Randy
J. Guliuzza, P.E., M.D.[*]
La
medicina darwinista: Una recepta per al fracàs
Encara que
el camp de la medicina va
experimentar grans progressos el segle 20,
també va caure en errors i en atrocitats paleses a causa de la
introducció del
pensament evolucionista. Els revessos soferts per una professió
ja són cosa
dolenta, però milers de pacients «tractats» amb
principis de medicina darwinista van
sofrir innecessàriament,
experimentant confusió, intervencions quirúrgiques
doloroses, i fins i tot la
mort.
El
darwinisme va impulsar l'eugenèsia a la pràctica
mèdica
L'exemple
més notori d'això és que molts
metges van impulsar l'adopció i la pràctica de
l'eugenèsia. En un intent de
millorar la composició genètica general de la raça
humana, els eugenistes van criar
selectivament persones biològicament
«superiors» i van eliminar forçosament defectes
genètics mitjançant
l'esterilització, l'avortament o l'aplicació de
l'eutanàsia a persones
«inferiors».
Aquesta
pràctica pot ser atribuïda
directament a la medicina darwinista.1
Es van destruir moltes vides durant
la primera
materialització a gran escala de la creença de Darwin
segons la qual «amb una certesa gairebé total, les races
civilitzades de l'home
exterminaran, i substituiran, a les races salvatges per tot el
món».2
Com
l'eugenèsia va aconseguir el suport de
l'àmbit de la medicina
Els
mètodes que van emprar els eugenistes
per assolir prestigi científic van servir com a prototips per introduir altres idees
evolucionistes en la medicina. Noves
revistes científiques
com Annals of
Eugenics i Eugenics Quarterly
van proporcionar fòrums per a una discussió
intel·lectual revisada per experts.
Les principals revistes científiques de l'època
també promovien l'eugenèsia.
Des del
consens científic i acadèmic,
incloent eminents professors de la Universitat d'Harvard
i de la Facultat de Medicina de John Hopkins, es va promoure l'eugenèsia
com la
perspectiva dels pensadors més progressistes del camp
científic.3 En 1912,
1921 i 1932 es van celebrar Congressos
Internacionals d'Eugenèsia, als quals van assistir alguns dels
científics més
destacats del món. Als defensors de l'eugenèsia se'ls
atorgaven els més alts honors
acadèmics, mentre que als dissidents se’ls feia el buit.
Aquestes
accions van anar donant a
l'eugenèsia una aparença de respectabilitat
científica, que va portar a la seva
acceptació en el camp de la medicina.
Quin en va ser, el resultat? Als Estats
Units, més de 70.000
persones van ser víctimes de l'esterilització, incloent
8.000 intervencions
només a Lynchburg, Virginia.4
En molts altres països, entre
ells Alemanya com el més
notori, incomptables milers van sofrir l'horror de l'eugenèsia.
Els
defensors del darwinisme van impulsar innecessàries
intervencions
quirúrgiques per extreure «òrgans
vestigials»
Fins i tot
aquells pacients que tenien la
fortuna de poder ser considerats «aptes» no
necessàriament quedaven lliures de
l'acció del bisturí. Degut a l'obra de Darwin El Llinatge de l’Home,
l'apèndix
va arribar a ser considerat de manera general com un òrgan rudimentari sense cap valor,
un sobrant dels antecessors
herbívors de
l'home. Això va conduir a un error fonamental que es va mantenir
durant dècades
en la medicina darwinista: el
pensament que la
gent es trobaria molt millor sense certs òrgans,
encara que fossin perfectament sans.
Per a
mitjans del segle 20 s'havien
realitzat milers d'intervencions quirúrgiques
«profilàctiques», basades en la
suposició que «com més aviat millor s'extraguessin
[els apèndixs vestigials],
tant millor per als interessats».5 Un
comunicat de premsa de la Facultat de Medicina
de la Duke University el 2007 va
plantejar un
desafiament a aquest ingenu punt de vista: «Durant molt temps
denigrat com a
vestigial o inútil, l'apèndix sembla ara tenir una
raó de ser —com a «refugi»
per als bacteris beneficiosos que viuen a l'intestí
humà».6
Com a
reacció al descobriment de Duke,
un professor de bioquímica va dir que aquesta
possible funció bacteriana «té sentit des d'un punt
de vista evolucionista».7 La
sort mèdica de
l'apèndix continua sent incerta,
però, afortunadament, els avenços mèdics publicats
advoquen ara per a que
l'eliminació de les amígdales es realitzi a
condició de proves basades en proves
clíniques8—característica totalment inexistent
en la medicina darwinista.
