La resposta de Déu al problema del mal

«Per aquell temps es van presentar uns a contar-li [a Jesús] el cas dels galileus que Pilat va fer matar, i barrejà la seva sang amb la de les víctimes que ells ofrenaven. I ell els respongué: ¿Us penseu que aquells galileus eren més pecadors que tots els altres galileus, perquè van sofrir així? Us dic que no; i si no us penediu, tots acabareu igual. I aquells divuit que van morir, quan els va caure al damunt la torre de Siloè, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us dic que no; i si no us penediu, tots acabareu igual.» (Evangeli de Lluc, capítol 13, versets 1-5.)

Avui dia, com en els temps de Pilat, molts es fan la pregunta sarcàstica: «¿Quina cosa és veritat?» S'han acceptat falses explicacions sobre l'origen i el destí de l'home, intentant excloure Déu, tot i dient que la mort i el dolor són una part natural i necessària del procés de la vida. I continuen dient: ¿Com pot un Déu bo permetre tant sofriment indiscriminat?

La nostra pròpia consciència interna ens diu que la mort no és quelcom natural, per molt que s'intenti de vegades adoptar una postura aparentment despreocupada o cínica davant aquesta realitat. Quan ens toca de prop, dins la família o entre els amics, ens fem més conscients d'aquesta realitat de la mort com enemiga, i no pas com a part normal i natural de la vida humana. És una tragèdia. I la Revelació divina ens explica que la mort entrà en el món degut al pecat, a la nostra rebel·lió i al nostre allunyament de Déu, la font de la vida. Per naixença, som enemics de Déu. La nostra natura és enemistat contra Déu. I l'Escriptura ens diu que «la paga del pecat és la mort» (Carta als Romans, capítol 6, verset 23). I Jesús ens diu seriosament que si no ens penedim, tots acabarem igual.

Amb aquestes paraules, Jesús posa las coses del dret. Ens està dient que tots som culpables davant Déu. Que tots som mereixedors de la mort i de la condemnació. Per naixença, som enemics de Déu. I per la nostra vida, amb les nostres mentides, fraus, desobediències als pares i a les autoritats, adulteris, fornicacions, odis, enveges, etc., manifestem aquesta enemistat. La nostra natura és enemistat contra Déu. I, en paraules de Jesús, tot i oferint-nos el perdó i la reconciliació amb Déu, ens diu que si no ens penedim, tots acabarem igual.

Són paraules solemnes. I tant més solemnes quant que avui s'estila que en lloc de les persones ser conscients de la seva culpa davant d'un Déu sant i just, més aviat posen Déu com l'acusat, i, potser, estaran disposades a escoltar si Déu té quelcom a dir per justificar-se pel fet que hi ha tan de mal a la terra. Una actitud que evidencia la condició d'autosuficiència plena de supèrbia, de pecat en que estem, i d'allunyament de Déu.

Però són paraules tant més solemnes quant que van ésser dites pel Fill de Déu, qui va venir a oferir-se Ell com a pagador de les nostres culpes davant Déu a la Creu del Calvari. Déu, en el Seu amor vers els homes, el va enviar en aquesta missió, a fi que la Justícia fos satisfeta per Déu el Fill, esdevingut home. Això ho va fer a fi de que qui es penedeixi pugui tornar a Déu per mitja de Jesús, Aquell qui va morir a la Creu en lloc dels pecadors, per pagar Ell allà els nostres pecats. I això ho va fer suportant en amor l'enemistat humana.

¿Per què en passen tantes de coses dolentes, al món? Però, ... ¿com poden deixar de passar, si l'humanitat, com un tot, viu d'esquenes a Déu, si les persones defugen la presència de Déu, i viuen d'esquenes a Ell? És molt trist només recordar-se'n d'Ell per donar-li les culpes per les nostres desgràcies, desgràcies que cauen sobre la raça nostra perquè hem pecat, perquè vam caure en Adam, i perquè som injustos, havent-nos apartat de Déu, que és vida i llum i amor, vivint vides falses vers Déu, vers els demés, i vers nosaltres mateixos.

¿Com podem gosar de donar-li les culpes dels nostres mals a Déu quan l'estem negant, quan no el reconeixem, quan estem enemistats contra Ell? Quan refusem de tornar a Ell, i refusem escoltar el seu clam de misericòrdia?

«El qui creu en el Fill té la vida eterna; en canvi, qui es nega a creure en el Fill, no veurà la vida, sinó que damunt seu pesa la ira de Déu.» (Evangeli segons Joan, capítol 3, verset 36.)

Va haver-hi una vegada un home que es deia Saule, de Tars. Aquest home era enemic del missatge del Crist, i de la Creu. Un dia Jesús se li va aparèixer pel camí de Damasc, i Saule es va convertir a Crist. Fou l'apòstol Pau. Més endavant, escrivint als de Corint, una ciutat de Grècia, els va dir:

«Així que, qualsevol que està unit a Crist, és una nova creació; tot allò antic ja ha passat, i una nova realitat s'ha fet present. I tot és obra de Déu, qui ens ha reconciliat amb ell per mitjà de Crist, i ens ha confiat el ministeri de la reconciliació; vull dir que Déu, per mitjà de Crist, estava reconciliant el món amb ell mateix, passant per alt les seves transgressions, i disposant en nosaltres el missatge de la reconciliació. Així, doncs, som ambaixadors de Crist, i és com si Déu exhortés per mitjà nostre. Us preguem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Al qui desconeixia per complet el pecat, li carregà el pecat per nosaltres, per tal que nosaltres obtinguéssim la rehabilitació de Déu per mitjà d'ell.» (2a. Carta als Corintis, capítol 5, versets 17-21.)

Per l'Evangeli, per mitjà de Jesucrist, Déu et crida al penediment. A que canviïs de manera de pensar quant a Ell i a tu mateix. A que et reconeguis com a culpable davant de Ell. A que et deixis de subterfugis. A que deixis d'acusar-lo a Ell. I a que tornis vers Ell. És Déu qui et crida a que et reconciliïs amb Ell. I en el Seu amor per a tu, Ell va enviar el Seu Fill unigènit, Jesús el Crist, per a que tot qui cregui en Ell no es perdi, sinó que tingui la vida eterna.

Quasi bé les últimes paraules de la Bíblia són: «L'Esperit i l'Esposa diuen: Vine! El qui ho escolti, que digui: Vine! Qui tingui set que vingui; el qui vulgui, que prengui de franc l'aigua de vida.» (Apocalipsi, capítol 22, verset 17).

Però, si no ens penedim, tots acabarem igual. «Perquè la paga del pecat és la mort, mentre que el do gratuït de Déu és la vida eterna en Crist Jesús, Senyor nostre.» (Carta als Romans, capítol 6, verset 23). Escull, doncs, la vida, la vida que és en Crist Jesús ressuscitat, i la joia que Déu dona als Seus. «Benaurat l'home a qui Déu ha perdonat els pecats ...» (Psalm 32:1). Jesús va dir: «Jo he vingut perquè tinguin vida, i la tinguin en abundància» (Evangeli de Joan, capítol 10, verset 10).

Nom original del fitxer: La resposta de Déu.rtf - preparat el dimarts, 7 octubre 1997, 10:51

Santiago Escuain

La resposta de Déu al problema del mal

Índex: