Qui té la raó?

No fa pas molt de temps va haver-hi una manifestació de jovent que protestava contra el servei militar davant el Govern Civil de Girona. A la premsa va sortir una fotografia on es veia un grup d'aquest jovent portant una pancarta que deia: Si Déu existís, seria un insubmís!

Crida l'atenció com es parla de Déu, fins i tot quan s'afirma no creure en Ell. Abans els que deien creure en Déu s'amagaven darerra el Seu Nom per defensar causes o mètodes moltes vegades qüestionables. Avui hi ha un sentiment molt estès que no hi ha res a dir sobre Déu; més que això, hi ha una actitud de displicència. Aquesta qüestió es té moltes vegades com més enllà de tota discussió. Per a molts, és fins i tot irrellevant parlar de Déu. Però fins i tot, persones, joves i grans, que no volen saber res de Déu, estan disposats, com els seus avantpassats, a fer-lo servir per els Seus propòsits!

Li han demanat permís? Saben realment què és el que Déu vol? Han consultat amb Ell?

Molts homes diuen, o pensen, que Déu ha mort —és dir, que ha deixat d'existir per el món d'Occident. Que és irrellevant.

En canvi, Déu diu, per mitjà de la Seva paraula, la Bíblia, que és l'home qui està mort, allunyat de Déu en delictes i pecats, enemic de Déu i per tant mort quant a Déu: [Epístola de Pau als Efesis, 2, 1-2]

A l'Evangeli, el Senyor Jesús dóna aquest relat, per mostrar l'actitud de l'home pecador i la bona disposició de Déu vers aquell qui torna a Ell (Evangeli de Lluc, 15, 11-24:

I digué: Un home tenia dos fills. I el més jove digué al pare: Pare, dóna'm la part que em toca del patrimoni. I els va repartir els béns. I després de no gaires dies, el fill més jove va aplegar totes les coses i se n'anà a una terra llunyana, i allí va malversà el seu patrimoni vivint dissolutament. I quan ho hagué despès tot, vingué una gran fam en aquella terra i va començar a passar necessitat. I anà i es va llogar a un dels ciutadans d'aquella terra, el qual el va enviar als seus camps a pasturar porcs. I desitjava d'omplir el seu ventre amb les garrofes que menjaven els porcs, i ningú no li donava. Llavors, va tornar en si i es digué: Quants jornalers del meu pare tenen pa en abundància, mentre jo m'estic morint de fam! M'alçaré i aniré al meu pare, i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu, i ja no sóc digne de ser anomenat fill teu, tracta'm com un dels teus jornalers. I es va alçar i se n'anà cap al seu pare. I quan encara era lluny, el seu pare el va veure i en va tenir misericòrdia; i va córrer, se li tirà al coll i el besà. I el fill li digué: Pare, he pecat contra el cel i contra tu, i ja no sóc digne de ser anomenat fill teu. Però el pare digué als seus servents: Traieu la roba més bona i vestiu-lo, i poseu un anell en la seva mà i calçat als seus peus. Porteu el vedell gras i mateu-lo. Mengem i fem festa: Perquè aquest fill meu era mort, i ha tornat a la vida; estava perdut, i ha estat trobat. I van començar a fer festa.

La gent s'ha allunyat de Déu. Però Ell no s'ha allunyat encara. I està a la porta, trucant. [Ap 3.]

Déu no es deixa manipular ni pels que diuen que creuen en Ell, ni pels que diuen que no hi ha Déu. I un dia, portarà a judici tota obra, tota paraula, tot pensament, de cada persona humana. Perquè cadascú, com ésser humà, és responsable de la seva actitud quant a Déu i la manifestació que Déu ha fet de Sí mateix en aquest món.

«Si Déu existís ...» ¡Què trist que l'home tingui tanta enemistat contra Déu fins dessitjar que no existeixi. Però Ell és. I et crida a que tornis a Ell amb penediment, i amb fe vers Jesucrist el Seu Fill, el Salvador.

Nom original del fitxer: Insubmís?.rtf - preparat el dimarts, 7 octubre 1997, 10:51

Santiago Escuain

Qui té la raó?

Índex: