David
Coppedge, Ph.D.[*]
«Les
coses passen perquè sí»: Una ressenya de la
influència de Darwin sobre l’astronomia moderna
El
darwinisme ha envaït l’astronomia a
molts nivells. Això fa ressaltar l’argument que el darwinisme no
és simplement
una teoria sobre l’origen de les espècies: es tracta d’una
cosmovisió que ho inclou
tot.
L’extensió
més òbvia del darwinisme a l’astronomia
ha estat en la astrobiología1 i en el programa SETI.2
El fonament d’ambdues empreses
és la creença que els
mateixos processos naturals que se suposen com a productors de la vida
a la
terra probablement la van produir també en altres planetes.
Això queda clar en
l’Equació de Drake desenvolupada
pel fundador del
programa SETI, Frank
Drake.
Es recolza en la suposició de que la vida emergirà en
alguns planetes, i que en
certs casos evolucionarà fins a arribar a la
intel·ligència. Proves addicionals
del deute que té contret el programa SETI
amb Darwin es pot trobar en la
descripció que fa el SETI del seu
programa educatiu ofert a instituts: «L’evolució
és el tema central de Viatges a través
del temps».3
Una
lectura ràpida de la literatura del
programa SETI ja revela la seva
adhesió a una
cosmologia atea. A la pel·lícula Expelled: No Inteligence
Allowed [Expulsats: La
intel·ligència no és admissible], Richard Dawkins reconeixia que la vida podria
haver estat
dissenyada intel·ligentment —per alienígenes.
Però
va assegurar a un sorprès Ben Stein
que «en alguna
època anterior en algun lloc de l’univers, va evolucionar alguna
civilització
probablement per algun mitjà darwinista».4
A Expelled
també es mostraven parts d’un anterior documental anomenat
«Cosmic Evolution» que
entreteixia una narració contínua
des del Big Bang fins a l’home. Això és típic
d’aquest gènere: l’evolució es
presenta com el gran tema unificador de
l’astronomia,
igual que com de la biologia.
Un altre
nivell de darwinisme en
astronomia es dóna en l’aplicació del terme selecció
als planetes, als estels i a les galàxies. Això es fa
evident en l’anomenat
Principi Antròpic. Per què vivim en un planeta habitable
en òrbita al voltant d’un
estel favorable a la vida en una zona galàctica habitable? La
inevitable
explicació, una altra vegada, és la selecció
natural: pel fet que som aquí, la
natura ha d’haver seleccionat un hàbitat on la vida
pogués evolucionar. Molts astrobiólegs
van més enllà i suposen que la vida evolucionarà inevitablement sempre que les
condicions siguin adequades.
El
màxim nivell de darwinisme còsmic és la
hipòtesi del multivers.5 Els
proponents del
multivers empren lliurement termes com «selecció
natural» o «selecció mediambiental» com un
mecanisme a mena de llei que filtra
entre una aportació gairebé infinita d’universos a
l’atzar i selecciona aquells
en els quals la vida pot emergir i evolucionar. La variació a
l’atzar i la
selecció natural —les columnes de la teoria de Darwin—
s’han extrapolat així a àmbits extrems de l’invisible i
de l’incognoscible.
Les
declaracions de Darwin
sobre astronomia són infreqüents, però ell estava
mogut per dues idees que el
van motivar, i van motivar els seus deixebles, a extrapolar la
selecció natural
sense límits. La primera era la seva fascinació amb
l’acumulació de petits
canvis. La segona, el seu desig d’explicar-ho tot, fins i tot la ment
humana,
mitjançant lleis naturals, de les quals la «llei» de
la selecció natural és el
seu llegat. Però, qui realitza
l’acumulació? I
qui realitza la selecció? La biògraf Janet Browne
descrivia com Darwin es va turmentar
sobre el terme
«selecció» quan crítics de la seva tesi van
observar la personificació inherent
en aquest vocable.6 La
«Natura» no pot
seleccionar sense presentar-la en termes personals, teleològics.
Darwin va promoure la
idea d’un cosmos sense
sentit, subjecte a l’acumulació sense direcció alguna de
nombroses variacions
successives, lleugeres i a l’atzar. Tanmateix, a menys d’un any abans
de la seva
mort expressava el seu «horrorós dubte» sobre si
podia confiar en la seva
pròpia ment si s’havia desenvolupada procedent dels animals
inferiors.7 D’allò que
hagués
hagut de dubtar també era sobre si
cap llei que depengui de l’atzar no és una «llei» en
absolut. Privada de tota
personificació, la selecció natural pot ser adaptada per
explicar qualsevol
cosa —i per tant no explica res.
Aquest any
de Darwin
és una bona ocasió per reavaluar la fiabilitat d’una ment
animal que intenta
explicar l’univers amb referència a una llei natural que es
redueix a que: «Les
coses passen perquè sí».
Referències
- Coppedge, D. F. 2006. Astrobiology:
Follow the…. Acts & Facts. 35 (7).
- Coppedge, D. F. 2006. SETI: Design
in Spite of Itself. Acts & Facts. 35 (9).
- Education
and Public Outreach Programs. SETI Institute. Publicat a seti.org.
- Stein, B. 2008. Expelled: No Intelligence Allowed. DVD.
Dirigit per Nathan Frankowski. Premise Media Corporation, L.P.
- Coppedge, D. F. 2006. There’s Only
One Universe. Acts & Facts. 35 (12).
- Browne, E. J. 2002. Charles Darwin: The Power of Place.
Princeton, NJ: Princeton University Press, 311-312.
- Carta a William Graham, Down, 3 de juliol de 1881.
Adalt un nivell
Torna a l'índex general
Torna
a la pàgina principal
* David
Coppedge treballa en el Programa Cassini al Jet Propulsion Laboratory
de la NASA. Els punts de vista que expressa són els seus
personals.
Citar aquest article: Coppedge, D. 2009. «Stuff Happens»: A
Review of Darwin’s Influence on Modern Astronomy. Acts & Facts. 38
(2): 37.
Aquest article es va publicar originalment el febrer de 2009.
«“Stuff Happens”: A Review of Darwin’s Influence on Modern
Astronomy», Institute for Creation Research, http://www.icr.org/article/stuff-happens-review-darwins-influence-modern-astr
(accedit el 3 de març de 2009).
- Traducció de l'anglès:
Santiago Escuain
© Santiago Escuain 2009, per la traducció
©
Copyright SEDIN 2011 pel format electrònic -
www.sedin.org. Aquest
text pot ser reproduït lliurement per a fins no comercials, tot
citant
la font i l'adreça de SEDIN, autor i traductor, i aquesta nota
íntegrament.
Ens
pot escriure per correu a:
