Quan ens mirem aquesta qüestió, la pretesa opinió universal és l'opinió de
dues o tres persones. I hauríem de convèncer-nos d'això si veiem la manera en
que realment sorgeix aquesta opinió universal.
Veuríem que, en primer
lloc, són dues o tres les persones que al principi van acceptar aquesta opinió,
o que la van exposar i defensar; i va haver-hi gent tan bona com per pensar que
ho havien realment comprovat. Després, unes altres persones, persuadides
d'antuvi que els primers tenien la necessària capacitat, van acceptar l'opinió.
Aquests, per la seva banda, van rebre la confiança de molts d'altres, la
ganduleria dels quals els va suggerir que el millor seria creureu-s'ho d'una
vegada, en lloc de prendre's la feinada de comprovar-ho per ells mateixos. I
així és com va créixer dia rera dia el nombre d'aquests crèduls i ganduls
partidaris, perquè tan aviat aquesta opinió va arribar a tenir un cert
recolzament que els seus partidaris addicionals ho van atribuir al fet que
aquesta opinió sols hagués pogut guanyar-ne tants degut a que els seus arguments
eren tan convincents. La resta de la gent es va veure forçada a acceptar el que
estava acceptat universalment, per a no ésser considerats com persones rebels
que es resisteixen a les opinions acceptades per tot el món.
SCHOPENHAUER, Arthur, The Art of Controversy [L'art de la controvèrsia], Londres 1926. Estratagema nº 30: «Sobre l'argumentum verecundiam»
Nom original del fitxer: 3 - Opinió universal.rtf - preparat el
dimarts, 7 octubre 1997, 10:51
© SEDIN 1997
