SEDIN  

Servei Evangèlic de Documentació i Informació
línia sobre línia

||||||||||   Apartat 2002 - 08200 SABADELL (Barcelona) - SPAIN   ||||||||||


John N. Moore, Ph.D.
Departament de Ciències Naturals
Universitat Estatal de Michigan

DEFINICIONS BÀSIQUES PER A LA
CONTROVÈRSIA CREACIÓ/EVOLUCIÓ

Traducció de l'anglès: Santiago Escuain


EN el curs de qualsevol disquisició seriosa i rigorosa calen unes definicions clares per als termes emprats. Això és particularment cert en qualsevol debat sobre els orígens: Tant si s'està tractant de l'origen de l'univers, de la seva matèria, de la terra en el sistema solar, de la vida vegetal i animal sobre la terra, de la humanitat, o de la cultura humana.

Al tractar de donar respostes a qüestions d'aquestes sobre els orígens, els evolucionistes i els creacionistes han arribat a postures totalment diferents durant el segle passat i l'actual. Per això, avui dia no existeix un veritable consens entre creacionistes i evolucionistes sobre el significat de termes com «fets», «hipòtesis», «teoria», etc. En conseqüència, les discussions sobre si el creacionisme és ciència o l'evolucionisme religió, o vice versa, si l'evolucionisme és ciència i el creacionisme religió, es manté en peu, generalment amb una abundància de mals entesos entre els participants.

Un impacte inicial el dóna el fet que molts evolucionistes no són pas conscients que la «ciència», com professió contemporània, s'ha desenvolupat des dels seus primers principis impulsada principalment per cristians i altres teistes. És evident que l'«era científica» va començar quan la visió acceptada del món fou organitzada al voltant de creences teistes, sota el liderat de teistes com Bacon, Kepler, Newton, etc., i prosseguí amb homes com Steinmetz, Clerk-Maxwell, Einstein i Von Braun. Aquesta afirmació pot ser fàcilment documentada consultant nombrosos autors, entre els que hom pot citar R. Hooykaas, Religion and the Rise of Modern Science.*

En realitat, van ser homes d'orientació teista els que van establir els apropiats principis delimitadors de l'activitat científica, en inaugurar camps com la mecànica, l'astrofísica i l'electricitat. Els primers «grans» de la ciència eren conscients que aquesta tenia la seva justa limitació en ésser (1) empírica, o observacional, basada en la percepció sensorial; (2) quantitativa, o centrada en mesuraments representats en símbols numèrics; (3) mecànica (materialista), o organitzada sobre models mecanicistes; i (4) correctiva, o disposada de manera que tots els aspectes, a part de les pressuposicions i postulats bàsics, són susceptibles d'ésser sotmesos a assaigs i exàmens constants.

Naturalment, els primers científics van proposar diverses teories per «explicar» els fenòmens naturals. Les teories primitives, l'atòmica, del flogist, del fluid elèctric, molecular, de mescles, es van formular en base de les observacions llavors en vigor mitjançant la percepció sensorial, mesuraments i models físics conceptualitzats. I, segons la seva utilitat i fertilitat per a la continuació de l'observació i experimentació, moltes teories van ser modificades o deixades de banda en millorar-se les eines, els instruments i altres mètodes d'anàlisi.

No obstant, avui dia els líders de la comunitat intel·lectual a nivell mundial basen la seva visió del món en un esquema bàsicament ateu d'Evolucionisme Integral: un continu total a gran escala: Matèria Eterna, sobre la qual hom imagina una Evolució Molecular, de la que hom suposa que vingué l'Evolució Orgànica (o Biològica), de la qual hom espera que «emergeixi» l'Evolució Social (o Cultural) cap algun tipus d'«utopia».

Per això, és sobre el rerafons d'aquestes proposicions introductòries que s'ofereixen les següents formulacions definitòries. És possible que aquestes exposicions esdevinguin l'inici catalític d'una recerca d'un consens sobre la terminologia emprada per creacionistes i evolucionistes.