Prejudicis
darwinistes que han obstaculitzat la investigació mèdica
El
concepte dels òrgans vestigials
en la medicina
darwinista ha
retardat també la investigació en medicina,
perquè hi ha poca motivació per estudiar estructures
«inútils». Aquesta errònia
creença ha incidit fins i tot als nivells cel·lulars i
moleculars. La
Universitat de Stanford comunicava el
1998 sobre
certs leucòcits que fins ara havien estat majorment passats per
alt pels
immunòlegs. Per què? Les cèl·lules NK (o cèl·lules
assassines naturals), eren «considerades per part d'alguns com un
residu arcaic
del primitiu sistema immunològic dels mamífers».9
La funció de
l'apèndix, de les cèl·lules NK,
el suposat «ADN escombraries», i altres àrees de
profitosa investigació mèdica, segueixen obstaculitzades
per les asfixiants
suposicions de la medicina darwinista.
Els
cursos de medicina darwinista manquen
de
rellevància mèdica
Desconeixent
el mal historial mèdic del
darwinisme, alguns científics proposen sorollosament la
introducció d'un nou
curs a les facultats de medicina: La medicina darwinista. Dos estridents
propulsors, George Williams de la Universitat
Estatal de Stony Brook i Randolf Nesse de
la Universitat de
Míchigan, sostenen
que:
La biologia
evolutiva... no ha estat realçada en el pla d'estudis de medicina. Aquesta és una
situació desafortunada,
perquè noves aplicacions dels principis evolutius als problemes
mèdics mostren
que els progressos serien fins i tot més ràpids si els
professionals mèdics
estiguessin tan compenetrats amb Darwin
com ho han
estat amb Pasteur.10
Les
contribucions de Pasteur
a la medicina, realitzades amb total
independència de suposicions evolucionistes, són
llegendàries. Va dirigir les
seves investigacions a camps que han portat sens dubte alguna a salvar
milions
de vides.
En
comparació amb la investigació seminal
de Pasteur, l'enfocament darwinista de la
medicina i les explicacions que
es deriven del mateix
són insignificants. El biòleg evolutiu de Cornell Paul
Sherman advoca per un mètode que examini si els
símptomes són
«adaptacions útils» o vertaderes patologies.
Per exemple, una
febre lleugera ... és freqüentment la resposta natural de
l'organisme a la
infecció. Els estudis demostren que una febre lleugera porta a
terminis més
breus de recuperació. ... Amb aquest coneixement... un metge
podria suggerir
que suportar una febre lleugera és la millor manera de curar una
malaltia. ...
[Sherman] observava que un enfocament
darwinista de
la medicina afegeix a la caixa
d'eines del metge
per oferir una gamma més àmplia de tractaments, incloent
aconsellar un pacient
en determinades ocasions que ajudi el sistema evolucionat de
l'organisme perquè
realitzi la curació.11
Les
teories darwinistes més actuals sobre
la malaltia inclouen: 1) El daltonisme lligat al cromosoma X va
evolucionar per
ajudar els caçadors barons paleolítics per veure el
camuflament; 2) la picor associada
amb les picades d'insectes va
evolucionar perquè els humans evitessin ser picats; 3) la miopia
pot resultar
d'una interacció entre gens i la característica del treball
a poca distància de les societats cultes; 4) la
salivació, el
llagrimeig, la tos, els esternuts, els vòmits (especialment les
nàusees de
l'embaràs), i la diarrea van evolucionar per expulsar
substàncies nocives i
agents microbiològics; i 5) la repugnància natural dels
éssers humans cap a les
escombraries, els excrements, el vòmit i la purulència
és una defensa
evolucionada contra el contagi.12
Tanmateix,
el mètode darwinista es redueix
a poca cosa més que realitzar observacions de senyals i de
símptomes i
adjuntar-los-hi contes evolucionistes sense demostrar, en una
tàctica de
propaganda especiosa. Es publiquen explicacions fantasioses en revistes
de
consens amb revisió per experts que contenen només una
fracció del rigor
científic dels articles mèdics que apareixen en
publicacions com Journal of the
American Medical Association
o New England Journal of Medicine.
Aquestes «percepcions» certament no poden
comparar-se amb la rellevància de l'obra de Pasteur.
La
medicina darwinista manca de
valors
clínics
La medicina
darwinista no afegeix res a la caixa d'eines del metge. Per exemple,
l'únic
aspecte darwinista de la interpretació que fa Sherman
de la interacció observada entre infecció i febre
és la seva totalment
inexplicable suposició que la febre és una resposta
evolucionada. La majoria
dels metges ja sabien quines febres cal tractar.
Aquestes
explicacions no compleixen normes
científiques acceptades, perquè no poden sotmetre's a
prova. A més, els
investigadors mèdics seriosos no dedicarien temps a tals coses,
perquè la seva
contribució a la medicina
està mancada de valor.
Fins i tot observacions suposadament beneficioses de la selecció
natural com la
resistència bacteriana als antibiòtics i l'avantatge de
l'anèmia drepanocítica en heterozigots
no es basen en la medicina
darwinista, sinó que
van ser realitzades en el context de les ciències
bàsiques rellevants de la
microbiologia i de la genètica molecular.
