Santiago Escuain
L'Esperança de la Humanitat
Per més que vulguem, sempre ens acompanya el pensament de la mort. I quan ens
oblidem... esdevé una tragèdia al nostre cercle familiar o d'amistats, que ens
recorda aquesta realitat, per molt que de vegades vulguem suprimir-la del nostre
record.
No solament la mort, sinó les desgràcies, el dolor, les infermetats,
frustracions, traïcions, mentides, enganys; les guerres que esclaten lluny i a
prop. El treball dur o avorrit per guanyar-nos la vida. L'ansietat pel futur, el
temor. El desconeixement del perquè de la nostra vida.
La Bíblia, per molt que hagi estat deixada de
banda, ens dóna la clau de la nostra existència. Ens diu la veritat del nostre
origen, veritat que hem volgut emmascarar per tenir llicència per fugir de Déu
el nostre Creador i Governador moral de l'Univers.
La Bíblia ens mostra el perquè de la tragèdia en que el món està envoltat. De
les causes profundes de la pol·lució i de la mort. I no només de la pol·lució
física i la mort d'aquest món físic, sinó de la pol·lució moral i de la mort de
l'home com a home.
Però ja des del principi, quan relata la rebel·lió del primer home i de la
primera dona, fa una promesa; una promesa d'alliberament final, d'alliberament
de la mort i de la corrupció pels homes que es tornin vers Déu.
Així, durant segles, els homes van esperar la vinguda d'un Alliberador dels
seus treballs, tragèdies, desgràcies, infermetats, i una mort fosca i tenebrosa,
d'una tomba tètrica i de la corrupció, i de la maledicció i condemnació per la
culpa i maldat dels seus pecats.
Aquesta promesa, la Bíblia ens mostra, es va complir en Jesucrist. L'Escriptura ens diu que Ell va participar de
carn i de sang, a fi de mitjançant la seva mort alliberar els qui estaven durant
tota la vida sotmesos a esclavatge (veure l'Epístola de Pau als Hebreus,
2:14-15). I va ressuscitar per esdevenir el cap d'una
nova creació, el nou Adam, que encapçala el nou ordre que es manifestarà amb la
restauració i la creació real i literal de nous cels i de nova terra pels
redimits.
La història de la Nativitat culmina amb la creu de Crist i una tomba buida, i
amb Jesús ressuscitat. Ell és, i ningú més, l'esperança oferta a tots els homes.
En mig d'un món ple de paranys, de odis, destrucció i mort, i d'accidents i
tragèdies, d'un món en el que els homes s'obliden de Déu per seguir els seus
propis camins, camins de mort, Jesús segueix proclamant mitjançant les Bones
Notícies, l'Evangeli: «Veniu a mi, tots els qui esteu cansats i
carregats, que jo os faré descansar...»
Escolta la seva veu, segueix-lo a Ell, i en Ell trobaràs la vida de
debò, la vida de Déu.
Si vols rebre gratuïtament l'Evangeli escrit per l'apòstol Joan, sense cap
mena de compromís, demana'l a l'adreça que donem al peu.
 Adalt un nivell
Torna a l'índex general
Torna a la pàgina principal
Nom original del fitxer: Esperança (2).rtf - preparat el dimarts, 7
octubre 1997, 10:51
© SEDIN 1997
Ens pot escriure per correu
a:
SEDIN
Apartat
2002
08200 SABADELL
(Barcelona) | 
