SEDIN  

Servei Evangèlic de Documentació i Informació
línia sobre línia

||||||||||   Apartat 2002 - 08200 SABADELL (Barcelona) - SPAIN   ||||||||||


Santiago Escuain

Crítica de la crítica

SOBRE LA CRÍTICA HISTÒRICA Y EL NATURALISME


LA POSTURA que pretén que la Bíblia és un conjunt d'elements mítics es basa en els següents punts:

(1) En la filosofia naturalista. No pot haver-hi una intervenció sobrenatural de Deu en la Historia.
(2) En la pretesa transmissió oral de llegendes patriarcals i nacionals d'Israel al llarg de molts segles.
(3) En la pretesa transmissió oral a llarg termini i amplificació e invenció de fragments evangèlics durant les primeres dècades de l'origen de l'Església.
(4) En la negació d'entrada tots els actes miraculosos atribuïts a Jesús.

Ara bé, en el debat contemporani sobre la Bíblia em de tenir molt clar que aquestes postures no són el resultat d'una investigació històrica crítica, sinó que són el punt de partida dels historiadors escèptics; les premises des de les quals treballen; els criteris en base dels quals ells estudien els relats de les Escriptures i es declaren sobre llur historicitat. Si un relat té elements sobrenaturals, els elements sobrenaturals o bé són descartats per els historiadors escèptics, o bé es descarta tot el relat. No s'intenta arribar a determinar si un relat amb característiques sobrenaturals és cert o no, sinó que ja es surt de la base de que no pot ser-ho.

És evident que aquesta metodologia no pot arribar, mai, a altres conclusions que les que ja implica d'entrada. No porta a una postura escèptica en quant a l'entrada de la acció sobrenatural de Deu a la historia, sinó que ja la manifesta d'entrada. La negació no és una conclusió del mètode, sinó la seva mateixa base.

Aquest és, doncs, un mètode que s'ha de rebutjar de totes totes si es vol fer un examen seriós de l'Evangeli i de la Bíblia com un tot. I de la mateixa història. Qui té dret a prejutjar que Déu no existeix? O que si existeix, Ell no intervé a la historia dels homes en l'univers que Ell ha creat?

En realitat, la postura escèptica no és pas moderna. És la premisa de que les coses no poden ésser d'una altre manera, i de que Deu mateix està lligat a les lleis d'un univers etern que Ell no hauria creat, sinó que, com Ell, seria etern. Aquesta és una de les postures de la filosofia grega clàssica, defensada entre altres per Platò i Galè, i que ha servit de model per als «moderns» escèptics. Es basa en la negació del poder de Deu per arribar a concluir en la negació del poder de Deu. Però eludeix del tot examinar si en realitat Déu s'ha manifestat a l'historia com Tot-poderós. Eludeix el coneixement de la veritable estructura de l'univers, que exigeix que tingui un començament, i que no pot pas ésser, doncs, etern. I vol ignorar la historicitat palesa de l'Evangeli, limitant-se a negar-la, però negant-la contra poderoses evidencies de la seva realitat.

Que Crist existí i obrà meravelles ... ho documenten fins i tot els Seus enemics en escrits que sempre han estat sota el control de la Sinagoga, pel que mai no poden haver estat influenciats per partidaris de Crist. Naturalment, atribueixen el poder del Crist a un origen tenebrós. Però el Seu poder i meravelles, no els neguen pas. El gran creixement de l'Església ja al primer segle, i entremig dels jueus, es basava en l'evidència incontestable de la Resurrecció del Crist, de la tomba buida, del record del poder del Crist, i del poder real dels Seus apòstols, que obraven meravelles y prodigis en mig del poble en nom de Jesús de Natzaret. I tot això té constància històrica coetània. Fou així que quedà establerta l'Església, com a testimoni del Crist Ressuscitat.

Davant del misteri de la nostra existència, davant del fet del mal i de la mort, davant de la consciència de que el mal i la mort són coses no volgudes, i del anhel d'eternitat del home ... davant del fet de que hi ha una Revelació d'amor, de denuncia del pecat, però també de crida als allunyats de Déu, de proclamació de penediment i de perdó i salvació, valdrà molt la pena examinar la qüestió de l'Evangeli i del Crist que el Evangeli proclama, del Crist mort pels nostres pecats i ressuscitat per la nostra justificació, vencedor de la mort. I valdrà la pena d'examinar aquestes qüestions amb el cor obert a la llum, sense els prejudicis en que ens ha imbuït una buida i fal·laç filosofia que nega tot allò a que no pot arribar. Cal imitar aquells jueus de Berea que, en temps de Pau, en lloc de refusar d'entrada el seu missatge, «reberen la paraula sol·licitament, indagant cada dia les Escriptures per a veure si aquestes coses eren així» (Fets 17:11).


Lectures recomanades

(Per a més obres recomanades sobre aquest i altres temes, veure el Catàleg)

EVIDENCIA QUE EXIGE UN VEREDICTO - VOL. I

Josh McDowell

Estudi de les evidències històriques del cristianisme, dóna una gran quantitat de documentació, incloent el tractament de les presuposicions filosòfiques de la investigació històrica i el tractament de les evidències. Estudia el desenvolupament del cànon de l'Escriptura, la persona de Jesus de Natzaret, la Seva historicitat, el compliment de les profecies messiàniques del Antic Testament en el Crist, la Seva resurrecció, i altres temes cristians. 24 x 16 cm, 380 pàgs. Ed. Vida, Miami.

EVIDENCIA QUE EXIGE UN VEREDICTO - VOL. II

Josh McDowell

Estudi de les evidències literàries sobre l'origen de la Bíblia, Antic i Nou Testament. En aquesta obra s'analitzen temes com la posició filosòfica antisobrenaturalista en el món acadèmic modern i els resultats d'aquesta pressuposició aplicada a l'estudi de les fonts literàries; arqueologia i crítica; les diverses hipòtesis documentàries de l'origen del Pentateuc, i la situació actual; les evidències de la paternitat mosaica del Pentateuc; la Crítica de les Formes; el concepte de Sitz im Leben; les lleis de la tradició; la teoria del secret messiànic; el gnosticisme; una avaluació del mètode històric-crític; la Crítica de la Redacció. Aquesta obra culmina amb uns apèndixos sobre arqueologia, l'Alta Crítica; la teologia moderna i la crítica bíblica, i d'altres. De gran valor per a l'estudiant, constitueix un llibre font fonamental i una eficaç crítica cristiana a la crítica incrèdula, denunciant i demostrant la manca d'objectivitat i la càrrega de prejudicis amb que s'enfoca la pretesa crítica bíblica des de la perspectiva de negació a priori de l'àmbit diví i sobrenatural. 23 x 16,5 cm, 576 pàgs. Ed. CLIE, Terrassa (Barcelona), 1988.
ISBN 82-7645-301-9


  Torna a l'índex general

  Torna a la pàgina principal

 

Nom original del fitxer: Crítica de la crítica.rtf - preparat el dimarts, 7 octubre 1997, 10:51

© SEDIN 1997


Ens pot escriure per correu a:

SEDIN
Apartat 2002
08200 SABADELL
(Barcelona)

Índex:

Índex de butlletins

Índex de línea sobre línea

Pàgina principal

Índex general català

Llibres recomanats

   
orígens

   
vida cristiana

   
bibliografia general

Coordinadora Creacionista

Museu de Màquines Moleculars

Temes d'actualitat

Documents en PDF
(classificats per temes)


Bandera
Union Jack
drapeau
Flagge

 

|||  Índice: |||  Índice de boletines  |||  Página principal  |||  Índice general castellano  |||
|||  
General English Index  |||  Coordinadora Creacionista  |||  Museo de Máquinas Moleculares  |||
|||  Libros recomendados  |||  
orígenes  |||  vida cristiana  |||  bibliografía general  |||
|||  
Temas de actualidad  |||  Documentos en PDF (clasificados por temas)  |||


Bandera     Union Jack     drapeau     Flagge