És deixada de banda i ignorada en els estaments acadèmics i socials. Tots
els temes de la natura i conducta humanes es tracten avui dia evitant amb molta
cura tota referència a ella. Es tracta de
la presència de Déu.
L'home modern ha emprès la tasca de lliurar-se del seu
Déu i d'establir-se ell mateix com la mesura de totes les coses.
Per deixar Déu fora de tots els racons del món dels
homes, s'ha emprès una de les tasques més gegantines del
pensament humà. S'han buscat justificacions
intel·lectuals per negar Déu com Creador, inventant
explicacions enginyoses i aparentment convincents de l'origen de
l'univers, de la vida i de l'home, tractant d'explicar-ho tot
mitjançant un univers sorgit a l'atzar i desenvolupat a l'atzar,
per deixar Déu expressament fora. També s'han inventat
enginyoses explicacions per no atendre a la realitat de l'acció
de Déu a la història dels homes, i s'han fet
reconstruccions pretesament plausibles de l'origen i desenvolupament
d'Israel, de la Bíblia i del cristianisme.
El motiu profund per cercar explicacions que deixin de banda a Déu l'expressa
el mateix Déu en la Seva Paraula:
«El dolent, per la supèrbia del seu rostre, no cerca Déu; no hi
ha Déu a cap dels seus pensaments. Els seus camins són torçats en tot temps; els
teus judicis els té molt lluny de la seva mirada; menysprea tots els seus
adversaris. Diu en el seu cor: No seré mai mogut; mai m'arribarà la
desgràcia.» (Psalm 10:4-6).
«Aquell qui és la llum veritable, la que il·lumina tots els homes,
arribà al món. Però, encara que era al món i l'havia creat, el món no el va
reconèixer. ...» (Evangeli de Joan 1:9-10).
«La causa de la condemna rau en el fet que la llum vingué al món i
els homes van estimar-se més les tenebres que la llum, perquè les seves obres
eren dolentes. Tot aquell qui practica el mal avorreix la llum, i no
s'acosta a la llum de por que les seves obres no es descobreixin. »
(Evangeli de Joan 3:19-20).
Proposta Cristiana és això: una proposta. Una proposta cordial a
reconsiderar les justificacions intel·lectuals que l'home modern dóna per
negar Déu. Presentem una anàlisi de l'explicació evolucionista des d'una
perspectiva filosòfica i d'anàlisi de les evidències, i trobem que
l'evolucionisme es troba mancat de racionalitat i d'evidències; es presenta la
Resurrecció de Jesús de Natzaret com la gran culminació de la intervenció de Déu
a la història; que per això mateix Jesús de Natzaret és el Salvador dels homes
que es tornen a Ell. S'analitza també la posició de l'agnosticisme, i es mostra
que la seva fi és no la mort de Déu, sinó la mort de l'home i la fi de la
racionalitat.
No és la missió de l'Assemblea Cristiana reformar la societat: En el
cristianisme veritable no hi ha cap agenda política ni social: és una crida
eminentment individual. Cada vegada que grups cristians han volgut dominar
políticament la societat i «cristianitzar-la», s'han equivocat. La
comunitat cristiana sí que ha de viure el seu cristianisme a tots els nivells. Però
a nivell dels no cristians només pot actuar i ha d'actuar a nivell d'exhortació,
de crida i de persuasió. La societat, globalment, no té remei: és de fa molt de
temps una societat apòstata: és el món.
- Pilat, el representant del dret romà, tot declarant Jesucrist innocent, el
va lliurar a ser executat.
- La religió que Déu havia donat adaptada a l'home en la carn, el judaisme, va
negar el seu Messies, Jesucrist.
- La saviesa d'Atenes se'n va burlar del missatge de la Resurrecció de
Jesucrist que Pau hi va proclamar, i va rebutjar la crida al penediment.
- I la civilització anomenada cristiana i occidental ja ha rebutjat globalment
la crida de Déu al penediment i a la conversió.
Però amb aquesta Proposta Cristiana, ens adrecem al lector com persona
individual. Els homes i les dones d'aquesta civilització van cap al penya-segat
del judici de Déu, a recollir els fruits d'haver donat l'esquena a Déu. Però a
cada home i dona d'aquesta civilització s'adreça la Paraula de Déu, per a què
reconsiderin els seus pensaments, els seus camins, la seva vida i les seves
creences, deixin els seus pensaments i els seus camins apartats de Déu, i donin
mitja volta, tornant a Déu revelat en Jesucrist.
Déu ha parlat
Si bé antigament va parlar de manera fragmentària per mitjà dels profetes i
homes de Déu, en la consumació del temps ha parlat mitjançant el Fill,
Jesucrist, el Verb Etern esdevingut home i manifestat a la història, en mig de
nosaltres. I aquest rebuig de Déu que ara es manifesta de tantes maneres, per la
violència a vegades, per l'escarni i el menyspreu molt més freqüentment, el va
patir Ell amb tota la violència que l'home va aplicar contra el Déu manifestat
en carn.
Déu no és pas enemic de l'home. Vol perdonar, i crida al penediment i a la
conversió. Per això no s'imposa
sobre un home que el rebutja. Un dia Déu portarà a judici
totes les obres dels homes; els seus pensaments, paraules i obres.
Mentre tant, veu els inútils esforços de l'home cercant
significat i felicitat fora d'Ell, i amb paciència va cridant
als homes a què, defugint la supèrbia humanista, defugint
la vanitat i la buida pretensió d'autosuficiència humana,
tornin a Ell.
Déu crida als homes i a les dones a tornar al Creador d'ells, abans de
cloure la història amb la Seva intervenció i judici, i d'establir finalment el
Seu Regne amb poder.
Jesucrist, qui va ser crucificat a les afores de Jerusalem fa mes de dinou
segles, va ressuscitar, vencent la mort. Ell ofereix a tots els homes el perdó
de Déu perquè Ell va representar-nos com Home veritable, sense pecat personal,
per portar tot el nostre càstig. Ell va portar la maledicció i el judici que
nosaltres mereixíem i que en tota l'eternitat no haguéssim pogut exhaurir. La
Seva tomba està buida, i el testimoniatge cristià de la Seva resurrecció no ha
pogut mai ésser contradit. És la garantia del missatge de Déu i la clau de la
proposta que Déu fa als homes pel missatge de l'Evangeli. És la victòria sobre
la mort i la porta oberta a un estat nou de coses que Déu ens ofereix en
Jesucrist, el cap de la Nova Creació que s'ha d'establir en el seu moment.
Aquesta és la invitació de Jesús de Natzaret, el Crist, Déu manifestat:
«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us donaré
el descans. Preneu el meu jou sobre vosaltres i apreneu de mi, que sóc dòcil i
humil de cor, i trobareu el descans per a les vostres ànimes, perquè el meu jou
és suau, i la meva càrrega lleugera.» (Evangeli de Mateu, capítol 11,
versets 28-30.)
Santiago Escuain
Adalt un nivell
Torna a l'índex general
Torna a la pàgina principal
Nom original del fitxer: 00 La presència de Déu.rtf - preparat el
dimarts, 7 octubre 1997, 10:51
© SEDIN 1997