, el llegat més permanent de Darwin a aquesta disciplina bé pot ser el sofriment d'aquells a qui la medicina està cridada a guarir.

Referències

  1. Weikart, R. 2004. From Darwin to Hitler: Evolutionary Ethics, Eugenics, and Racism in Germany. Nova York: Palgrave Macmillan. Edwin Black documenta el programa americà de criança selectiva i d'esterilització forçada a War Against the Weak: Eugenics and America's Campaign to Create a Master Race.
  2. Darwin, C. 1901. The Descent of Man. Londres: John Murray, 241-242.
  3. Chesler, E. 1992. Woman of Valor: Margaret Sanger and the Birth Control Movement in America. Nova York: Simon & Schuster.
  4. Wieland, C. 1997. The Lies of Lynchburg. Creation. 19 (4): 22-23.
  5. Rabkin, W. The Pros and Cons of Tonsillectomy. South African Medical Journal. 8 gener 1955, 30.
  6. Appendix Isn't Useless at All: It's a Safe House for Bacteria. Comunicat de premsa de Duke, 8 octubre 2007.
  7. Appendix May Produce Good Bacteria, Researchers Think. Associated Press, 5 octubre 2007.
  8. Clinical Indicators Compendium. American Academy of Otolaryngology-Head and Neck Surgery. Disponible en línia a entnet.org.
  9. Weidenbach, K. Natural-born killers: An immunologic enigma solved. Stanford Report. Comunicat de premsa de Stanford University, 14 gener 1998.
  10. Williams, G. y R. Nesse. 1991. The Dawn of Darwinian Medicine. The Quarterly Review of Biology. 66 (1): 2.
  11. Ramanujan, K. Intelligent design? No smart engineer designed our bodies, Sherman tells premeds in class on Darwinian medicine. Comunicat de premsa de Cornell University, 7 desembre 2005.
  12. Rannala, B. 2003. Evolving Health: The Origins of Illness and How the Modern World Is Making Us Sick. Journal of the American Medical Association. 289 (11): 1442-1443; Nesse, R. M. i G. C. Williams. 1994. Why We Get Sick. Nova York: Random House.
  13. Baker, M. Darwin in medical school. Stanford Medicine Magazine. Estiu de 2006.


  Adalt un nivell

  Torna a l'índex general

  Torna a la pàgina principal


* El Dr Guliuzza és representant nacional d'ICR.

Citar aquest article: Guliuzza, R. J. 2009. Darwinian Medicine: A Prescription for Failure. Acts & Facts. 38 (2): 32.

Aquest article es va publicar originalment el febrer de 2009. «Darwinian Medicine: A Prescription for Failure», Institute for Creation Research, http://www.icr.org/article/darwinian-medicine-prescription-for-failure (accedit el 3 de març de 2009).


Traducció de l'anglès: Santiago Escuain
© Santiago Escuain 2009, per la traducció
© Copyright SEDIN 2011 pel format electrònic -  www.sedin.org. Aquest text pot ser reproduït lliurement per a fins no comercials, tot citant la font i l'adreça de SEDIN, autor i traductor, i aquesta nota íntegrament.


Ens pot escriure per correu a:

SEDIN
Apartat 2002
08200 Sabadell
(Barcelona)
sedin.org@gmail.com

Índex:

Especial: Articles sobre 150 anys de Darwin

Índex de butlletins

Índex de línea sobre línea

Pàgina principal

Índex general català

Llibres recomanats

   
orígens

   
vida cristiana

   
bibliografia general

Coordinadora Creacionista

Museu de Màquines Moleculars

Temes d'actualitat

Documents en PDF
(classificats per temes)


Bandera
Union Jack
drapeau
Flagge

 

|||  Índice: |||  Índice de boletines  |||  Página principal  |||  Índice general castellano  |||
|||  
General English Index  |||  Coordinadora Creacionista  |||  Museo de Máquinas Moleculares  |||
|||  Libros recomendados  |||  
orígenes  |||  vida cristiana  |||  bibliografía general  |||
|||  
Temas de actualidad  |||  Documentos en PDF (clasificados por temas)  |||


Bandera     Union Jack     drapeau     Flagge