Santiago
Escuain
Crítica
de la crítica
SOBRE
LA CRÍTICA HISTÒRICA Y EL NATURALISME
LA
POSTURA que pretén que la Bíblia és un conjunt
d'elements mítics es basa en els següents punts:
- (1) En la filosofia naturalista. No pot haver-hi una
intervenció sobrenatural de Deu en la Historia.
- (2) En la pretesa transmissió oral de llegendes
patriarcals i nacionals d'Israel al llarg de molts segles.
- (3) En la pretesa transmissió oral a llarg termini
i amplificació e invenció de fragments evangèlics
durant les primeres dècades de l'origen de l'Església.
- (4) En la negació d'entrada tots els actes
miraculosos atribuïts a Jesús.
Ara
bé, en el debat contemporani sobre la Bíblia em de tenir
molt clar que aquestes postures no són el resultat d'una
investigació històrica crítica, sinó que
són el punt de partida dels historiadors
escèptics; les premises des de les quals treballen; els criteris
en base dels quals ells estudien els relats de les Escriptures i es
declaren sobre llur historicitat. Si un relat té elements
sobrenaturals, els elements sobrenaturals o bé són
descartats per els historiadors escèptics, o bé es
descarta tot el relat. No s'intenta arribar a determinar si un
relat amb característiques sobrenaturals és cert o no,
sinó que ja es surt de la base de que no pot ser-ho.
És
evident que aquesta metodologia no pot arribar, mai, a altres
conclusions que les que ja implica d'entrada. No porta a una
postura escèptica en quant a l'entrada de la acció
sobrenatural de Deu a la historia, sinó que ja la manifesta
d'entrada. La negació no és una conclusió del
mètode, sinó la seva mateixa base.
Aquest
és, doncs, un mètode que s'ha de rebutjar de totes totes
si es vol fer un examen seriós de l'Evangeli i de la
Bíblia com un tot. I de la mateixa història. Qui
té dret a prejutjar que Déu no existeix? O que si
existeix, Ell no intervé a la historia dels homes en l'univers
que Ell ha creat?
En
realitat, la postura escèptica no és pas moderna.
És la premisa de que les coses no poden ésser d'una altre
manera, i de que Deu mateix està lligat a les lleis d'un univers
etern que Ell no hauria creat, sinó que, com Ell, seria etern.
Aquesta és una de les postures de la filosofia grega
clàssica, defensada entre altres per Platò i
Galè, i que ha servit de model per als
«moderns» escèptics. Es basa en la
negació del poder de Deu per arribar a concluir en la
negació del poder de Deu. Però eludeix del tot examinar
si en realitat Déu s'ha manifestat a l'historia com
Tot-poderós. Eludeix el coneixement de la veritable estructura
de l'univers, que exigeix que tingui un començament,
i que no pot pas ésser, doncs, etern. I vol ignorar la historicitat
palesa de l'Evangeli, limitant-se a negar-la, però negant-la
contra poderoses evidencies de la seva realitat.
Que
Crist existí i obrà meravelles ... ho documenten fins i
tot els Seus enemics en escrits que sempre han estat sota el control de
la Sinagoga, pel que mai no poden haver estat influenciats per
partidaris de Crist. Naturalment, atribueixen el poder del Crist a un
origen tenebrós. Però el Seu poder i meravelles, no els
neguen pas. El gran creixement de l'Església ja al primer segle,
i entremig dels jueus, es basava en l'evidència
incontestable de la Resurrecció del Crist, de la tomba
buida, del record del poder del Crist, i del poder real dels Seus
apòstols, que obraven meravelles y prodigis en mig del poble en
nom de Jesús de Natzaret. I tot això té constància històrica coetània.
Fou així que quedà establerta l'Església, com a
testimoni del Crist Ressuscitat.
Davant
del misteri de la nostra existència, davant del fet del mal i de
la mort, davant de la consciència de que el mal i la mort
són coses no volgudes, i del anhel d'eternitat del home ...
davant del fet de que hi ha una Revelació d'amor, de denuncia
del pecat, però també de crida als allunyats de
Déu, de proclamació de penediment i de perdó i
salvació, valdrà molt la pena examinar la
qüestió de l'Evangeli i del Crist que el Evangeli proclama,
del Crist mort pels nostres pecats i ressuscitat per la nostra
justificació, vencedor de la mort. I valdrà la pena
d'examinar aquestes qüestions amb el cor obert a la llum, sense
els prejudicis en que ens ha imbuït una buida i
fal·laç filosofia que nega tot allò a que no pot
arribar. Cal imitar aquells jueus de Berea que, en temps de Pau, en
lloc de refusar d'entrada el seu missatge, «reberen la paraula
sol·licitament, indagant cada dia les
Escriptures per a veure si aquestes coses eren així»
(Fets 17:11).
Lectures recomanades
(Per a
més obres recomanades sobre aquest i altres temes, veure el Catàleg)
EVIDENCIA
QUE EXIGE UN VEREDICTO - VOL. I
Josh
McDowell
Estudi
de les evidències històriques del cristianisme,
dóna una gran quantitat de documentació, incloent el
tractament de les presuposicions filosòfiques de la
investigació històrica i el tractament de les
evidències. Estudia el desenvolupament del cànon de
l'Escriptura, la persona de Jesus de Natzaret, la Seva historicitat, el
compliment de les profecies messiàniques del Antic Testament en
el Crist, la Seva resurrecció, i altres temes cristians. 24 x 16
cm, 380 pàgs. Ed. Vida, Miami.
EVIDENCIA
QUE EXIGE UN VEREDICTO - VOL. II
Josh
McDowell
Estudi
de les evidències literàries sobre l'origen de la
Bíblia, Antic i Nou Testament. En aquesta obra s'analitzen temes
com la posició filosòfica antisobrenaturalista
en el món acadèmic modern i els resultats d'aquesta pressuposició
aplicada a l'estudi de les fonts literàries;
arqueologia i crítica; les diverses hipòtesis
documentàries de l'origen del Pentateuc, i la situació
actual; les evidències de la paternitat mosaica del Pentateuc;
la Crítica de les Formes; el concepte de Sitz im Leben;
les lleis de la tradició; la teoria del secret messiànic;
el gnosticisme; una avaluació del mètode
històric-crític; la Crítica de la Redacció.
Aquesta obra culmina amb uns apèndixos sobre arqueologia, l'Alta
Crítica; la teologia moderna i la crítica bíblica,
i d'altres. De gran valor per a l'estudiant, constitueix un llibre font
fonamental i una eficaç crítica cristiana a la
crítica incrèdula, denunciant i demostrant la manca
d'objectivitat i la càrrega de prejudicis amb que s'enfoca la
pretesa crítica bíblica des de la perspectiva de
negació a priori de l'àmbit diví i
sobrenatural. 23 x 16,5 cm, 576 pàgs. Ed. CLIE, Terrassa
(Barcelona), 1988.
ISBN 82-7645-301-9
Torna a l'índex general
Torna a la pàgina principal
Nom
original del fitxer: Crítica de la crítica.rtf - preparat
el dimarts, 7 octubre 1997, 10:51
©
SEDIN 1997
Ens
pot escriure per correu a:
SEDIN
Apartat 2002
08200 SABADELL
(Barcelona) |
Índex:
Índex de
butlletins
Índex de línea
sobre línea
Pàgina principal
Índex general
català
Llibres recomanats
orígens
vida cristiana
bibliografia general
Coordinadora Creacionista
Museu de
Màquines Moleculars
Temes d'actualitat
Documents en PDF
(classificats per temes)
|