Traducció de l'anglès: Santiago Escuain
EN el curs de qualsevol disquisició seriosa i rigorosa calen unes definicions
clares per als termes emprats. Això és particularment cert en qualsevol debat
sobre els orígens: Tant si s'està tractant de l'origen de l'univers, de la seva
matèria, de la terra en el sistema solar, de la vida vegetal i animal sobre la
terra, de la humanitat, o de la cultura humana.
Al tractar
de donar respostes a qüestions d'aquestes sobre els
orígens, els evolucionistes i els creacionistes han arribat a
postures totalment diferents durant el segle passat i l'actual. Per
això, avui dia no existeix un veritable consens entre
creacionistes i evolucionistes sobre el significat de termes com
«fets», «hipòtesis»,
«teoria», etc. En conseqüència, les discussions
sobre si el creacionisme és ciència o l'evolucionisme
religió, o vice versa, si l'evolucionisme és ciència i el
creacionisme religió, es manté en peu, generalment amb una abundància de mals
entesos entre els participants.
Un impacte inicial el dóna el fet que molts
evolucionistes no són pas conscients que la «ciència», com
professió contemporània, s'ha desenvolupat des dels seus primers principis
impulsada principalment per cristians i altres teistes. És evident que
l'«era científica» va començar quan la visió acceptada del món fou
organitzada al voltant de creences teistes, sota el liderat de teistes com
Bacon, Kepler, Newton, etc., i prosseguí amb homes com Steinmetz, Clerk-Maxwell,
Einstein i Von Braun. Aquesta afirmació pot ser fàcilment documentada consultant
nombrosos autors, entre els que hom pot citar R. Hooykaas, Religion and the
Rise of Modern Science.*
En
realitat, van ser homes d'orientació teista els que van establir
els apropiats principis delimitadors de l'activitat científica,
en inaugurar camps com la mecànica, l'astrofísica i
l'electricitat. Els primers «grans» de la ciència
eren conscients que aquesta tenia la seva justa limitació en
ésser (1) empírica, o observacional, basada en la
percepció sensorial; (2) quantitativa, o centrada en mesuraments
representats en símbols numèrics; (3) mecànica
(materialista), o organitzada sobre models mecanicistes; i (4)
correctiva, o disposada de manera que tots els aspectes, a part de les
pressuposicions i postulats bàsics, són susceptibles
d'ésser sotmesos a assaigs i exàmens constants.
Naturalment, els primers científics van proposar diverses teories per «explicar» els fenòmens naturals. Les teories primitives,
l'atòmica, del flogist, del fluid elèctric, molecular, de mescles, es van
formular en base de les observacions llavors en vigor mitjançant la percepció
sensorial, mesuraments i models físics conceptualitzats. I, segons la seva
utilitat i fertilitat per a la continuació de l'observació i experimentació,
moltes teories van ser modificades o deixades de banda en millorar-se les eines,
els instruments i altres mètodes d'anàlisi.
No obstant, avui dia els líders de la comunitat intel·lectual a nivell
mundial basen la seva visió del món en un esquema bàsicament ateu
d'Evolucionisme Integral: un continu total a gran escala:
Matèria Eterna, sobre la qual hom imagina una Evolució
Molecular, de la que hom suposa que vingué l'Evolució
Orgànica (o Biològica), de la qual hom espera que
«emergeixi» l'Evolució Social (o Cultural) cap algun
tipus d'«utopia».
Per això, és sobre el rerafons d'aquestes proposicions introductòries que
s'ofereixen les següents formulacions definitòries. És possible que aquestes
exposicions esdevinguin l'inici catalític d'una recerca d'un consens sobre la
terminologia emprada per creacionistes i evolucionistes.
Bàsicament, no hi ha pas necessitat de noves evidències físiques sobre les
idees rellevants a qüestions sobre l'origen de l'univers, de la vida o de la
humanitat. I no hi ha fets particulars per als científics que segueixen una
visió teista del món, ni per als que segueixen una perspectiva atea i
evolucionista integral sobre la natura i origen del món.
Els desacords entre creacionistes i evolucionistes són de caire
conceptual, i no pas factual. Tant els creacionistes com els
evolucionistes empren les mateixes dades físiques dels registres de respiració
animal i de la cria de les plantes. La «situació real» podria ser
expressada en termes de «qüestions conflictives», com ho fou en la
tesi doctoral «Methodological Questions in Evolutionary Theory»
[Qüestions metodològiques en la Teoria Evolucionista] presentada per Wing Meng
Ho per a la seva graduació a la Universitat d'Oxford el 1965.
El doctor Ho manté que aquestes qüestions conflictives ja no són problemes de
ciència, sinó filosòfics. Això vol dir que ja no es precisa de més
evidència física, com ho pretenen persones com Sir Gavin de Beer, per a la
discussió d'aquelles qüestions conflictives que se centren en dicotomies com:
(1) mecanicisme contra vitalisme, (2) biologia mecanicista contra organísmica,
(3) enfocaments no teleològics contra enfocaments teleològics, o (4) origen no
evolucionista de la vida contra origen evolucionista.
Els problemes dels orígens se centren veritablement en disquisicions sobre la
filosofia de la ciència, la filosofia (visió del món) dels científics. En les
definicions que es donen a continuació, és fonamental la posició de que les
teories científiques estan molt limitades, i que no poden ésser ideades per, ni
aplicades en absolut, a qüestions d'orígens. Això contrasta del tot amb la
interpretació generalment assumida pels evolucionistes. Tampoc s'involucra el
significat comú de «llei» tal com és emprat pels advocats i
jutges.
L'autor invita a un acurat examen de les següents definicions per a termes
bàsics. L'afinament i el rigor seran la conseqüència del seu acurat estudi per
part dels científics creacionistes i evolucionistes, i de llur reacció.
Supòsit (Postulat): una afirmació donada com a certa i no comprovada
directament durant l'activitat científica particular (explicada com supòsits
bàsics, supòsits experimentals, o supòsits teòrics). Hom pot emprar o no termes
amb referents directament observables.
Supòsit bàsic (Pressuposició): una afirmació que hom dóna per certa
com una «dada» no susceptible de prova. Les activitats
científiques (i el discurs intel·lectual) es basen en supòsits bàsics com:
1. És possible la objectivitat de l'estudi.
2. Els objectes i/o esdeveniments tenen existència amb independència dels
observadors.
3. Existeixen relacions de causa/efecte que poden ésser identificades.
4. Les idees científiques són susceptibles de prova, és a dir, són
falsables.
5. Existeix uniformitat en el medi natural.
Fet1: Un objecte i/o esdeveniment en l'espai en algun moment.
Descripció (Fet2): una afirmació sobre algun objecte i/o esdeveniment
en el marc espàcio-temporal (el nivell més baix [bàsic] d'explicació
científica.)
Observació: una experiència perceptiva d'un fet, o un registre escrit
o parlat (com comunicació a un mateix o a un altre) d'una consciència
(percepció) d'un objecte i/o esdeveniment en el marc espàcio-temporal.
Classificació: el resultat final d'una ordenació d'objectes i/o
esdeveniments en base d'uns criteris establerts, o el procés d'ordenar objectes
i/o esdeveniments en base d'uns criteris establerts.
Càlcul: una manipulació aritmètica i/o matemàtica de símbols
abstractes i numèrics.
Problema: un interrogant o una perplexitat declarada per a el que hom
cerca una resposta. (Un problema s'expressa de la manera més apropiada en forma
de pregunta.)
Hipòtesi: una resposta provisional (no sotmesa a prova) a un problema.
(Una hipòtesi s'expressa de manera molt apropiada com a afirmació declarativa en
forma apropiada per al seu assaig.)
Analogia: una expressió o comparació d'aspectes semblants o similars
d'objectes, esdeveniments i/o conceptes coneguts.
Generalització: una declaració universal condicional d'aspectes comuns
d'objectes i/o esdeveniments similars; o una declaració de que certa cosa sigui
certa d'una determinada classe d'objectes i/o esdeveniments. Per exemple, una
llei científica.
Llei científica: una generalització repetidament assajada i ben
recolzada o generalització comprovada d'evident aplicació universal tocant a un
cert conjunt de fets (un nivell d'explicació científica entre la descripció i la
teoria científica.)
Predicció (expectativa): aquell estat de coses o relació entre
objectes i/o esdeveniments que hom espera o delinea a base de condicions
conegudes o enteses; sempre es troba en una expressió del tipus «si ...
llavors ...».
Experiment: una utilització ideada de manera específica d'equips,
instruments de mesura i components variables controlats per aconseguir
observacions i descripcions que generalment hom no pot pas assolir d'una altra
manera.
Supòsit experimental: una declaració sobre aquell(s) aspecte(s) de
l'experimentació (sota control, o del tipus de prova i error) que hom dona per
suposat(s) com «no crític(s)» i que no és (són) susceptible(s) a
cap tipus de mesurament.
Cosmologia: l'estudi de la natura de l'univers; utilització
d'instruments i tecnologia per la descripció d'aspectes de l'univers físic
observable.
Explicació: un conjunt de significats emprat per donar una
organització a fets particulars. (Quelcom ha rebut «explicació»
quan hom pot dir de veritat «ho entenc» com a resposta a
l'explicació donada.)
Teoria científica (com la Teoria Cinètica-Molecular, la moderna Teoria
Atòmica, la Teoria Nuclear, la Teoria Genètica): una llista de postulats o
supòsits (teòrica) que acostuma especificar l'existència, les relacions i els
esdeveniments que tenen a veure amb una entitat imaginària (com un àtom, un gen
o una molècula) mitjançant el que hom aconsegueix un «sistema
explicatiu» per a un conjunt de fets molt diversos. (Els postulats es
basen en observacions anteriors o en objectes i/o esdeveniments rellevants; per
la seva part, venen a ser bases per a prediccions susceptibles d'ésser assajades
mitjançant experiments, bé directa, bé indirectament.) (És el nivell més elevat
d'explicació científica.)
