Dotze Diàlegs Bíblics ___________ Una Ressenya Dialogada de Dotze Doctrines Bíbliques Bàsiques___________
Harold P. Barker, amb O.
Lambert, C. A.
Miller, P. Brown, |
|
Temes |
Preguntes
per W. E. Powell -
Respostes per H. P. Barker
N els nostres diàlegs anteriors hem parlat de moltes coses meravelloses que es troben a la Bíblia. Ara, parlarem de la Bíblia mateixa, i del dret que té a la nostra obediència. Espero que com a resultat d'això pugui créixer la nostra reverència pel sant Llibre de Déu, i que s'implanti als nostres cors un desig de familiaritzar-nos més amb els seus ensenyaments. Què fa que la Bíblia sigui diferent de qualsevol altre llibre? La Bíblia ens ve amb una afirmació de dret que no fa cap altre llibre del món que sigui digne d'una veritable atenció. No em serà necessari referir-me a l'Alcorà, ni als llibres sagrats dels hindús o d'altres nacions orientals, ni a les pretensions sense substància dels mormons o d'altres grups. És clar que els seus seguidors reclamen inspiració per als mateixos, però ningú aquí no estaria disposat a donar cap consideració a tal pretensió. Deixant de banda aquests productes del fanatisme i del paganisme, si comparem la Bíblia amb altres llibres bons i útils, trobem que s'aixeca sobre una base incommensurablement més elevada que fins i tot els millors entre ells. Els llibres escrits per consagrats homes de Déu són de lectura útil i profitosa, i els seus escriptors poden haver tingut l'ajuda de l'Esperit Sant mentre els escrivien. Però, amb tot, les paraules d'aquests llibres són les paraules dels seus escriptors, i no les mateixes paraules de Déu. En el cas de la Bíblia, és diferent. Les seves paraules han estat donades divinament. «Tota l'Escriptura és inspirada per Déu» (2 Timoteu 3, 16). És a dir, la Bíblia va ser escrita no perquè l'Esperit sant suggerís pensaments bons i sants als escriptors (com pot succeir en l'actualitat), sinó per la inspiració de les paraules mateixes a fi d'impedir tota possibilitat d'error o imperfecció. Les Sagrades Escriptures, tal com van ser donades al principi, són com el seu Diví Autor —perfectes. Aquesta és la veritat que, per la gràcia de Déu, desitjo mantenir. Com pot demostrar que la Bíblia és inspirada? El cristià que coneix i estima la seva Bíblia trobarà en les seves meravelloses excel·lències, i en la manera que parla al seu cor i afecta a la seva consciència, una suficient prova del seu origen diví. Si et trobessis en aquell carrer obert al migdia, no necessitaries que ningú et demostrés que el sol resplendeix. Sentiries la seva calor, i això et seria suficient. I si patissis un profund tall d'una navalla d'afaitar, necessitaries alguna altra prova de que està esmolada? De la mateixa manera, quan hom sent el seu cor encès per la lectura d'aquest beneït Llibre, com solament l'amor diví el pot encendre; i quan la consciència se sent afectada, com solament la veu de l'autoritat divina la pot afectar —hom té la prova de la inspiració de les Escriptures. Les evidències externes són coses més aviat febles per a fonamentar la fe sobre elles. Però en el cas de la Bíblia, no estan en absolut absents. El meravellós i detallat compliment de les seves profecies; la perfecta harmonia entre les seves diverses parts, redactades com ho van ser sota diverses circumstàncies i en diferents èpoques; el fracàs absolut dels seus crítics en llur intent de fonamentar les seves acusacions d'imperfecció; la impossibilitat per a la ment humana, per molt instruïda i culta que sigui, per a sondejar i esgotar els seus ensenyaments —tots aquests i molts altres fets donen testimoni de l'autoria divina de la Bíblia. Com concorda la inspiració divina de la Bíblia amb el fet que les seves diverses parts van ser escrites per homes? Es van emprar homes per a escriure les paraules, i amb aquest propòsit es van seleccionar escriptors el caràcter dels quals, la seva posició i circumstàncies, els feien especialment idonis per a comunicar la revelació que els va ser donada. Però les paraules per mitjà de les quals ells van fer les seves respectives comunicacions eren tan veritablement les paraules del mateix Déu com si el Seu propi dit les hagués gravat. Il·lustrem el que vull dir amb això. Quan Moisès va ser cridat al cim de la muntanya, va rebre la llei gravada en dues taules de pedra, «escrites pel dit de Déu» (Èxode 31, 18). Sense emprar cap instrument humà, el mateix Déu havia escrit les paraules. «I les taules eren obra de Déu, i l'escriptura era l'escriptura de Déu gravada sobre les taules» (Èxode 32, 16). Però quan Moisès va descendir de la muntanya i va trobar al poble cridant i ballant en honor d'un vedell d'or, amb un impuls d'ira justiciera va trencar a trossos les tauletes que Déu li havia donat. Després d'això, Moisès va ser tornat a cridar al cim de la muntanya per a un nou lliurament de les taules, però en aquest cas Moisès va haver de preparar el material (Èxode 34, 1), i encara que Déu va emprendre de nou escriure les Seves paraules sobre elles, va ser per mà de Moisès que les va escriure. «I Jahveh digué a Moisès: Escriu-te aquestes paraules» (v. 27). Però encara que va ser la mà de Moisès la que en aquesta ocasió va escriure aquestes paraules, eren tan veritablement les paraules del mateix Déu com quan el Seu propi dit les havia escrit; de manera que Moisès va poder dir: «Aquestes són les paraules que Jahveh ha manat per fer-les» (Èxode 35, 1). Això ens servirà d'ajuda per a comprendre com unes paraules escrites sobre materials fabricats per homes, i per dits humans, poden no obstant això ser les mateixes dites de Déu. Així són les paraules de la Bíblia. Si passem a Fets 1, 16, veurem que les paraules de les Escriptures es descriuen així. L'apòstol Pere, citant l'Antic Testament, designa la cita com una escriptura «que l'Esperit Sant va predir per boca de David». També, a Fets 28, 25, Pau exclama: «Bé ho va dir l'Esperit Sant ... per mitjà del profeta Isaïes». N'hi ha que pretenen haver trobat contradiccions i errors en la Bíblia. Què diu vostè sobre això? En general és fàcil demostrar que els errors existeixen només en les ments dels crítics, i no a la Bíblia. Prenguem, per exemple, la pretesa discrepància entre l'ensenyament de Pau i el de Jaume sobre tema de la justificació. El primer diu que som justificats per la fe, el segon que som justificats per les obres. Però, en examinar la qüestió, trobem que la justificació de la qual parla Pau és la justificació davant Déu; mentre que Jaume parla de la justificació davant els homes, una cosa totalment diferent. Així, l'acusació d'error recau sobre el cap del crític, que resulta culpable de superficialitat i de falta de discerniment. Prenguem un altre exemple. En l'Evangeli de Mateu es diu que l'anomenat «Sermó de la Muntanya» va ser pronunciat en una muntanya, on el Senyor Jesús es va asseure i va ensenyar als seus deixebles. «Però», diu el crític, «en l'Evangeli de Lluc es diu que aquest mateix sermó va ser pronunciat mentre el Senyor estava dempeus, i a més no en una muntanya, sinó en un lloc pla» (Lluc 6, 17). I presenten aquest exemple com una prova concloent de contradicció entre els escriptors dels Evangelis! Jo trobo evident que aquesta no és més que una prova concloent de la ceguesa dels pretesos crítics de la Bíblia. Perquè, fins i tot si suposem que el sermó registrat per Mateu i el que ens transmet Lluc fossin exactament el mateix, paraula per paraula (que disten de ser-ho), no segueix d'això que hagi cap contradicció entre ambdós relats. Allí on el Senyor anava, predicant l'evangeli del Regne, tenia el mateix missatge que proclamar, i és molt probable que exposés les mateixes veritats, en termes idèntics o semblants, en diferents localitats. Què hi ha doncs que ens impedeixi creure que en una ocasió el Senyor va pronunciar les paraules que apareixen a Mateu, assegut en el vessant d'una muntanya, i en una altra ocasió les paraules que tenim a Lluc, dempeus en un lloc pla? Aquest sembla ser el cas. Ben lluny de ser un exemple d'imperfecció en la Bíblia, es tracta d'un altre exemple de la seva meravellosa i detallada perfecció. Perquè a Mateu es presenta el Senyor com el tan esperat Messies dels jueus, el Siloh a qui es congregarien tots els pobles. La gran càrrega del Seu missatge que es presenta d'aquesta manera era «Veniu A Mi». Què n'és d'apropiada, llavors, la imatge que Mateu dibuixa del Senyor assegut a la muntanya, amb els Seus seguidors reunits entorn d'Ell! Però a Lluc se'ns presenta com el Fill de l'Home, que va descendir en gràcia celestial per a satisfer la necessitat de l'home pecador. La càrrega del missatge evangèlic a Lluc no és tant «Veniu A Mi» com «Jo he vingut a vosaltres». «Perquè el Fill de l'Home ha vingut a cercar i a salvar allò que era perdut» (Lluc 19, 10). Per aquest motiu el Seu descens al lloc pla per a pronunciar el sermó és l'incident seleccionat per al retrat mitjançant la ploma de Lluc, en bella harmonia amb el propòsit del seu evangeli. D'aquesta manera queden els crítics. Un microscopista o un químic, per destres que siguin, mai no podran satisfer la seva fam mitjançant la dissecció o l'anàlisi del plat de menjar que tenen davant d'ells. Tampoc nosaltres, si ocupem el setial del crític, prosperarem amb el nostre estudi de la Paraula de Déu. És amb un esperit humil, com el d'un nen, que hauríem d'alimentar-nos d'allò que Déu ens ha donat com aliment de les nostres ànimes, i deixar la recerca de faltes a aquells que desitgin romandre flacs i famèlics tota la seva vida. No hi ha moltes coses en la Bíblia molt difícils per a que les comprenguin els cristians joves? Sí, sens dubte; però, per altra banda, hi ha molt que el creient més senzill pot comprendre i del que es pot alimentar. Se'n parla d'una vella senyora que comparava la lectura de la Bíblia amb menjar un plat de peix. «Quan arribo a una espina», diu, «no em preocupo perquè no la puc digerir. La poso a un costat i segueixo menjant aquella part del peix que puc assimilar. I quan llegeixo la Paraula de Déu, si arribo a alguna cosa que va més enllà de la meva pobra comprensió, no em preocupo per això, solament ho deixo fins a aquell moment que el Senyor vulgui donar-me millor enteniment, i, entretant, dirigeixo la meva atenció a l'abundància de precioses veritats que són suficientment senzilles perquè jo les comprengui, i d'aquesta manera gaudeixo de moltes bons menjars per a la meva ànima». Aquesta vella senyora era sàvia, i jo voldria aconsellar a tots els joves cristians que llegeixin les seves Bíblies sobre la base d'aquest mateix principi. El que trobin difícil de comprendre el poden deixar per a una futura consideració, o bé poden cercar l'ajuda d'algun cristià espiritual que estigui més avançat que ells en les coses de Déu. No hi ha perill que els cristians joves interpretin erròniament la Bíblia, i que amb això es perjudiquin espiritualment? No solament hi ha el perill, sinó la certesa d'interpretar erròniament les Escriptures si confiem en el nostre propi enteniment per al seu estudi. Solament hi ha una Persona en la terra que pugui interpretar correctament per a les nostres ànimes el beneït ensenyament de la Paraula de Déu. Em refereixo a l'Esperit Sant. Però Ell està aquí, entre altres raons, amb el propòsit exprés d'il·luminar les nostres ànimes amb el coneixement de la veritat. Va ser Ell, en primera instància, l'autor de les paraules de la Bíblia, i Ell ens pot aclarir el seu significat. Ell és el Diví Intèrpret del Llibre Diví. Gràcies a Déu, no som abandonats al judici privat per a la interpretació de les Escriptures, ni depenem de les decisions d'erudits doctors, ni dels pronunciaments de cap pretesa autoritat humana, sigui papal o d'altra classe. Tenim al Esperit Sant mateix com el nostre Mestre i Guia. Aquells qui llegeixin la seva Bíblia amb una senzilla i fervent dependència del Seu ensenyament no quedaran decebuts. Seran preservats de molts errors, i seran alimentats amb la millor flor de farina del blat més selecte. Si un jove cristià li preguntés: «M'agradaria estudiar la meva Bíblia, però no sé per on començar», com l'aconsellaria? Aquesta és una pregunta difícil de respondre, perquè molt depèn del grau de familiaritat que es tingui amb les Escriptures. Hom podria començar estudiant les meravelloses paràboles que se'ns donen en l'Evangeli de Lluc, que exposen d'una forma tan excel·lent la gràcia de Déu. Em refereixo a les paràboles del fill pròdig, del gran sopar i del bon samarità. Per altra banda, hom podria escodrinyar