Randy
J. Guliuzza, P.E., M.D.[*]
Fets
a la Seva Imatge: La gestació humana
És cosa certa que la perspectiva de l’embaràs
només és d’aplicació a la
meitat de la humanitat, però l’altra meitat hauria de trobar el
procés
igualment esbalaïdor. Però la veritable estrella de
l’espectacle és el nadó que
es desenvolupa, que havia estat anteriorment considerat com un objecte
passiu
construït pel cos de la mare. Res no podria estar més lluny
de la realitat. Des
de la guia de la implantació a l’úter i fins arribar a
l’alletament, és la
unitat nadó/placenta el que constitueix la força
dinàmica en l’orquestració del
seu propi destí.
El
nadó és un individu totalment nou, amb un material
genètic singular que expressa
marcadors estranys en les seves cèl·lules que la mare no
reconeix com «jo». El
sistema immune de la mare hauria de destruir les primeres
cèl·lules del nadó en
el curs d’unes poques divisions cel·lulars, però unes
substàncies segregades
per la placenta i pel nadó promouen una complexa
supressió de la resposta
immune de la mare només dins de la ubicació de la
implantació a l’úter. El
teixit placentari que toca l’úter té una expressió
disminuïda dels marcadors
que desencadenarien una resposta immune, i per això el cos de la
mare l’accepta.
Sense aquesta acceptació immunològica, cap nadó
podria sobreviure. I si la
supressió del sistema immune de la mare no estigués
estrictament localitzada,
la seva salut podria quedar compromesa. El sistema immune matern ajuda
a
controlar la implantació de l’embrió en la profunditat
precisament adequada en
l’úter. Sense aquest equilibri exacte de respostes immunes, la
placenta en
desenvolupament podria envair teixits a través de l’úter
i resultar fatal per a
la mare.
El cos
de la mare està ara sota el control d’una nova persona. Una
hormona produïda
per les cèl·lules més primerenques del nadó
és transportada pel torrent
sanguini de la mare de tornada al seu ovari, fent que una part del
mateix
produeixi progesterona, la importantíssima hormona que
calmarà les contraccions
uterines i que mantindrà l’embaràs. Més tard, la
placenta produirà progesterona
en concentracions encara més elevades. Altres hormones
produïdes pel nadó
indueixen adaptacions en el cos de la mare que són absolutament
necessàries per
a la supervivència del nadó. Aquests canvis inclouen una
considerable expansió
del volum de la sang de la mare, un augment del rendiment
cardíac, agents per
modular la pressió de la sang, augment del flux sanguini als
ronyons, i una intensificació
del metabolisme de la mare. La placenta també extreu nutrients
de la circulació
sanguínia materna amb tanta eficiència que primer es
cobreixen les necessitats
del nadó, i només després les de la mare.
En les
últimes setmanes de l’embaràs, l’estrogen produït
pel nadó arriba als seus
nivells més elevats en la sang materna. Això fa que es
formin abundants
receptors per l’hormona oxitocina en les cèl·lules
musculars de l’úter, i
lentament s’oposen a la influència estabilitzadora de la
progesterona. En
arribar a terme, certes cèl·lules del nadó
produeixen oxitocina, un potent
estimulant del múscul uterí. Com que l’úter
és ara molt susceptible a l’oxitocina,
comença el part. En anar baixant el nadó, un sensor de
pressió al canal del
part envia un senyal al cervell de la mare, que porta el cos d’ella a
produir
encara més oxitocina —el que causa contraccions uterines
més forts. La placenta
produeix l’hormona relaxina, que fa que els lligaments pelvians i la
pell del
canal del part es relaxin, eixamplin i tornin més flexibles.
Aquesta major
motilitat proporciona al nadó la sortida per al naixement. I
mentre està a l’úter,
el nadó ha estat produint hormones per ajudar a preparar els
pits de la mare
per produir llet. Després del part, el nadó lactant
indueix una secreció
episòdica d’oxitocina per part de la mare, que actua en els
conductes dels pits
per causar la baixada de la llet.
De
manera que és la mare qui és essencialment passiva,
responent a senyals que
emanen del nadó —fins i tot de vegades en detriment seu. La
investigació
científica ha demostrat que mentre que els òrgans
reproductius i el cos de la
dona són indispensables, no són suficients, es precisa
d’un nadó per
desenvolupar un nadó. Les dades són concloents pel que fa
a les especulacions
relatives a pretesos processos evolutius graduals que portessin als
complexos
sistemes que produeixen un nadó. Aquests sistemes van ser
produïts pel Verb
Creador a la primera mare, Eva, ja de forma plenament funcional des del
principi.
Adalt un nivell
Torna a l'índex general
Torna
a la pàgina principal
* El Dr
Guliuzza és representant nacional d'ICR.
Citar aquest article: Guliuzza, R. 2009. Made in His Imatge: Human
gestation. Acts & Facts. 38 (2): 10.
Aquest article es va publicar originalment el febrer de 2009.
«Made in His Imatge: Human gestation», Institute for
Creation Research, http://www.icr.org/article/made-his-image-human-gestation
(accés el 3 de març de 2009).
- Traducció de l'anglès:
Santiago Escuain
© Santiago Escuain 2009, per la traducció
©
Copyright SEDIN 2011 pel format electrònic -
www.sedin.org. Aquest
text pot ser reproduït lliurement per a fins no comercials, tot
citant
la font i l'adreça de SEDIN, autor i traductor, i aquesta nota
íntegrament.
Ens
pot escriure per correu a:
