Robert
Deyes[1]
Un
nou llibre sobre el disseny intel·ligent: Una fita en la lluita
contra el naturalisme científic
En el seu últim llibre, Signature
In The Cell, el filòsof Stephen Meyer presenta una
perspectiva nova sobre un dels aspectes més convincents de la
teoria de disseny intel·ligent —la presència
d'informació biològica en les seqüències de
l'ADN. Meyer fa una narració lúcida i personal de les
seves pròpies experiències com a científic i
filòsof que revelen al lector els esdeveniments que van portar a
la conclusió del disseny intel·ligent. La seva
descripció històrica dels moments claus que van formar el
que avui coneixem com l'estudi de l’origen de la vida és
extremadament amena i ben il·lustrada. L'estil i el contingut
del seu argument mantenen el lector centrat en la línia de
raonament que va desenvolupant progressivament al llarg del seu llibre.
Meyer comunica amb gran claredat les tensions personals que
van caracteritzar la història del descobriment de l'ADN. La seva
extensa cobertura dels punts decisius de la biologia moderna demostra
un profund coneixement del tema. Com pocs altres descobriments
científics, el de l'estructura de l'ADN va introduir uns canvis
fonamentals en la manera com pensem sobre els components de la vida.
Aquests canvis són d’una magnitud tant gran que ja mai
més podrem més considerar la vida com un simple producte
de la matèria i l’energia. Com ho desenvolupa Meyer, la
informació present en codi de l'ADN s'ha revelat com el
component crític en l'herència genètica present en
tota la natura.
Meyer desenvolupa un argument coherent a favor del disseny
intel·ligent aprofitant un extens cos de dades moleculars i de
comentaris experts. La seva consideració de «la paradoxa
de l'ou o de la gallina» en relació amb allò que
observem en les interdependències integrades de sistemes
moleculars, com ara el de transcripció i traducció, fa
ressaltar una vegada més perquè els pressupostos sobre
una evolució són inadequats davant la qüestió
dels orígens dels processos crítics de la vida. Meyer va
més enllà i manté audaçment la idea que el
disseny intel•ligent ens presenta l'única explicació
causal adequada per l'origen de la informació biològica,
i dedica molt de la resta del seu llibre a recopilar una quantitat
substancial de dades que recolzen la seva posició.
Seguint els passos del defensor del moviment del disseny
intel·ligent William Dembski, Meyer ens ha fet a tots un gran
favor en demostrar com l'acoblament per atzar d'una proteïna de
150 aminoàcids excedeix els recursos probabilistes disponibles
en el nostre univers. És a dir, que des del criteri probabilista
ens quedem aturats en sec en un carreró sense sortida ja abans
que hàgim començat a determinar la versemblança
geològica de les diverses teories sobre l'origen de la vida.
El mètode científic ens obliga a buscar la
millor explicació que puguem per als fenòmens que
observem. Basant-se en les opinions expressades pel biòleg dels
Instituts Nacionals de Salut (NIH) Peter Mora, Meyer ens demostra com
una hipòtesi que pretén explicar com va sorgir la vida
sense recórrer a un dissenyador no quadra amb les dades cada
vegada més abundants sobre la complexitat de la
cèl·lula. En base del seu exhaustiu resum dels problemes
associats amb l'aparell del químic Stanley Miller de
«descàrrega de guspires», desenvolupa un contundent
argument final.
A Signature In The Cell
Meyer enforteix l'argument fonamental de Dembski i recorre a una font
aparentment interminable d'il·lustracions per a donar suport als
seus propis arguments. Un pot imaginar-se com s'hagués sentit
Darwin en trobar que la teoria de disseny intel•ligent quedava
legitimada pel seu propi criteri de Vera
Causa. Em sembla de veritat que ell hauria aplaudit l'actual
plantejament de la discussió.
Robert
Deyes és biòleg molecular, y ha treballat en recerca en
biologia cel·lular i genètica molecular a centres com la
Universitat
de Portsmouth, Regne Unit; la Universitat d'Atenes, Grècia;
l'Institut Duncan
Guthrie de Genètica Mèdica de la Universitat de Glasgow,
Escòcia; el
Departament de Farmacologia de la Universitat Lous Pasteur, a Illkirch,
França.
És autor de set articles científics a diverses revistes
com Cell
Notes
i Neural
Notes,
entre d'altres. Ha participat com a representant
científic a la Conferència sobre Seqüenciació
i Anàlisi del Genoma (2002, 2003
y 2004), al XIX Simposi sobre Identificació Humana (2008) y a la
Conferència de
la Societat de Bioquímica de Méxic sobre
Transducció de Senyals (2009). Actualment
viu a Wisconsin, EE. UU.
