Dotze Diàlegs Bíblics

___________

Una Ressenya Dialogada de Dotze Doctrines Bíbliques Bàsiques

___________

 

Harold P. Barker, amb O. Lambert, C. A. Miller, P. Brown,
S. W. Royes, W. E. Powell, E. D. Kinkead, E. C Mais,




    Temes

Diàleg 11

Tema: LA PREGÀRIA


Preguntes per S. W. Royes - Respostes per H. P. Barker


H

i ha alguna raó especial per la qual vostè hagi escollit el tema de La Pregària immediatament després del nostre diàleg sobre les Sagrades Escriptures?

Certament. En la vida espiritual del creient, ambdues coses —la Paraula de Déu i la pregària — han d'anar de la mà, o el resultat serà el naufragi. A Lluc 10, 39 trobem Maria asseguda als peus de Jesús, escoltant la Seva paraula. És elogiada per la bona part que va escollir, i aprenem del seu què n'és, de bo, desitjar conèixer la paraula del Senyor. Però immediatament després d'això es narra un incident pel qual aprenem la importància de la pregària; i veiem per l'estreta relació en que es posen ambdues escenes en la pàgina sagrada com n'és d'íntima la relació que tenen ambdues coses: la Paraula de Déu i la pregària.

Per a mantenir un foc encès cal una constant aportació de combustible i d'aire. Privat de qualsevulla d'ambdues coses, el foc s'apagaria. De la mateixa manera, ens calen dues coses si volem mantenir cremant el foc del goig i de la comunió en l'ànima del creient —una constant aplicació de la Paraula al seu cor, i el constant exercici de la pregària.

A qui s'hauria d'adreçar la pregària?

A Déu, i solament a Déu. A cap lloc de les Escriptures trobem ni una insinuació de cap pregària adreçada a la verge Maria ni als sants. Sembla insòlit que a la nostra època hàgim d'insistir en això, i tornar a lluitar en aquesta qüestió la batalla de la Reforma. Malgrat tot, és penós observar que la pràctica d'invocar els morts s'està tornant més i més freqüent en cercles que havien estat clarament protestants. D'aquesta manera se li furta a Déu l'honor que li pertany a Ell sol; s'exalten les criatures a costa del Creador; es rendeix culte a difunts, homes i dones, i se'ls invoca a ells en lloc del Déu vivent.

Naturalment, quan es diu que Déu és l'Únic a qui hauríem d'adreçar les nostres pregàries, no nego ni per un moment que hàgim de pregar al Senyor Jesús. Ell és Déu, igual amb el Pare, i li pertany el mateix honor (Joan 5, 23). Trobem a Esteve pregant al Senyor Jesús, que rebés el seu esperit. Pau també va pregar al Senyor Jesús respecte del agulló que patia en la seva carn.

No podem definir amb cap recepta especial les ocasions en les quals la pregària s'hauria d'adreçar al Pare, i quan al Fill. En general, ens adrecem al nostre Déu i Pare amb referència a les nostres necessitats com fills Seus aquí a la terra; ens adrecem al Senyor Jesús en relació amb el Seu servei al qual, en la Seva gràcia, ens ha permès dedicar-nos.

Solament resta per dir que l'Esperit Sant, la tercera Persona de la beneïda Trinitat, no ens és mai presentat com a objecte ni de pregària ni de lloança. Ell està a la terra habitant en nosaltres, per a generar, no per a rebre, les nostres pregàries i lloances.

Ha promès Déu donar-nos sempre allò que demanem?

Ell és un Governant massa savi i un Pare massa amant per fer una cosa així. Quin pare terrenal concediria qualsevol desig insensat que el seu fill pogués presentar-li? Hi ha moltes i precioses promeses, que resplendeixen en les pàgines de les Escriptures, i que donen seguretat al creient que, sota certes condicions, la seva pregària serà escoltada. Però tant si Déu, en el Seu amor i saviesa, considera oportú concedir alguna petició en concret o no, hi ha una cosa amb el que sempre podem contar. Passem a Filipencs 4, 6-7 i veureu el que vull dir. Déu es compromet que en cada cas la Seva pau mateixa guardarà els nostres cors i les nostres ments en Crist Jesús. Pot ser que l'amor infinit ens negui allò que demanem, però aquest benefici, la guarda dels nostres cors en la serena atmosfera de la pròpia pau de Déu, mai no serà negat a aquell que duu les seves peticions davant d'Ell.

Quines condicions asseguren que la pregària rebi resposta?

Consultem les Escriptures per a això. Vegem primer el Psalm 66, 18. «Si jo hagués mirat la iniquitat en el meu cor, el Senyor no m'hauria escoltat.» Si volem obtenir resposta a les nostres pregàries, hem d'estar a bé amb Déu en secret. La nostra vida privada s'ha de correspondre amb la nostra professió pública. El pecat ocult, com una serp en el si, priva de tota vitalitat a la pregària. Una mala consciència és un veritable obstacle per a que se'ns concedeixin les nostres peticions. Déu no vessarà les Seves benediccions dins gots bruts. De manera que la primera condició per a la pregària que preval és una bona consciència.

Ara llegim a Jaume 4, 3. «... demaneu, i no rebeu, perquè demaneu malament, per malgastar-o en els vostres plaers». Aquí veiem que els qui demanen una cosa a Déu amb motius egoistes es quedaran totalment decebuts. Déu no col·laborarà en la pròpia gratificació d'ells. Les pregàries que es registren en les Escriptures, i que van rebre unes respostes tan meravelloses, van ser pregàries a favor d'altres, o bé pregàries que tenien a la vista la glòria de Déu en relació amb aquells que les van pronunciar. Així, una segona condició és que hagi un motiu pur.

Després passem a Jaume 1, 6-7. «Però que demani amb fe, sense dubtar gens; perquè el qui dubte s'assembla a l'ona del mar, moguda i agitada pel vent; que no es pensi pas, aquest home, que rebrà res de part del Senyor.» Així, és necessària una confiança inamovible si volem obtenir resposta a les nostres pregàries. Dubtar és deshonrar Déu i descarregar un cop mortal a les nostres pròpies peticions.

Examinem ara 1 Joan 3, 22. «... i qualsevol cosa que demanem, ho rebem d'ell, perquè guardem els seus manaments, i fem allò que és agradable davant d'ell». Així, una altra condició és que hi hagi obediència per la nostra banda. No se'ns deixa sense saber quines coses agraden al Senyor. Però no és suficient amb saber-les. Hem de fer-les si desitgem rebre d'Ell aquelles coses que demanem.

Tornem de nou a Joan 16, 23. «... qualsevol cosa que demaneu al Pare en el meu Nom, us la donarà.» Aquí tenim una cinquena condició. Si la pregària és presenta en Nom de Crist rebrà resposta. Què vol dir pregar en el Seu Nom? Per descomptat, no vol pas dir pregar sobre qualsevol cosa que ens plagui, i després acabar dient: «Tot això t'ho demanem en el Nom i per causa del nostre Senyor Jesucrist». El que vol dir és que allò que demanem ha de ser alguna cosa a la que el Nom de Crist pugui anar veritablement unit, alguna cosa que Ell demanaria si estigués en les nostres circumstàncies. Això demana discerniment espiritual, que solament pot adquirir-se caminant a prop del Senyor. Així, doncs, demanar qualsevol cosa en el Seu Nom implica que estem en estreta comunió amb Ell.

Ja que Déu coneix totes les nostres necessitats, per què cal pregar-li sobre elles?

Per descomptat, és suficient amb saber que Déu vol que preguem. Es podrien citar dotzenes de passatges de les Escriptures que exposen que la pregària és acceptable per a Déu. Ningú no s'imagina que preguem per informar Déu d'allò que Ell no sap. Tampoc preguem per assegurar-nos el Seu interès en nosaltres o el Seu amor. El sant que prega amb intel·ligència s'adona que està parlant amb Aquell que coneix cadascuna de les seves necessitats molt millor que ell mateix, que té un interès sense límits en tot el que es refereix al Seu poble, i l'amor del qual no podria ser més gran del que és. L'objecte de la pregària és expressar la nostra dependència de Déu i que les nostres ànimes puguin entrar en contacte amb Ell sobre allò pel que preguem; que en esperar en Ell aprenguem els Seus pensaments; que es pugui donar expressió als desitjos que l'Esperit Sant ha generat en nosaltres, i que quan la resposta arribi, siguem conscients que és certament de part de Déu que ens arriba.

Hauríem de pregar més d'una vegada per qualsevol cosa?

No es pot establir cap norma concreta respecte a aquesta qüestió. En alguns casos se'ns fa sentir que la nostra petició, per alguna sàvia raó, no ens serà concedida, i ens sentim sense llibertat per a seguir demanant. Casos com aquest poden ser infreqüents, però per descomptat n'hi ha. A Moisès, quan va pregar que li fos permès d'entrar a Canaán, se li va prohibir repetir la seva petició (Dt. 3:26).

Per altra banda, de vegades, quan li demanem al Senyor una cosa especial, ve sobre hom una sensació aclaparadora de que ha estat escoltat, i que la petició està concedida, i sobrevé el sentiment que tornar a demanar seria una presumpció.

Però aquests són casos excepcionals, i, en general, el Senyor voldria que persistim en la pregària per allò que està en els nostres cors. Sovint ens manté esperant durant mesos, i fins i tot durant anys, abans de donar una resposta, amb la finalitat de posar a prova la realitat del nostre desig, i de provar la nostra fe. Ell vol que siguem importuns sobre allò que volem d'Ell, i així mostrar que som seriosos sobre el mateix. Aquesta és la lliçó que se'ns comunica en la paràbola de l'amfitrió d'un viatger, que demanava pa a un amic seu a mitjanit (Lluc 11). Va ser escoltat per la seva importunitat. Una altra paràbola —la de la vídua que havia sofert una injustícia (Lluc 18)— reforça aquesta mateixa veritat, de la necessitat de pregar sempre, i no desmaiar.

No es tracta que Déu sigui un Donant difícil i mal disposat, sinó que la importunitat és una prova de serietat i de fe.

És desitjable apartar moments concrets per a la pregària privada?

Certament que ho és per a la gran majoria dels cristians. Tot el que es deixa per a moments ocasionals queda sovint relegat del tot, i estic convençut que la falta d'una programació regular és la raó que hi hagi tan poca pregària entre nosaltres. Els sants de l'antiguitat tenien hores programades. «Al vespre i matí i al migdia pregaré i clamaré, i ell escoltarà la meva veu» (Psalm 55, 17).

També Daniel mantenia aquest mateix hàbit, i res no podia impedir-li d'agenollar-se en la seva cambra tres vegades al dia, per pregar i donar gràcies davant del seu Déu (Daniel 6, 10). Quina llàstima que deixem que coses trivials ens privin del nostre temps per a la pregària!

Alguns podran titllar això de pràctica «legalista», però ja m'agradaria a mi veure molta més d'aquesta mena de legalitat! Recomano de debò a cada jove creient el costum de reservar una certa hora cada dia per a tenir una relació tot sol amb Déu. Els millors moments són a primeres hores del matí, i immediatament abans de retirar-se a la nit.

Però a més de reservar moments regulars per a la pregària, i dels quals no hauríem de deixar que res ni ningú no ens privés, hauríem de tractar d'estar sempre en un esperit de pregària i de dependència, llestos en qualsevol moment per a tornar-nos al Senyor respecte de qualsevol dificultat, o en qualsevol emergència. A Nehemies tenim un meravellós exemple d'això. Ell era el coper del rei, i mentre estava complint els seus deures, el seu real amo li va fer de cop i volta una pregunta que ell es va sentir totalment incapaç de contestar sense consultar amb el Senyor. Precisava urgentment de la direcció divina, però la pregunta del rei demandava una resposta immediata. Nehemies va poder dirigir-se al Senyor en pregària. «Llavors vaig pregar al Déu dels cels. I vaig dir al rei» (Nehemies 2:4, 5). Tant de bo estiguéssim sempre tan a prop del Senyor que poguéssim consultar-lo i cercar saviesa i direcció de la Seva part tant ràpidament com va poder fer-ho Nehemías!