La
medicina darwinista no té
valor predictiu
És
també important observar que cap de les
explicacions darwinistes integren (i encara menys es fonamenten en
assaigs de)
la filogènia ni en cap
desenvolupament evolutiu
físic real de l'organisme mateix. Donat el llarg temps per al
desenvolupament
de nous medicaments, una vertadera prova la donaria una
predicció darwinista —basada
exclusivament en la filogènia
evolutiva de l'home—
d'una nova malaltia actualment no observada per a la qual les
companyies
farmacèutiques haguessin de començar a desenvolupar un
tractament. Fins ara, no
s'ha realitzat cap predicció d'aquesta mena.
Aquesta
mancança, junt amb unes majors
necessitats de l'ensenyament de nova investigació mèdica,
és la possible raó
que la medicina evolutiva estigui
exclosa de
tots els plans d'estudi de les facultats americanes de medicina.
«Afegim a això que aquesta escola de pensament no ha
proporcionat fins al
present cap descobriment clínicament útil, i veurem per
què les facultats de medicina no
en tenen, d'interès», admetia el propulsor
de la medicina evolutiva Stephen
Lewis.13
Conclusió
Molts dels
gegants de la medicina —Edward Jenner, Gregor Mendel, Louis
Pasteur, Howard Florey i Ernst Chain, Selman
Waksman—
van realitzar un treball pioner
(incloent els
camps de la genètica i de la resistència antimicrobiana)
alhora que rebutjaven
el darwinisme o el passaven totalment per alt. La medicina
darwinista és una impostura. Es recolza sobre les esquenes d’uns
vertaders
investigadors, revesteix els seus descobriments mèdics
fonamentals amb contes
evolucionistes, i després els reivindica com a propis, alhora
que desvia sumes
de subvencions apartant-les de la investigació mèdica
rigorosa. El llegat de les idees de Darwin
a la medicina va d’allò
irrellevant a allò
calamitós. Però més enllà de la
pèrdua de temps, de talents i de recursos de la
comunitat mèdica, el llegat més
permanent de Darwin a aquesta disciplina bé
pot ser el sofriment d'aquells a qui la medicina està cridada a
guarir.
Referències
- Weikart, R. 2004. From Darwin to Hitler: Evolutionary
Ethics, Eugenics, and Racism in Germany. Nova York: Palgrave
Macmillan. Edwin Black documenta el programa americà de
criança selectiva i d'esterilització forçada a War
Against the Weak: Eugenics and America's Campaign to Create a Master
Race.
- Darwin, C. 1901. The Descent of Man. Londres: John
Murray, 241-242.
- Chesler, E. 1992. Woman of Valor: Margaret Sanger and
the Birth Control Movement in America. Nova York: Simon &
Schuster.
- Wieland, C. 1997. The Lies of Lynchburg. Creation.
19 (4): 22-23.
- Rabkin, W. The Pros and Cons of Tonsillectomy. South
African Medical Journal. 8 gener 1955, 30.
- Appendix Isn't Useless at All: It's a Safe House for
Bacteria. Comunicat de premsa de Duke, 8 octubre 2007.
- Appendix May Produce Good Bacteria, Researchers Think.
Associated Press, 5 octubre 2007.
- Clinical Indicators Compendium. American Academy
of Otolaryngology-Head and Neck Surgery. Disponible en línia a
entnet.org.
- Weidenbach, K. Natural-born killers: An immunologic enigma solved.
Stanford Report. Comunicat de premsa de Stanford
University, 14 gener 1998.
- Williams, G. y R. Nesse. 1991. The Dawn of Darwinian
Medicine. The Quarterly Review of Biology. 66 (1): 2.
- Ramanujan, K. Intelligent design? No smart engineer designed our
bodies, Sherman tells premeds in class on Darwinian medicine.
Comunicat de premsa de Cornell University, 7 desembre 2005.
- Rannala, B. 2003. Evolving Health: The Origins of Illness
and How the Modern World Is Making Us Sick. Journal of the American
Medical Association. 289 (11): 1442-1443; Nesse, R. M. i G. C.
Williams. 1994. Why We Get Sick. Nova York: Random House.
- Baker, M. Darwin in medical school. Stanford Medicine
Magazine. Estiu de 2006.
Adalt un nivell
Torna a l'índex general
Torna
a la pàgina principal
* El Dr
Guliuzza és representant nacional d'ICR.
Citar aquest article: Guliuzza, R. J. 2009. Darwinian Medicine: A
Prescription for Failure. Acts & Facts. 38 (2): 32.
Aquest article es va publicar originalment el febrer de 2009.
«Darwinian Medicine: A Prescription for Failure», Institute
for Creation Research, http://www.icr.org/article/darwinian-medicine-prescription-for-failure
(accedit el 3 de març de 2009).
- Traducció de l'anglès:
Santiago Escuain
© Santiago Escuain 2009, per la traducció
©
Copyright SEDIN 2011 pel format electrònic -
www.sedin.org. Aquest
text pot ser reproduït lliurement per a fins no comercials, tot
citant
la font i l'adreça de SEDIN, autor i traductor, i aquesta nota
íntegrament.
Ens
pot escriure per correu a:
