SEDIN  

Servei Evangèlic de Documentació i Informació
línia sobre línia

||||||||||   Apartat 2002 - 08200 SABADELL (Barcelona) - SPAIN   ||||||||||


J. Edwin Orr

FETS CONTRA FAL·LÀCIES

Traducció de l'anglès: Santiago Escuain


UN mestre a Santa Mònica decidí escriure sobre la qüestió de l'alcoholisme per la seva dissertació de doctorat a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles. Per guanyar un doctorat, hom ha de fer una contribució en el camp del coneixement. Quant a això, es trobava amb un problema. «Què és el que podria conèixer jo que sigui nou sobre l'alcoholisme», pensà, «quan la gent s'ha estat emborratxant durant milers d'anys?»

Va lluitar amb aquest problema i va arribar a una possible resposta.

Va reflexionar: —Si trobo el denominador comú en els casos de borratxera, potser podria descobrir la causa de l'alcoholisme?

—Bona idea! —li va dir el seu professor—. Treballa en això.

El fet de que ell mateix era un abstemi total li representava un altre problema. Llavors va recordar un vell del barri baix, borratxo ocasional, que es va oferir a fer-li tota la investigació a canvi només de les matèries primes.

Els informes vingueren un darrere l'altre d'aquell actiu investigador. El dilluns es va emborratxar amb whiskey i soda; el dimarts es va emborratxar amb brandy i soda; el dimecres es va emborratxar amb rom i soda; el dijous es va emborratxar amb ginebra i soda, i el divendres es va emborratxar amb vodka i soda. I així va continuar la cosa.

Johnson es va fer la pregunta: —Doncs, què és el que el fa emborratxar? Ha d'ésser el denominador comú: La soda!

Això il·lustra burla burlant la insensatesa de les fal·làcies. Hom pot arribar a conclusions en base d'un comú denominador, però altres factors no poden pas ésser ignorats. La causa de la borratxera és l'alcohol, no la soda.

I així succeeix amb algunes de les fal·làcies en les quals hom cita científics contra la fe. Quan hom les sent, sonen convincents; però són totalment falses, i els principis involucrats exigeixen una revisió total.

Durant l'hivern, Irkutsk és una metròpoli gris però activa al llunyà orient de Moscou, a la zona asiàtica de Rússia. No està pas gaire al sud de la latitud dels llocs habitats més freds de la terra. Vaig estar content de no passar massa temps als carrers, però em vaig entretenir visitant la universitat.

Havent-me concentrat en geografia i geologia pel primer any de postgraduat, estava interessat en veure el fascinant Llac Baikal de Sibèria, que estava a prop, tan gran com tota Suïssa, i d'una profunditat de més d'un quilòmetre i mig.

Saixa Sergeievitx Samarin,1 un estudiant d'idiomes de la universitat amb un sorprenent accent d'Oxford, va ser designat per portar un grup nostre a Baikal. Vaig decidir de fer conversa amb Saixa Sergeievitx, amb l'esperança de dirigir la xerrada a qüestions espirituals més que materials.

Abans de gaire estàvem parlant de qüestions científiques, pel que vaig introduir una observació provocativa sobre ciència i fe. Saixa, com tots els bons guies d'Intourist, havia rebut instruccions de no ficar-se a parlar amb els turistes sobre qüestions religioses alguns d'aquests visitants estaven condicionats per conceptes passats de moda en educació, i una observació massa brusca podia ferir els seus sentiments. Però amb un turista educat i amistós, Saixa va pensar que podria comunicar-s'hi.

LA CIÈNCIA REFUTA

—Però, —va respondre ell—, ¿és que ningú amb una educació científica creu en Déu, avui dia?

—¿Tu tens una educació científica? —li vaig fer.

—No —em va contestar—. Però he estudiat un xic de ciència. El meu interès es centra en la literatura, però vaig fruir estudiant alguns cursos de ciència.

—Jo també —li vaig assegurar—. He estat interessat en la ciència tota la meva vida. Però no estic pas conscient de cap argument científic contra el concepte de Déu.

—Saixa va quedar atònit.

—Ho diu seriosament? —em va preguntar.

—I tant!

Vam caminar dificultosament per la neu, una mica apartats dels altres turistes i del xofer. Vaig reprendre la conversa:

—Saixa, ¿estaries d'acord en què durant els últims setanta anys i escaig els científics han descobert milers de fets?

S'ho va pensar un temps, interessat a pesar d'ell mateix, però buscant algun possible llaç en aquella pregunta innocent.

—¿Em podries mencionar un fet descobert d'aquests que contradigui el concepte de Déu?

Saixa no va pas contestar. Li vaig fer broma amb alguns suggeriments faceciosos, i ell els va excloure, i va acceptar que els científics no havien pas descobert un sol fet que contradigués el concepte de Déu.

—Molt bé —vaig prosseguir—: Estaries d'acord en què durant els últims setanta anys i escaig els científics han proposat milers de teories per explicar aquests fets?

Saixa hi va estar d'acord. Li vaig assenyalar que algunes teories han estat descartades, com el concepte que les ones de ràdio eren transmeses a través de l'èter; i que algunes estaven en suspens, per manca d'evidència; però moltes havien estat adoptades com a hipòtesis de treball.

—¿Hi estàs d'acord, Saixa, que els projectes espacials russos i americans es basen en les mateixes teories científiques?

Va assentir.

—Molt bé, doncs —vaig continuar—: Em podries assenyalar una sola teoria científica que contradigui la idea de Déu?

Saixa va llançar una potada a la neu mentre reflexionava. Per fer-li broma, li vaig suggerir:

—¿Què t'assembla la gravitació? ¿Contradiu aquesta teoria l'existència de Déu? Si ho fa, ¿com m'expliques que Sir Isaac Newton, que va proposar la teoria, creia ell mateix en Déu?

Saixa va protestar ràpidament:

—Però senyor, això va ser fa tres-cents anys, quan tothom creia en Déu. Era el normal, llavors.

—Molt bé —li vaig fer—. Considerem el segle vint. Moltes persones consideren Albert Einstein com el més gran científic del segle vint. Ell va proposar la teoria de la relativitat. Va suggerir tot tipus de proves per la seva validesa, i avui dia està generalment acceptada. ¿Contradiu aquesta teoria l'existència de Déu? I si ho fa, ¿com m'expliques el fet de que l'Albert Einstein professava creure en Déu a la seva manera?

Una altra vegada Saixa no em va respondre. Estava pensant que em suggeriria, com un jove americà havia suggerit, que la «cosmologia de l'estat constant la idea que l'univers és etern i auto-sustentant anul·lava la idea de Déu; i jo estava igualment llest per a citar-li que «aquesta especulació no ha produït cap evidència observable fins ara.» Però Saixa es va quedar callat, suggerint que els científics soviètics estaven més donats a la teoria del «big-bang» de l'univers en expansió.2

Finalment, Saixa Sergeievitx Samarin va fer una rialla nerviosa. Va esmentar una història molt repetida:

—Quan els nostres cosmonautes van tornar d'orbitar la terra, va recordar, un d'ells va dir que havien estat mirant amb tota atenció buscant Déu allà dalt, ¡i que no l'havien vist per enlloc! Això va fer trontollar alguns dels nostres vells creients.

—Però no pas creients instruïts —vaig protestar jo—. Em sento molt sorprès que un rus educat, cosmonauta o no, pensi tan sols de buscar a Déu en òrbita al voltant de la terra. ¿En quina mena de Déu es pensen que creuen els cristians, llevat dels infants?

»La ciència és neutral vaig prosseguir quan es tracta de la fe religiosa, però això no vol pas dir que els científics siguin sempre o sovint neutrals. Un dels nostres més grans científics fou Arthur H. Compton. Un parell de pàgines a l'enciclopèdia estan dedicades als seus descobriments. Deixa'm que et citi el que ell va dir: «La ciència és l'aguait del propòsit de Déu en la natura. La mateixa existència de l'esbalaïdor món de l'àtom i de la radiació assenyala a una creació plena de propòsit, a la idea que hi ha un Déu i un propòsit intel·ligent darrera de cada cosa.»3

LA CIÈNCIA INVALIDA

Taixkent, la metròpoli de l'Àsia Central Soviètica, va resultar ser una ciutat força interessant, destinada trist és dir-ho a ser destruïda per un terratrèmol poc després de la meva visita.

Vaig trobar una mestra d'escola uzbeka, cautelosament disposada a tenir una conversa. Vam començar tractant de la cultura uzbeka. Finalment, li vaig parlar sobre la meva conversa amb un estudiant d'Irkutsk. La senyora Khoja tenia evidentment antecedents musulmans, però havia estudiat a Taixkent en rus i a Samarkanda en Uzbek. Va fer aquesta aguda observació:

—Senyor, no seré jo tan ximpleta com per dir que la ciència contradiu la idea de Déu; però la ciència ho explica tot, i això fa supèrflua la idea de Déu. Gràcies a la ciència, no necessito Déu.

—La ciència ho explica tot? —li vaig fer, aixecant les celles.

—D'acord —em va contestar ella—: Limitaré la meva afirmació dient que la ciència va de camí a explicar-ho tot.

—La ciència —li vaig suggerir suaument—, explica moltes coses que la gent no instruïda atribuïa directament a Déu. Quan jo era un nen petit de quatre anys vaig sentir el retrunyir del tro, i li vaig dir a la meva mare que Déu estava movent els mobles allà dalt.

»Però, ho explica tot, la ciència? Entri a la meva cuina i pregunti'm: "Per què està bullint la marmita?" Jo li contesto: "La marmita està bullint perquè la combustió del gas produeix una calor que és transferida al fons de la marmita, el qual, com que és un bon conductor, la transfereix immediatament a l'aigua. Les molècules d'aigua s'agiten; giren pel voltant i fan un so, i finalment passen a aigua en forma de vapor; i és per això que la marmita bull".

»Llavors la meva dona entra a la cuina i li preguntes: «Per què bull la marmita?» I ella et diu: «La marmita bull perquè et faig un te.»

La senyora Khoja va riure de bon grat.

—Jo no li vaig dir pas per què bullia la marmita —vaig afegir-li—. Li vaig dir com estava bullint la marmita. I la ciència no sap pas el per què de res, sinó solament el com i el què.

—Comprenc el que vol dir, em va respondre la senyora uzbeka, però estic segura que ha d'haver-hi una resposta.

—Miri-s'ho d'aquesta manera, li vaig dir: Els líquids generalment es contreuen quan es congelen. La gran excepció és l'aigua, que s'expandeix quan es transforma en glaç. Pregunti-li a un físic per què és així, i li dirà que no pot pas explicar el perquè, però que coneix que és així com es comporta l'aigua. La raó de que l'aigua s'expandeixi en gelar-se és que si no fos així, els mars, llacs i rius es gelarien fins al fons, i això faria la vida impossible en aquest planeta. ¿Té vostè una filosofia millor?

No hi ha cap problema en concedir tots els triomfos de l'empresa científica, amb la limitació que cap d'ells no explica pas el «per què» de les coses, sinó solament «com funcionen» i «què són.»

LA CIÈNCIA FORAGITA

Un visitant de parla anglesa a la Unió Soviètica va proposar la tercera fal·làcia pseudo-científica popular. A un hotel de Moscou, en presència d'un pastor evangèlic rus, el professor i conferenciant Michaelson es va posar inesperadament de costat del seu amfitrió ateu contra els dos creients a taula.

—Estic disposat a concedir a l'acte —va dir—, que el nostre amic Orr està totalment en el cert en dir que la ciència no refuta l'existència de Déu. I així és exactament. Però cal afegir que tampoc la ciència demostra l'existència de Déu. De fet, en aquesta qüestió tan important la ciència no ofereix cap evidència de cap mena. Per això, en la total absència d'evidència, ¿per què ningú ha de voler creure en una proposició que ni té recolzament ni està avalada per res?

La fal·làcia del professor certament consistia en la superficial suposició que l'única evidència que pot ser considerada és la científica. Però és evident que hi ha altres menes d'evidència a més de la científica. També hi ha l'evidència legal, l'evidència històrica, i d'altres menes que no tenen pas demostració en un laboratori.

Els vaig explicar als meus amics russos:

—A Long Beach, una ciutat al sud de Califòrnia, van acusar un cert advocat de l'assassinat de la seva dona i de l'amant d'ella. La seva coartada presentada al tribunal deia que a la nit de l'assassinat ell estava a Las Vegas, a cents de quilòmetres de distància, a les conegudes taules de joc.

»No va poder pas mantenir la seva coartada —vaig continuar explicant—, i va ser sentenciat a cadena perpètua. Però pensem-ho: Què necessitava per aconseguir l'absolució? Només dos testimonis. Calia que fossin científics? No, sinó que n'hagués tingut prou amb dos persones sense cap titulació acadèmica. Si hagués presentat un taxista i una cambrera, i el taxista hagués afirmat que havia recollit aquell home a l'aeroport a les vuit del vespre, i si la cambrera hagués dit que li havia servit una tassa de cafè a les deu, hagués sortit lliure.

»Naturalment, el taxista i la cambrera haguessin estat sotmesos a un interrogatori minuciós per confirmar o desacreditar llurs històries. Els experts legals tenen la seva pròpia manera, tan sistemàtica com els científics en llurs laboratoris, per avaluar l'evidència. Bàsicament, la fe cristiana està basada en el testimoniatge de testimonis; la raó per la qual es va expandir tan ràpidament per l'Imperi Romà és que hi havia més de quatre-cents testimonis oculars encara vius un quart de segle després per a testimoniar que havien vist a Jesucrist viu d'entre els morts.