Teorema: una declaració derivada de supòsits de la teoria científica
més o menys en forma de prediccions o d'expectatives susceptibles d'assaig.
Model: un objecte físic disposat per donar una representació analògica
d'algun(s) objecte(s) i/o esdeveniment(s) principal(s); o una pauta conceptual
que involucri una llista de declaracions sobre objectes i/o esdeveniments
imaginaris i relacions suposades, associat de manera especial amb conceptes
d'orígens i de generació.
Cosmogonia: una llista d'idees o formulacions centrades en l'origen i
generació de l'univers. (Aquestes pautes conceptuals, o models, no tenen la
qualificació de teories científiques, per quant en el camp dels orígens no són
pas possibles les observacions prèvies ni les prediccions susceptibles de
falsació.)
Model evolucionista: un sistema de creença i explicació basat en
l'existència eterna de la matèria, de la qual ha provingut una sèrie ascendent
d'elements mitjançant la nucleogènesi, canvis mitjançant evolució estel·lar
d'estels «joves» a «vells», sorgiment de galàxies,
planetes (especialment la terra amb vida, que va aparèixer espontàniament per
evolució molecular, seguida per l'evolució orgànica, incloent l'evolució
humana). (Els conceptes tenen que veure amb l'origen de l'ordre que va haver de
sortir del desordre i amb la integració de pautes de major complexitat a base de
pautes d'una mínima complexitat.)
Model creacionista: un sistema de creença i explicació basat en
l'existència d'un Creador etern que va establir un univers complet, acabat i
funcional en tots els seus aspectes amb respecte als elements, galàxies, estels,
planetes (especialment la terra amb grups d'animals i plantes mútuament
exclusius.) (Els conceptes tenen a veure amb la conservació de les condicions
conegudes; tot i que hi ha evidents canvis, fàcilment documentables, en el
sentit d'un deteriorament.)
Ciència: una sèrie entrelligada de conceptes i esquemes conceptuals
que han estat desenvolupats com a resultat de l'experimentació i de
l'observació, i que donen com a fruit addicional experiments i observacions. (La
ciència està limitada a l'estudi de la natura: és a dir, és l'estudi de la
matèria i de l'energia, degut als principis limitadors d'ésser empírica,
quantitativa, mecànica [materialista], correctiva.)
Cientisme: la creença de que l'únic coneixement vàlid i digne de
crèdit és el que hom obté per mitjà del procés científic; o, la creença que la
ciència pot ésser emprada per aconseguir les respostes a tots els problemes
humans.
Tecnologia: ciència aplicada; o, la totalitat dels mitjans emprats
pels éssers humans per aconseguir objectes materials per al manteniment de
l'home i per al seu benestar.
NOTES
* [en castellà es pot consultar, p.e., Karl Jaspers,
Origen y Meta de la Historia, Col. Selecta de Occidente, Madrid, pàgs.
125 i ss.; C. F. von Weizsäcker, La importancia de la ciencia, Ed. Labor,
Barcelona 1972, pàg. 102, etc.; Frank H. T. Rhodes, Fe cristiana i ciencia
mecanicista, Ed. Certeza, Buenos Aires, pàg. 17 i ss.; Henry Stob, «La Reforma y la ciencia moderna» a Actualidad y Catolicidad de
la Reforma, Ediciones Evangélicas Europeas, Barcelona 1967, pàgs. 68-78,
etc.N. del T.] Torna al text
Lectures addicionals
Ho, Wing Meng: 1965. Methodological Issues in Evolutionary Theory with
Special Reference to Darwinism and Lamarckism. Oxford, Bodleian Library,
Universitat d'Oxford. (Notació bibliogràfica: Ms. D. Phil. d. 3591. Per a la
comanda de reproducció fotogràfica, n(o) BPC 7442, Oxford University Press.)
Hooykaas, R.: 1972. Religion and the Rise of Modern Science. William
B. Eerdmans Publishing Company, Grand Rapids, Michigan.
Jaspers, J. Origen y Meta de la Historia, Colección Selecta de
Occidente, Madrid.
Weizsäcker, C. F. von: 1972. La Importancia de la Ciencia. Editorial
Labor (Nueva Colección Labor, n(o) 27), Barcelona.
Rhodes, F. H. T.: 1968. Fe cristiana y ciencia mecanicista (Editor, D.
M. MacKay). Editorial Certeza, Buenos Aires.
Stob, H., i altres. 1967. Actualidad y Catolicidad de la Reforma (Editor
Josep Grau). Ediciones Evangélicas Europeas, Barcelona.
Torna a l'índex general
Torna a la pàgina principal
Nom original del fitxer: 07 Definicions.rtf - preparat el dimarts, 7
octubre 1997, 10:51
© SEDIN 1997