les Escriptures per descobrir el que diuen sobre qualsevol qüestió determinada que pugui estar pesant en la ment. Però en particular recomanaríem a tots els cristians joves que llegeixin per si mateixos les porcions de les Escriptures que se'ns proposen en les nostres reunions públiques, aquelles mitjançant les quals s'exposa l'evangeli, o aquelles que es puguin escollir com a tema d'una lectura bíblica o d'una conferència. Aquestes porcions se seleccionen sovint tenint en compte especialment les necessitats espirituals dels creients joves, i s'haurien d'estudiar en privat després d'haver-se considerat en la reunió. Hi ha alguns punts no essencials en la Bíblia? Sembla ben poc probable que Déu s'hagués preocupat de donar-nos una revelació de coses que puguem contemplar amb indiferència. Massa vegades ens semblem als vells astrònoms que consideraven la terra com el centre de l'univers, i que així raonaven. Som proclius a considerar-nos com la figura central del meravellós pla de Déu, i a considerar qualsevol cosa de la qual no vegem una relació immediata amb la nostra pròpia benedicció com un punt «no essencial». Però aquesta és una manera profundament egoista de considerar aquesta qüestió. La realitat és que Crist és el centre de tots els plans i propòsits de Déu, i el que se'ns revela té a la vista la Seva glòria. Pot ser que no vegem com alguna veritat en particular ens afecta a nosaltres, però si està d'alguna forma relacionada amb la glòria de Crist, podria algun cor lleial considerar-la com «no essencial»? Així, podem estar segurs de que tot en la Bíblia és essencial —essencial per a la glòria de Crist i per a la integritat de la revelació de Déu, i si intentem prescindir de cap de les seves parts, en aquesta mesura en serem perdedors. Aconsellaria vostè a un no convertit que procedeixi a llegir la Bíblia? Per descomptat, perquè les seves paraules són paraules de vida. No vull dir amb això que els homes puguin salvar-se per la lectura de la Bíblia. Hom pot haver-se llegit la Bíblia sencera i poder repetir-la de memòria capítol per capítol, i no obstant això no estar salvat. Però hi ha incomptables exemples coneguts d'ànimes a les quals els ha arribat la veu de Déu amb poder vivificador a través de les pàgines de les Escriptures. L'Esperit Sant aplica algun passatge a la consciència, i és així el mitjà d'un despertament i de benedicció. Fins i tot hi ha hagut incrèduls que, estudiant la Bíblia amb el desig de trobar errors en ella, han resultat despertats i duts a Crist pel que han trobat en ella; hi ha hagut pagans, en llocs on mai s'ha escoltat la veu d'un predicador, que han obtingut còpies de la Paraula de Déu, i que han trobat vida i benedicció en Crist per mitjà d'ella. Està vostè a favor d'ensenyar la Bíblia als nens? Del tot. Els pares cristians descuren un deure d'importància vital si no procedeixen a impregnar les ments dels seus menuts amb les veritats de la Paraula de Déu. És cert que per a que aquestes veritats tinguin efecte ha d'haver una obra de l'Esperit Sant en l'ànima; però si la ment està impregnada amb les Escriptures des de la joventut, hi ha allí un material que l'Esperit Sant pot usar en qualsevol ocasió posterior. Quants no n'hi ha hagut, durant la maduresa, que han recordat algun passatge de les Escriptures que havien après en la seva infantesa, i aquest passatge ha fet una impressió tan poderosa sobre les seves ànimes que ha resultat en la seva conversió! Així que, fins i tot si hem d'esperar molts dies, o anys, per a que la llavor creixi, farem bé en sembrar-la en les ments dels nostres nens. Podem estar segurs infonem en les seves ments l'ensenyament del Llibre de Déu, Satanàs estarà bé llest per a aprofitar-se d'això i plantar allí els seus mals pensaments. Així, a totes passades, ensenyeu els vostres fills, i feu que els ensenyin, les veritats de la santa Paraula de Déu.
|
Índex:Pàgina
principal 
|
||| General English Index ||| Coordinadora Creacionista ||| Museo de Máquinas Moleculares ||| ||| Libros recomendados ||| orígenes ||| vida cristiana ||| bibliografía general ||| ||| Temas de actualidad ||| Documentos en PDF (clasificados por temas) ||| |
