|
Servei Evangèlic
de Documentació i Informació
línia sobre línia |
|
|
Observat |
(Teòric) |
Raó |
Plantes |
(Plutó) |
90.000 |
|
(2:3 Neptú) |
— |
Neptú |
60.193 |
62.000 |
|
— |
Urà |
30.688 |
31.000 |
1:2 |
Om |
Saturn |
10.670 |
10.333 |
1:3 |
Faig |
Júpiter |
4332 |
4133 |
2:5 |
Albercoquer |
Asteroides |
1200-2000 |
1550 |
3:8 |
Perera |
Mart |
687 |
596 |
05:13 |
Ametller |
Terra |
365 |
366 8 / 13 |
|
08:21 — |
Venus |
225 |
277 13/21 |
|
Pi |
Mercuri |
88 |
87 |
13:34 |
Pi |
Alguns creacionistes han teoritzat que alguna
força còsmica, probablement en
relació amb els temps del diluvi de Noè, va alterar el
sistema solar, especialment des de Venus fins al
cinturó d’asteroides. Aquesta
pot ser l’explicació dels únics
ajustaments teòrics significatius en la
taula: Mart (687–596), i Venus (225–277); la resta
estan molt a prop a la realitat. Fins i tot
amb aquests dos paràmetres, la
correlació del patró de Fibonacci amb els temps del
període dels planetes va molt més
enllà d’un mer atzar. És
un exemple addicional de la meravellosa i divina
disposició matemàtica de la
creació per part de Déu. Que no
sigui perfecta va amb el fet que encara que el pecat
d’Adam va afectar la totalitat de la creació
(Romans 8:22), però en
la Seva bondat Déu no ha permès que el
pecat esborri tots els senyals de seva gran obra
creadora (Salm
19:1).
Una divergència summament interessant en la taula és la de la Terra. Com el següent planeta en la sèrie després de Mart, el seu nombre hauria de ser 8:21, però no ho és. Aquest nombre «salta» sobre la terra i es relaciona amb Venus. Fins i tot amb aquesta divergència descobrim que el període de la Terra en comparació amb Mart i Venus són nombres de Fibonacci (8/13, 13/21). Sóc de l’opinió que aquesta anomalia és prova divina de la singularitat del planeta Terra en relació amb tot el cosmos. També compleix una altra condició, perquè aquesta «anomalia» destrueix el big bang i la hipòtesi nebular, perquè si tots els planetes s’haguessin format a partir d’una nebulosa en rotació de pols i àtoms, aquesta funció no estaria present. L’observació de que els temps de revolució dels planetes al voltant del sol es correlacionen amb la disposició de les fulles al voltant de les seves tiges és també alguna cosa sorprenent.
Aquestes formes, aquests nombres i aquestes espirals, i la proporció divina, es repeteixen constantment en la seva presència a través de tota la creació. Es troben tant en éssers vivents com a fenòmens del món físic. La seva simetria, bellesa i precisió matemàtica es fan patents en cada aspecte de la naturalesa. Encara que la perfecció absoluta no es troba en tot l’anterior (a causa dels efectes del pecat d’Adam), la seva mateixa presència en pràcticament tot lloc i en totes les coses és un poderós argument en contra del seu origen per un cec atzar o per processos evolutius. L’única conclusió racional és que el Creador de l’univers és un Ésser personal i intel·ligent que va crear aquestes coses com una empremta visible de la Seva existència personal, encara que invisible. Aquest gran Déu de la creació, savi, poderós, creatiu i sobirà, és Aquell que es revela en la Bíblia, i de qui es pot dir: «Ell fa grans coses, que nosaltres no entenem» (Job 37:5). Ell és digne de tota adoració. I quin és el Seu nom? El Senyor Jesucrist. «Digne ets, Senyor, de rebre la glòria i l’honor i el poder: perquè tu vas crear totes les coses, i per la teva voluntat existeixen i foren creades» (Apocalipsi 4:11).
Referències
Adalt
un nivell
Torna a
l'índex general
Especial:
Articles sobre 150 anys de Darwin
Índex de
butlletins
Índex de línea
sobre
línea
Pàgina principal
Índex general
català
Llibres recomanats
orígens
vida cristiana
bibliografia
general
Coordinadora Creacionista
Museu de
Màquines Moleculars
Temes d'actualitat
Documents en PDF
(classificats per temes)
||| General English Index ||| Coordinadora Creacionista ||| Museo de Máquinas Moleculares ||| ||| Libros recomendados ||| orígenes ||| vida cristiana ||| bibliografía general ||| ||| Temas de actualidad ||| Documentos en PDF (clasificados por temas) ||| |