Metodologies

La metodologia amb la que ens apropem al coneixement d'allò que ens envolta té en compte la Revelació divina com a base i transfons. Aquesta metodologia no cerca de «demostrar» mitjançant la ciència que la Bíblia sigui veritable. I és que

... la ciència s'ocupa de fenòmens, i solament de fenòmens, i de descobrir els fets i les lleis que els governen; però tot el que fa és investigar l'operació present uniforme, allà on existeix, d'allò que existeix abans que comenci la recerca. ... La ciència pot descobrir les lleis d'allò que existeix, però s'ha de deturar aquí; no té lleis per a la seva existència. 1

Quan sortim d'aquest veritable àmbit de la ciència, entrem en el de la filosofia i l'especulació humanes, que per causa del pecat, de l'actitud contrària de l'home a Déu, s'enfronten a la Revelació divina. Cal admetre que el modern context científic-filosòfic no es basa en un criteri ben fonamentat, sinó en unes actituds molt més que discutibles. Com ho admet l'astrofísic evolucionista von Weizsäcker:

No és pas per les seves conclusions, sinó pel seu punt de partida metodològic que la ciència moderna exclou la creació directa. La nostra metodologia no seria pas honesta si negués aquest fet. No tenim pas proves positives de l'origen inorgànic de la vida ni de l'ascendència primitiva de l'home, potser ni tan sols de la mateixa evolució, si volem ésser pedants. 2

Sabem que Déu s'ha manifestat mitjançant evidències i criteris independents i distints del mètode científic. Déu ha parlat i s'ha manifestat al llarg de la història, i finalment s'ha revelat en el Crist. Ell ens dóna l'explicació de l'origen i el destí de l'home, de l'entrada i de la causa del pecat, i del per què de la mort i dels mals que s'han abatut sobre la humanitat. Ell ha portat a terme la redempció. Ell ens ha donat a conèixer la veritat sobre Ell mateix i sobre nosaltres, sobre l'origen de totes les coses i de llur consumació. Així, l'acceptació de la Revelació no depèn de metodologies humanes: és la resposta del cor de l'home penedit i que torna al Déu revelat. I aquesta Revelació esdevé des de llavors el marc de referència des del que contempla tota la realitat que l'envolta, (a) com a realitat creada per Déu, (b) com a realitat caiguda a causa del pecat de l'home, (c) com a realitat en el si de la qual ha entrat Déu en Crist per portar a terme la redempció, (d) com a realitat que té un destí final designat per Déu.

En conseqüència, el creient accepta com a marc interpretatiu normatiu la història que es desenvolupa de Gènesi a Apocalipsi. En observar la realitat que existeix al seu voltant, sap que les evidències de bellesa i de designi es deuen al Déu que ens ha parlat i que ens ha revelat que Ell és el Creador. En observar el mal i la corrupció i la mort que l'envolten, sap que es deuen, com Déu li ho ha dit, a l'entrada del pecat en el món, degut a la caiguda de l'home.

Citem les paraules de Tertul·lià: «Nosaltres, que coneixem el veritable origen de l'home, sabem que la mort no prové de la natura, sinó del pecat.» 3 En observar les enormes i cataclísmiques capes sedimentàries i volcàniques que constitueixen l'escorça de la terra, la nostra ment és transportada als grans cataclismes del Diluvi (Gn. 6-8) i de la divisió de la terra en els temps de Peleg (Gn. 10). I en tot moment podem esbrinar les fal·làcies d'aquells sistemes d'interpretació de la realitat fonamentats sobre la premissa de l'autonomia de la raó humana i sobre la negació a priori de Déu i de la seva acció sobirana en la Història, en Creació, Providència i Judici.

1. Darby, J. N., «Science and Scripture», a The Collected Writings of J. N. Darby, Vol. 31, pàgs. 139-141. Tornar al text

2. Weizsäcker, Carl F. von: La importancia de la ciencia, Ed. Labor (Barcelona, 1973), pàg. 125. Èmfasi afegit. Tornar al text

Excel·lent obra d'estudi i consulta. Ensenya que el debat sobre els orígens de l'escorça sedimentària de la terra i dels dipòsits fossilífers que conté no s'ha de centrar en Gènesi 1 sinó en els capítols 6-8. Una obra clàssica i definitiva sobre el debat de si el Diluvi de Noè fou universal o local. El doctor Whitcomb, teòleg, fa una detallada exposició dels arguments bíblics, arribant a la conclusió de la necessitat d'un diluvi universal, i mostra d'una manera rigorosa que no es pot acceptar exegèticament un diluvi local. Després el doctor Morris, hidròleg, desenvolupa una minuciosa explicació de les conseqüències geològiques i de les implicacions científiques d'aquell gran cataclisme, fent front a i mostrant la solució de problemes concrets que s'han plantejat contra aquesta postura. 800 pàgs., amb índexos temàtic, analític, de cites bíbliques i d'autors, i amb 28 il·lustracions i diagrames. Ed. CLIE, Terrassa (Barcelona), 1982.
ISBN 84-7228-717-3

Nom original del fitxer: Metodologia.rtf - preparat el dimarts, 7 octubre 1997, 10:51

Santiago Escuain

Metodologies

Índex: