Santiago Escuain
L'Exclusivitat de Jesús de Natzaret
VIVIM en un món ple d'ideologies relativistes. Tu tens la teva veritat, i jo
tinc la meva. Això sembla molt bonic en aquesta època de tolerància. Però queda
implícita una concepció molt concreta del món i de la vida: «Anem sense
direcció; no hi ha veritat; i si n'hi ha alguna, no podem
conèixer-la.»
El cert és que no podem mai, per recerca, arribar a conèixer cap veritat.
Però cap. Em refereixo a veritats reals: el com i el per
què de la nostra existència. El nostre propòsit, La raó del
nostre ésser i del nostre destí.
No em refereixo a l'anomenat coneixement científic. Estrictament parlant, el
mètode científic només pot tractar d'allò que està sota la capacitat
humana d'estudi i observació directa, o manipulació en laboratori, d'allò que és
present i repetible. Només ens pot donar relacions materials i
quantitatives de causa i efecte (si creiem en la causalitat!) dins
el nostre univers. Però, en un sentit estricte, no ens pot donar cap
altre coneixement que aquest: com es relacionen les coses, però no el
per què d'elles. El mètode científic no pot ni tant sols tocar, parlant
estrictament, el com de l'origen de l'univers i de la vida, ni allò que té a
veure amb propòsit o valors, ni allò que és únic i irrepetible. I molt menys
encara la raó de que existeixi.
Severo Ochoa, Premi Nobel, investigador sobre l'estructura material
bioquímica de la vida, declarava en una entrevista a la revista Tiempo: «M'he dedicat a investigar la vida, i no sé per què ni per a què
existeix» (Tiempo, 24 de febrer 1992, pàg. 50). Potser la clau
estigui en la seva declaració: «Fa molt de temps que no sóc
religiós» (Ibid. pàg. 55). Efectivament, si deixem de banda Déu i el
coneixement que Ell ens dóna en la Seva Revelació, no podem pas saber el que és
més important de les coses. De poc val conèixer el com del funcionament d'una
cosa si no sabem per què i per a què ha estat feta, quin propòsit té. I això
només ho podem saber si ens ho comunica qui ho ha fet.
És molt freqüent confondre el com i el per què de les coses, i
d'aquesta manera passa que de vegades professors desorientats amb textos poc
rigorosos desorienten els seus alumnes quant a aquestes qüestions. El següent
exemple tret d'una narració d'un altre autor il·lustrarà aquestes diferències,
que són tan poc tingudes en compte:
«Ho explica tot, la ciència? Entri a la meva cuina i pregunti'm: "Per
què està bullint la marmita?" Jo li contesto: "La marmita està bullint perquè la
combustió del gas produeix una calor que és transferida al fons de la marmita,
el qual, com que és un bon conductor, la transfereix immediatament a l'aigua.
Les molècules d'aigua s'agiten; giren pel voltant i fan un so, i finalment
passen a aigua en forma de vapor; i és per això que la marmita bull".
»Llavors la meva dona entra a la cuina i li preguntes: "Per què bull
la marmita?" I ella et diu: "La marmita bull perquè et faig un te".»
La senyora Khoja va riure de bon grat.
«Jo no li vaig dir pas per què bullia la marmita», vaig
afegir-li. «Li vaig dir com estava bullint la marmita. I la ciència no
sap pas el per què de res, sinó solament el com i el
què.»
Com bull la marmita (un procés present i susceptible de repetició i
prova) ho podem esbrinar, fins a cert punt, mitjançant la nostra
observació, el mètode científic. Per què bull la marmita només podrem
saber-ho per mitjà de la comunicació personal.
PERÒ, què té a veure tot el dit fins ara amb l'exclusivitat de Jesús
de Natzaret? Bé, molt. He mencionat que certament és una gran veritat que no
podem mai, per recerca, arribar a conèixer cap veritat. Aquí sembla que
podrien quedar satisfets els defensors d'un relativisme a ultrança. Però això no
va necessàriament en favor del relativisme. Vèiem primer de tot que els
relativistes defensen la seva postura com una marca de tolerància vers tot i
tots. Però això implica que ells creuen que no hi ha cap veritat absoluta. Ara
bé, aquesta declaració de que no hi ha cap veritat absoluta és una
declaració absoluta. Per a ells és una veritat absoluta que no hi ha veritat
absoluta. Una contradicció lògica? Certament.
Aquí és on entra Jesús de Natzaret. Ja no es tracta que l'home pugui per
recerca trobar la veritat, sinó que Déu ha esquinçat el vel del nostre
desconeixement, de la nostra ignorància, i ens ha parlat, per revelar-nos el que
no podríem haver arribat a conèixer d'una altra manera: la veritat sobre el per
què del mal al món i en nosaltres; la veritat sobre la nostra existència; i la
veritat sobre Ell mateix.
La
Bíblia, la revelació que tenim de l'acció de
Déu a la història, ens diu: «Després que en
un altre temps Déu havia parlat als pares molt sovint i de
moltes maneres per mitjà dels profetes, aquests darrers dies ens
ha parlat a nosaltres per mitjà del Fill, a qui ha establert com
a hereu de totes les coses, pel qual va fer també el
món...» (Epístola als Hebreus, 1:1-2 i ss.)
Quin és, doncs, el paper de Jesús de Natzaret vers nosaltres? Ell ens
l'anuncia: Jo sóc el camí, la veritat i la vida; ningú no ve al Pare sinó per
mi (Evangeli de Joan 14:6). I l'apòstol Pere anuncia als jueus que
l'escoltaven a Jerusalem: I en ningú més no hi ha salvació, ja que no hi ha
cap altre nom sota el cel, donat als homes, en el qual hàgim de salvar-nos
(Fets dels Apòstols 4:12). Igualment l'apòstol Pau, anunciant la mateixa bona
nova als savis d'Atenes, els diu: Així Déu, no fent cas de les aberracions
dels temps passats, fa saber ara als homes que tots arreu s'han de convertir;
perquè ha fixat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà de l'home
que ha designat, i n'ha donat garantia a tothom, havent-lo ressuscitat d'entre
els morts (Fets dels Apòstols 17:30-31.)
Tenim l'exclusivitat de Jesús de Natzaret en que Ell es el Fill, i que
en Ell, Déu ens ha donat la seva plena i final revelació. Ell és
el camí, Ell és la veritat, Ell és la vida, en ningú més no
hi ha ni el coneixement de Déu ni la salvació. Ell jutjarà el món amb
justícia, el mateix que va morir a la Creu pels pecats dels qui creuen en
Ell. I la garantia d'això rau en que Déu el va ressuscitar d'entre els
morts.
Resurrecció —no reencarnació. Ambdues coses són incompatibles. La revelació
de Déu no ens parla de la dissolució de l'Ésser en un Nirvana, en una pèrdua de
consciència, escapant així de la roda infernal d'una existència conscient
indesitjable. Ben al contrari, la voluntat de Déu és que visquem eternament en
una vida individual intensa de relació conscient amb Ell i uns amb altres.
Segons la revelació divina, no les especulacions humanes, la individualitat de
cada persona és absoluta des que la rep. I és responsable. I no arriba al
coneixement mitjançant una meditació que el porti a una major consciència
interior, sinó rebent la Revelació de Déu que el
porta a una veritable relació interpersonal amb l'Absolut Altre Personal i
Etern, el Déu viu i veritable, Pare del nostre Senyor Jesucrist. I això per mitjà de la Seva revelació
personal en Jesús de Natzaret, Déu encarnat, Home
ressuscitat i glorificat eternament. I per aquells qui creuen en Ell,
els anuncia: Jo he vingut perquè tinguin vida, i la tinguin en abundància
(Evangeli de Joan 10:10).
Adalt un nivell
Torna a l'índex general
Torna a la pàgina principal
Nom original del fitxer: L'exclusivitat de Jesús.rtf - preparat el
dimarts, 7 octubre 1997, 10:51
© SEDIN 1997
Ens pot escriure per correu
a:
SEDIN Apartat
2002 08200 SABADELL (Barcelona) |
Índex:
Índex de
butlletins
Índex
de línea
sobre línea
Pàgina
principal
Índex
general català
Llibres recomanats
orígens
vida
cristiana
bibliografia
general
Coordinadora
Creacionista
Museu de
Màquines Moleculars
Temes d'actualitat
Documents en
PDF
(classificats per temes)
|