—Potser alguns van creure llavors —digué Michaelson—, però això va ser fa molt de temps.

—Però existeix l'evidència històrica —vaig afegir jo—. I existeix un mètode històric per avaluar-la, el mateix que hi ha un mètode científic. George Washington va creuar el Riu Delaware per sorprendre la guarnició Hessiana. I ells estaven esperant Santa Claus, no pas Washington.

»No hi ha evidència científica d'aquesta acció militar. Un equip de geòlegs a la riba del Delaware no trobaria cap evidència a les roques. Però hi ha abundància d'evidència històrica: el diari de Washington, i els registres dels exercits continentals i dels britànics.

I hom pot afegir que el relat dels Evangelis està més avalat avui pels historiadors que mai. Les afirmacions que fa que han pogut ésser contrastades han resultat ser certes. I té el ressò de la veritat.

A PESAR DE L'ADOCTRINAMENT

Els funcionaris em van informar que no hi havia Església Evangèlica a Kiev, però van accedir després d'una subtil persuasió, i em van portar a la congregació més propera.

Tanya Kiritxenka va venir de la universitat per fer-me de guia turístic. Era una noia intel·ligent, sorpresa en veure que un graduat universitari fos un creient evident. Finalment em va fer aquesta confidència:

—La setmana passada vaig pregar.

»Realment, va ser una ximpleria. Sóc atea, membre de la societat anti-Déu a la universitat. Però la meva mare havia estat malalta i jo estava mal preparada per un examen d'anglès. I vaig pregar: "Oh, Déu, per favor ajuda'm en el meu examen." No va ser una ximpleria?

—Potser no —li vaig dir—. Com et va anar l'examen?

—Molt bé —em contestà—: Tenia la ment clara, la memòria em treballava bé, i em van donar una bona nota.

—Potser el Senyor et va ajudar, després de tot!

—Miri —em contestà ella—: això és una ximpleria. Sóc atea i membre de la societat anti-Déu, pel que si hi ha un Déu, ¿per a què voldria ell ajudar el seu enemic?

—Vius amb la teva mare?

Em va dir que sí.

—Fas sempre el que ella et diu?

—No, ara sóc adulta. Prenc les meves pròpies decisions.

—De vegades complaus la teva mare? De vegades la fas patir?

—Sí, és veritat.

—Però la teva mare encara t'estima? Per què?

—Bé, ella em va portar al món.

—Déu encara t'estima, i encara més que ella.

Ella no em va respondre ni una paraula, però jo sabia que el missatge li havia arribat. Vaig canviar de tema. Però, abans d'acomiadar-nos enmig de la neu, ella em va dir:

—On és aquesta Església Evangèlica? M'agradaria sentir cantar el cor alguna vegada —això és tot el que va gosar dir, perquè una denúncia per manifestar un interès en religió li podria costar la feina.



NOTES

1. Els noms de les persones han estat canviats, i també els dels llocs. Tornar al text
2. Paul B. Weisz, Elements of Biology, pàg. 432. Tornar al text
3. Veure també A. H. Compton, The Freedom of Man, pàgs. 75 i ss. Tornar al text


Font: Prairie Overcomer, Septembre 1987, pàgs. 10-13, 23 (Three Hills, Alberta, Prairie Bible Institute). Aquest article, publicat a l'esmentada revista, fou condensat del primer capítol del llibre The Faith that Persuades (Harper & Row, New York, NY. Copyright © 1977) pel difunt doctor J. Edwin Orr.


  Torna a l'índex general

  Torna a la pàgina principal


Nom original del fitxer: 02 Fets i Fal·làcies.rtf - preparat el dimarts, 7 octubre 1997, 10:51


© SEDIN 1997


Ens pot escriure per correu a:

SEDIN
Apartat 2002
08200 SABADELL
(Barcelona)

Índex:

Índex de butlletins

Índex de línea sobre línea

Pàgina principal

Índex general català

Llibres recomanats

   
orígens

   
vida cristiana

   
bibliografia general

Coordinadora Creacionista

Museu de Màquines Moleculars

Temes d'actualitat

Documents en PDF
(classificats per temes)


Bandera
Union Jack
drapeau
Flagge

 

|||  Índice: |||  Índice de boletines  |||  Página principal  |||  Índice general castellano  |||
|||  
General English Index  |||  Coordinadora Creacionista  |||  Museo de Máquinas Moleculares  |||
|||  Libros recomendados  |||  
orígenes  |||  vida cristiana  |||  bibliografía general  |||
|||  
Temas de actualidad  |||  Documentos en PDF (clasificados por temas)  |||


Bandera     Union Jack     drapeau     Flagge