Recomanaria vostè alguna forma especial de pregària?

No. L'Esperit Sant està aquí per a generar els nostres pensaments i desitjos en la línia de la voluntat de Déu i Ell posa en els nostres cors els assumptes adequats per a la pregària i ens capacita per a presentar-los davant del Senyor. Així, se'ns exhorta a pregar «en tot moment en l'Esperit amb tota mena de pregària i súplica», i a pregar «en l'Esperit Sant» (Efesis 6, 18, Judes 20).

És cert que, si som deixats a nosaltres mateixos, «què hem de demanar com convé, no ho sabem», però en l'Esperit Sant tenim al millor dels mestres, i podem amb tota seguretat deixar-li a Ell el controlar-nos i dirigir-nos en les nostres pregàries.

Creu vostè en fer llargues pregàries?

Sí, sempre que siguin pronunciades en privat i brollin del cor. Mai estarem prou temps de genolls en secret. En certa ocasió, el Senyor Jesús va estar tota una nit pregant; però el sol fet que algú estigui pregant per llarg temps no assegura que serà escoltat. A ningú se l'escolta per molt parlar. La sinceritat i una profunda reverència haurien d'acompanyar-nos en adreçar-nos a Déu.

Però m'imagino que la seva pregunta es refereix a les pregàries públiques. Si considerem les pregàries registrades a la Bíblia, trobarem que la més llarga d'elles —la pronunciada per Salomó per a la dedicació del temple— va durar menys de deu minuts, fins i tot en el cas que es pronunciï lenta i reverentment. S'ha dit amb raó que quan hom vol alguna cosa de debò, podrà comunicar la seva petició amb ben poques paraules. És quan algú no té res a demanar en particular que la pregària pren vint o vint-i-cinc minuts.

El Senyor Jesús era omnipotent, i era el Creador de totes les coses. Per què tenia Ell cap necessitat de pregar?

És ben cert que el Senyor Jesús era tot el que vostè diu. Ell era «Déu sobre totes les coses beneït pels segles». Però Ell va davallar a la terra per a recórrer la senda d'un Home depenent, i tot allò que Déu cercava en un home va ser trobat en Ell en tota perfecció. L'obediència, la veritat, la justícia, la confiança, lla dependència —totes aquestes coses es van veure en Crist. I va ésser com a Home, en l'humil camí al que la Seva gràcia l'havia portat, que el trobem una i vegada i una altra pregant. En tot això Ell ens ha deixat un brillant exemple. Que sigui així, que seguim fidelment en les seves petjades! En l'Evangeli de Lluc, on veiem el nostre Senyor d'una manera especial com a Home, el trobem, penso, set vegades pregant.



Dotze Diàlegs Bíblics - Harold P. Barker i altres.
Traducció de l'anglès: Santiago Escuain
© Copyright 2011, SEDIN - tots els drets reservats.
SEDIN-Servei Evangèlic
Apartat 2002.
08200 SABADELL
(Barcelona) ESPANYA
Es pot reproduir en tot o en part per a usos no comercials, a condició que se citi la procedència reproduint íntegrament l'anterior i aquesta nota.


 

Índex:

Pàgina principal

Índex general català

Llibres recomanats

   
orígens

   
vida cristiana

   
bibliografia general

Coordinadora Creacionista

Museu de Màquinas Moleculars

Temes d'actualitat

Documents en PDF
(classificats per temes)


Indice general castellano




|||  Índice: |||  Índice de boletines  |||  Página principal  |||  Índice general castellano  |||
|||  
General English Index  |||  Coordinadora Creacionista  |||  Museo de Máquinas Moleculares  |||
|||  Libros recomendados  |||  
orígenes  |||  vida cristiana  |||  bibliografía general  |||
|||  
Temas de actualidad  |||  Documentos en PDF (clasificados por temas)  |||