SEDIN  

Servei Evangèlic de Documentació i Informació
línia sobre línia

||||||||||   Apartat 2002 - 08200 SABADELL (Barcelona) - SPAIN   ||||||||||


Els processos químics dirigits amb components sel·leccionats i aïllats poden donar les estructures funcionals que hom cerca. Els procesos no controlats no poden donar res significatiu


Charles McCombs, Ph.D.[*]

Química a l’atzar: Una fórmula per a la no-vida


Els científics observen la vida actual amb l’objectiu de determinar quins processos van estar operant quan es va originar la vida en aquest planeta. Seria com contemplar una fotografia de 100 anys d’antiguitat per determinar quina càmera es va fer servir. El millor resultat que pot proporcionar aquesta classe d’anàlisi són conjectures, i conjectures és el millor que pot proporcionar la tesi de l’evolució química. Els evolucionistes expliquen el conte que la vida es va formar a partir de substàncies químiques, en alguna sopa o brou primitiu on la vida va aparèixer per accident.

Poden uns «accidents», unes reaccions químiques a l’atzar, produir els components integrants de la vida? Els vuit següents obstacles químics asseguren que l’origen de la vida per atzar és una postura insostenible.

1. El problema de la falta de reactivitat

Els components necessaris per a la vida només poden formar-se mitjançant certes reaccions químiques en un medi específic. L’aigua és un medi inactiu per a totes les substàncies químiques naturals. En un medi aquós, els aminoàcids i nucleòtids no es poden combinar per formar l’estructura polimèrica necessària per a les proteïnes i l’ADN/ARN. Al laboratori, l’única manera per realitzar una reacció que formi un polímer és realitzar l’activació dels components químics i després situar-los en un medi reactiu. Aquest procés ha de ser totalment exempt d’aigua, perquè els composts activats reaccionarien amb l’aigua. Com es podrien formar proteïnes i ADN/ARN a cap brou primordial aquós si els components naturals són inactius i si els components necessàriament activats no poden existir en l’aigua?

2. El problema de la ionització

El problema de la ionització també involucra la qüestió de la falta de reactivitat. Per produir una proteïna, el grup amino d’un aminoàcid ha de reaccionar amb el grup àcid d’un altre aminoàcid per formar un enllaç amida. Aquest tipus de reaccions han de succeir cents de vegades per produir una proteïna. Com s’ha esmentat abans, l’aminoàcid ha de ser químicament activat per formar el polímer, perquè sense activació cada aminoàcid quedaria ionitzat a causa d’una reacció àcid-base. El grup amino és bàsic i reaccionarà ràpidament amb el grup àcid també present. Aquesta reacció àcid-base d’aminoàcids és instantània en aigua, i els components necessaris per a la formació de les proteïnes no es troben presents en una forma en la qual puguin reaccionar. Aquest és el problema de la ionització.

3. El problema de l’acció de masses

Existeix un altre problema fonamental que sorgeix quan es vol formar l’estructura polimèrica d’una proteïna o de l’ADN/ARN. Cada vegada que un component reacciona amb un segon component que forma el polímer, la reacció química produeix aigua també com a subproducte de la reacció. Hi ha una llei de les reaccions químiques (basada en el Principi de Le Chatelier) que es coneix com Llei d’Acció de Masses, i que estableix que totes les reaccions van en el sentit de la concentració més alta a la més baixa. Això significa que qualsevol reacció que produeixi aigua no pot realitzar-se en presència d’aigua. Aquesta Llei d’Acció de Masses suposa un obstacle infranquejable a la formació de proteïnes, d’ADN/ARN i de polisacàrids, perquè fins i tot si es realitzés aquesta condensació, l’aigua d’un suposat brou primordial hidrolitzaria immediatament les unes i els altres. Així, si es formessin segons es diu en la tesi de la teoria de l’evolució, s’hauria d’eliminar l’aigua dels productes de la reacció, la qual cosa és impossible en un brou «aquós».

4. El problema de la reactivitat

La reactivitat química involucra la velocitat a què reaccionen els components. Si la vida va començar en un brou primordial mitjançant reaccions químiques naturals, llavors s’ha de poder predir la seqüència d’aquestes cadenes polimèriques mitjançant les lleis de la química. Si es va acumular un conjunt d’aminoàcids o de nucleòtids en aquest medi, i va reaccionar per formar la cadena polimèrica d’una proteïna o d’ADN/ARN, llavors hauria d’existir un mecanisme químic que determinés la seqüència dels components individuals.

En les reaccions químiques hi ha únicament una manera en la qual reaccionen totes les substàncies químiques: segons les seves velocitats relatives de reacció. Ja que tots els aminoàcids i nucleòtids tenen diferents estructures químiques, aquestes diferències d’estructura faran que cada component reaccioni a diferent velocitat. Per això, cada un dels aminoàcids i nucleòtids coneguts té una velocitat relativa de reacció coneguda, però això planteja un greu problema a l’evolució. La velocitat relativa de reacció ens diu a quina velocitat reaccionen, no quan reaccionen.

En una reacció química a l’atzar, la seqüència d’aminoàcids només pot determinar-se per les seves velocitats relatives de reacció. La cadena polimèrica que es troba a les proteïnes naturals i en l’ADN/ARN té una seqüència que no es correlaciona amb les velocitats de reacció dels components individuals. En realitat, tots els aminoàcids tenen unes estructures relativament semblants, i, per tant, tenen tots unes velocitats relatives de reacció similars. El mateix succeeix en el cas de la polimerització dels nucleòtids per formar ADN/ARN. El problema és que ja que tots els components dels aminoàcids o nucleòtids reaccionarien al voltant de la mateixa velocitat, totes les proteïnes i tot l’ADN/ARN tindrien una seqüència polimèrica diferent de la que s’observa als nostres organismes. El producte d’unes reaccions naturals o aleatòries mai no podria proporcionar les seqüències precises que es troben a les proteïnes i en l’ADN/ARN.

5. El problema de la selectivitat

La selectivitat química es refereix al lloc on reaccionen els elements. Ja que cada cadena té dos extrems, els components de la reacció es poden afegir en qualsevol d’ambdós extrems de la cadena. Fins i tot si per algun procés màgic reaccionés primer un sol component, seguit d’un segon component, els productes resultants serien una barreja d’almenys quatre isòmers, degut a que la cadena té dos extrems. Si existeix una probabilitat igual que reaccioni un component en dues ubicacions diferents, llavors la meitat reaccionarà en un d’extrem, i l’altra meitat en l’altre extrem. Quan tingui lloc l’addició del segon component, reaccionarà en ambdós extrems de la cadena d’ambdós productes ja present.

Ja que les velocitats de reacció dels aminoàcids són similars, com ho són les dels nucleòtids, el que es veurà és l’addició de tots els components a l’atzar en ambdós extrems de la cadena en creixement. El resultat és una barreja de diversos isòmers dels quals la seqüència desitjada és només un producte menor, i aquest és el problema que apareix amb l’addició de només dos aminoàcids. En començar a afegir-se el tercer aminoàcid, pot reaccionar en ambdós extrems de quatre productes, i successivament.

Però ja que les proteïnes poden contenir cents d’aminoàcids en una seqüència precisa, imaginem la quantitat d’isòmers no desitjats que serien presents com a resultat d’un procés a l’atzar. L’ADN/ARN conté milers de milions de nucleòtids en una seqüència precisa. Els evolucionistes podrien al·legar que tot l’ADN/ARN i que totes les proteïnes es van formar d’aquesta manera aleatòria i que la natura senzillament va seleccionar el que funcionava. No obstant això, aquesta suposició passa per alt que no existeixen milers de milions de diferents cadenes «extres» d’ADN/ARN i de proteïnes a l’organisme humà.

6. El problema de la solubilitat

En anar allargant-se la cadena polimèrica i en afegir-se més components a la cadena, la reactivitat o velocitat de formació del polímer es fa més i més lenta, i la solubilitat del polímer en aigua disminueix. La solubilitat és un factor vital a causa que tant el component activat com la cadena polimèrica a què s’està afegint han de ser solubles en aigua perquè es dugui a terme la reacció desitjada. De fet, arriba el punt en el qual la longitud del polímer disminuirà la seva solubilitat, arribant finalment a que sigui insoluble en aigua. Quan això succeeix, es detindrà l’addició de més components i la cadena deixarà de créixer. No obstant això, les proteïnes i l’ADN/ARN desitjats que es troben als organismes mai podrien formar-se així, perquè els components són insolubles.

7. El problema del sucre

Els nucleòtids, imprescindibles per a l’ADN i l’ARN, es formen per reacció d’una molècula de sucre amb una de quatre diferents heterocicles. La teoria de l’evolució necessita la presència de sucre a la sopa primitiva. Però la presència del sucre planteja un altre problema. Els sucres necessaris per a la síntesi de l’ADN i de l’ARN són sucres reductors. Els sucres reductors poden causar la formació de productes de reacció no desitjats, i a més també eliminen els components necessaris per a la reacció. Si en aquella sopa primitiva tinguéssim aminoàcids (per formar proteïnes) i sucres (per formar nucleòtids), aquests reaccionarien instantàniament entre si, amb la qual cosa ambdós components quedarien fora de la mescla de reacció. El producte d’aquesta reacció no desitjada no pot reaccionar amb aminoàcids per formar una cadena proteínica, ni pot tampoc reaccionar amb heterocicles per formar nucleòtids que portin a la formació de l’ADN o d’ARN.

8. El problema de la quiralitat

La quiralitat és una propietat de moltes molècules amb estructura tridimensional. Moltes molècules poden tenir la mateixa quantitat i classe d’àtoms i enllaços, i diferir només en la seva forma en l’espai, com a imatges en el mirall les unes de les altres. D’aquestes molècules es diu que exhibeixen quiralitat, terme derivat del grec «mà», per la propietat de cada mà de ser la imatge al mirall de l’altra. Cada aminoàcid simple de cada proteïna natural està fet de molècules de «la mà esquerra» (levogires), i cada nucleòtid de cada molècula ADN/ARN està fet de molècules de «la mà dreta» (o dextrogires). Les proteïnes i l’ADN/ARN funcionen com ho fan a l’organisme degut a que posseeixen quiralitat; funcionen perquè la quiralitat les dota de l’estructura tridimensional correcta. Només una configuració funciona; les altres no. Si les proteïnes i l’ADN/ARN s’haguessin format per evolució, els productes haguessin tingut una quiralitat errònia, i per això una estructura tridimensional errònia. Les molècules de quiralitat errònia no suporten la vida als nostres cossos.



  Adalt un nivell

  Torna a l'índex general

  Torna a la pàgina principal


* El Dr. McCombs és Professor Adjunt de l’Escola Graduada d’ICR i Subdirector de la National Creation Science Foundation.

Citar aquest article: McCombs, C. A. 2009. Chemistry by Chance: A Formula for Non-Life. Acts & Facts. 38 (2): 30.

Aquest article es va publicar originalment el febrer de 2009. «Chemistry by Chance: A Formula for Non-Life», Institute for Creation Research, http://www.icr.org/article/chemistry-by-chance-formula-for-non-life (accedit el 3 de març de 2009).


Traducció de l'anglès: Santiago Escuain
© Santiago Escuain 2009, per la traducció
© Copyright SEDIN 2011 pel format electrònic -  www.sedin.org. Aquest text pot ser reproduït lliurement per a fins no comercials, tot citant la font i l'adreça de SEDIN, autor i traductor, i aquesta nota íntegrament.


Ens pot escriure per correu a:

SEDIN
Apartat 2002
08200 Sabadell
(Barcelona)
sedin.org@gmail.com

Índex:

Especial: Articles sobre 150 anys de Darwin

Índex de butlletins

Índex de línea sobre línea

Pàgina principal

Índex general català

Llibres recomanats

   
orígens

   
vida cristiana

   
bibliografia general

Coordinadora Creacionista

Museu de Màquines Moleculars

Temes d'actualitat

Documents en PDF
(classificats per temes)


Bandera
Union Jack
drapeau
Flagge

 

|||  Índice: |||  Índice de boletines  |||  Página principal  |||  Índice general castellano  |||
|||  
General English Index  |||  Coordinadora Creacionista  |||  Museo de Máquinas Moleculares  |||
|||  Libros recomendados  |||  
orígenes  |||  vida cristiana  |||  bibliografía general  |||
|||  
Temas de actualidad  |||  Documentos en PDF (clasificados por temas)  |||


Bandera     Union Jack     drapeau     Flagge