Bàsicament, no hi ha pas necessitat de noves evidències físiques sobre les idees rellevants a qüestions sobre l'origen de l'univers, de la vida o de la humanitat. I no hi ha fets particulars per als científics que segueixen una visió teista del món, ni per als que segueixen una perspectiva atea i evolucionista integral sobre la natura i origen del món.

Els desacords entre creacionistes i evolucionistes són de caire conceptual, i no pas factual. Tant els creacionistes com els evolucionistes empren les mateixes dades físiques dels registres de respiració animal i de la cria de les plantes. La «situació real» podria ser expressada en termes de «qüestions conflictives», com ho fou en la tesi doctoral «Methodological Questions in Evolutionary Theory» [Qüestions metodològiques en la Teoria Evolucionista] presentada per Wing Meng Ho per a la seva graduació a la Universitat d'Oxford el 1965.

El doctor Ho manté que aquestes qüestions conflictives ja no són problemes de ciència, sinó filosòfics. Això vol dir que ja no es precisa de més evidència física, com ho pretenen persones com Sir Gavin de Beer, per a la discussió d'aquelles qüestions conflictives que se centren en dicotomies com: (1) mecanicisme contra vitalisme, (2) biologia mecanicista contra organísmica, (3) enfocaments no teleològics contra enfocaments teleològics, o (4) origen no evolucionista de la vida contra origen evolucionista.

Els problemes dels orígens se centren veritablement en disquisicions sobre la filosofia de la ciència, la filosofia (visió del món) dels científics. En les definicions que es donen a continuació, és fonamental la posició de que les teories científiques estan molt limitades, i que no poden ésser ideades per, ni aplicades en absolut, a qüestions d'orígens. Això contrasta del tot amb la interpretació generalment assumida pels evolucionistes. Tampoc s'involucra el significat comú de «llei» tal com és emprat pels advocats i jutges.

L'autor invita a un acurat examen de les següents definicions per a termes bàsics. L'afinament i el rigor seran la conseqüència del seu acurat estudi per part dels científics creacionistes i evolucionistes, i de llur reacció.

Supòsit (Postulat): una afirmació donada com a certa i no comprovada directament durant l'activitat científica particular (explicada com supòsits bàsics, supòsits experimentals, o supòsits teòrics). Hom pot emprar o no termes amb referents directament observables.

Supòsit bàsic (Pressuposició): una afirmació que hom dóna per certa com una «dada» no susceptible de prova. Les activitats científiques (i el discurs intel·lectual) es basen en supòsits bàsics com:

1. És possible la objectivitat de l'estudi.

2. Els objectes i/o esdeveniments tenen existència amb independència dels observadors.

3. Existeixen relacions de causa/efecte que poden ésser identificades.

4. Les idees científiques són susceptibles de prova, és a dir, són falsables.

5. Existeix uniformitat en el medi natural.

Fet1: Un objecte i/o esdeveniment en l'espai en algun moment.

Descripció (Fet2): una afirmació sobre algun objecte i/o esdeveniment en el marc espàcio-temporal (el nivell més baix [bàsic] d'explicació científica.)

Observació: una experiència perceptiva d'un fet, o un registre escrit o parlat (com comunicació a un mateix o a un altre) d'una consciència (percepció) d'un objecte i/o esdeveniment en el marc espàcio-temporal.

Classificació: el resultat final d'una ordenació d'objectes i/o esdeveniments en base d'uns criteris establerts, o el procés d'ordenar objectes i/o esdeveniments en base d'uns criteris establerts.

Càlcul: una manipulació aritmètica i/o matemàtica de símbols abstractes i numèrics.

Problema: un interrogant o una perplexitat declarada per a el que hom cerca una resposta. (Un problema s'expressa de la manera més apropiada en forma de pregunta.)

Hipòtesi: una resposta provisional (no sotmesa a prova) a un problema. (Una hipòtesi s'expressa de manera molt apropiada com a afirmació declarativa en forma apropiada per al seu assaig.)

Analogia: una expressió o comparació d'aspectes semblants o similars d'objectes, esdeveniments i/o conceptes coneguts.

Generalització: una declaració universal condicional d'aspectes comuns d'objectes i/o esdeveniments similars; o una declaració de que certa cosa sigui certa d'una determinada classe d'objectes i/o esdeveniments. Per exemple, una llei científica.

Llei científica: una generalització repetidament assajada i ben recolzada o generalització comprovada d'evident aplicació universal tocant a un cert conjunt de fets (un nivell d'explicació científica entre la descripció i la teoria científica.)

Predicció (expectativa): aquell estat de coses o relació entre objectes i/o esdeveniments que hom espera o delinea a base de condicions conegudes o enteses; sempre es troba en una expressió del tipus «si ... llavors ...».

Experiment: una utilització ideada de manera específica d'equips, instruments de mesura i components variables controlats per aconseguir observacions i descripcions que generalment hom no pot pas assolir d'una altra manera.

Supòsit experimental: una declaració sobre aquell(s) aspecte(s) de l'experimentació (sota control, o del tipus de prova i error) que hom dona per suposat(s) com «no crític(s)» i que no és (són) susceptible(s) a cap tipus de mesurament.

Cosmologia: l'estudi de la natura de l'univers; utilització d'instruments i tecnologia per la descripció d'aspectes de l'univers físic observable.

Explicació: un conjunt de significats emprat per donar una organització a fets particulars. (Quelcom ha rebut «explicació» quan hom pot dir de veritat «ho entenc» com a resposta a l'explicació donada.)

Teoria científica (com la Teoria Cinètica-Molecular, la moderna Teoria Atòmica, la Teoria Nuclear, la Teoria Genètica): una llista de postulats o supòsits (teòrica) que acostuma especificar l'existència, les relacions i els esdeveniments que tenen a veure amb una entitat imaginària (com un àtom, un gen o una molècula) mitjançant el que hom aconsegueix un «sistema explicatiu» per a un conjunt de fets molt diversos. (Els postulats es basen en observacions anteriors o en objectes i/o esdeveniments rellevants; per la seva part, venen a ser bases per a prediccions susceptibles d'ésser assajades mitjançant experiments, bé directa, bé indirectament.) (És el nivell més elevat d'explicació científica.)

Teorema: una declaració derivada de supòsits de la teoria científica més o menys en forma de prediccions o d'expectatives susceptibles d'assaig.

Model: un objecte físic disposat per donar una representació analògica d'algun(s) objecte(s) i/o esdeveniment(s) principal(s); o una pauta conceptual que involucri una llista de declaracions sobre objectes i/o esdeveniments imaginaris i relacions suposades, associat de manera especial amb conceptes d'orígens i de generació.

Cosmogonia: una llista d'idees o formulacions centrades en l'origen i generació de l'univers. (Aquestes pautes conceptuals, o models, no tenen la qualificació de teories científiques, per quant en el camp dels orígens no són pas possibles les observacions prèvies ni les prediccions susceptibles de falsació.)

Model evolucionista: un sistema de creença i explicació basat en l'existència eterna de la matèria, de la qual ha provingut una sèrie ascendent d'elements mitjançant la nucleogènesi, canvis mitjançant evolució estel·lar d'estels «joves» a «vells», sorgiment de galàxies, planetes (especialment la terra amb vida, que va aparèixer espontàniament per evolució molecular, seguida per l'evolució orgànica, incloent l'evolució humana). (Els conceptes tenen que veure amb l'origen de l'ordre que va haver de sortir del desordre i amb la integració de pautes de major complexitat a base de pautes d'una mínima complexitat.)

Model creacionista: un sistema de creença i explicació basat en l'existència d'un Creador etern que va establir un univers complet, acabat i funcional en tots els seus aspectes amb respecte als elements, galàxies, estels, planetes (especialment la terra amb grups d'animals i plantes mútuament exclusius.) (Els conceptes tenen a veure amb la conservació de les condicions conegudes; tot i que hi ha evidents canvis, fàcilment documentables, en el sentit d'un deteriorament.)

Ciència: una sèrie entrelligada de conceptes i esquemes conceptuals que han estat desenvolupats com a resultat de l'experimentació i de l'observació, i que donen com a fruit addicional experiments i observacions. (La ciència està limitada a l'estudi de la natura: és a dir, és l'estudi de la matèria i de l'energia, degut als principis limitadors d'ésser empírica, quantitativa, mecànica [materialista], correctiva.)

Cientisme: la creença de que l'únic coneixement vàlid i digne de crèdit és el que hom obté per mitjà del procés científic; o, la creença que la ciència pot ésser emprada per aconseguir les respostes a tots els problemes humans.

Tecnologia: ciència aplicada; o, la totalitat dels mitjans emprats pels éssers humans per aconseguir objectes materials per al manteniment de l'home i per al seu benestar.


NOTES

* [en castellà es pot consultar, p.e., Karl Jaspers, Origen y Meta de la Historia, Col. Selecta de Occidente, Madrid, pàgs. 125 i ss.; C. F. von Weizsäcker, La importancia de la ciencia, Ed. Labor, Barcelona 1972, pàg. 102, etc.; Frank H. T. Rhodes, Fe cristiana i ciencia mecanicista, Ed. Certeza, Buenos Aires, pàg. 17 i ss.; Henry Stob, «La Reforma y la ciencia moderna» a Actualidad y Catolicidad de la Reforma, Ediciones Evangélicas Europeas, Barcelona 1967, pàgs. 68-78, etc.N. del T.] Torna al text


Lectures addicionals

Ho, Wing Meng: 1965. Methodological Issues in Evolutionary Theory with Special Reference to Darwinism and Lamarckism. Oxford, Bodleian Library, Universitat d'Oxford. (Notació bibliogràfica: Ms. D. Phil. d. 3591. Per a la comanda de reproducció fotogràfica, n(o) BPC 7442, Oxford University Press.)

Hooykaas, R.: 1972. Religion and the Rise of Modern Science. William B. Eerdmans Publishing Company, Grand Rapids, Michigan.

Jaspers, J. Origen y Meta de la Historia, Colección Selecta de Occidente, Madrid.

Weizsäcker, C. F. von: 1972. La Importancia de la Ciencia. Editorial Labor (Nueva Colección Labor, n(o) 27), Barcelona.

Rhodes, F. H. T.: 1968. Fe cristiana y ciencia mecanicista (Editor, D. M. MacKay). Editorial Certeza, Buenos Aires.

Stob, H., i altres. 1967. Actualidad y Catolicidad de la Reforma (Editor Josep Grau). Ediciones Evangélicas Europeas, Barcelona.


  Torna a l'índex general

  Torna a la pàgina principal

 

Nom original del fitxer: 07 Definicions.rtf - preparat el dimarts, 7 octubre 1997, 10:51

 

© SEDIN 1997


Ens pot escriure per correu a:

SEDIN
Apartat 2002
08200 SABADELL
(Barcelona)

Índex:

Índex de butlletins

Índex de línea sobre línea

Pàgina principal

Índex general català

Llibres recomanats

   
orígens

   
vida cristiana

   
bibliografia general

Coordinadora Creacionista

Museu de Màquines Moleculars

Temes d'actualitat

Documents en PDF
(classificats per temes)


Bandera
Union Jack
drapeau
Flagge

 

|||  Índice: |||  Índice de boletines  |||  Página principal  |||  Índice general castellano  |||
|||  
General English Index  |||  Coordinadora Creacionista  |||  Museo de Máquinas Moleculares  |||
|||  Libros recomendados  |||  
orígenes  |||  vida cristiana  |||  bibliografía general  |||
|||  
Temas de actualidad  |||  Documentos en PDF (clasificados por temas)  |||


Bandera     Union Jack     drapeau     Flagge