Dotze Diàlegs Bíblics ___________ Una Ressenya Dialogada de Dotze Doctrines Bíbliques Bàsiques___________
Harold P. Barker, amb O.
Lambert, C. A.
Miller, P. Brown, |
|
Temes |
Preguntes
per S. W. Royes -
Respostes per H. P. Barker
S bo que ens recordem els uns als altres que la Bíblia no ens presenta teories o opinions, sinó realitats. I si algú anés a preguntar-me: «Quins són els fets principals relacionats amb el cristianisme?», li contestaria que tres dels fets de més conseqüència són aquests: (1) El Tron de la Deïtat està ocupat per un Home. (2) Déu l'Esperit Sant és Resident en aquest planeta. (3) El Senyor Jesucrist té un tresor peculiar en el món, i està a punt de venir personalment per a transferir aquest tresor de la terra al cel. És sobre l'últim d'aquests tres fets que anem a ocupar-nos ara. És un fet que Jesús ha de tornar, tan veritable com que va estar ja aquí durant trenta-tres anys, i que va morir en la creu. Abans de començar les nostres preguntes, us demanaré que obriu la Bíblia i llegiu tres notables passatges en els que la segona vinguda del Senyor és esmentada com un fet, primer per un apòstol, després per un àngel, i en tercer lloc pel Senyor mateix. Passem primer a 1 Tessalonicencs 4, 15-17 «Perquè us diem això amb paraula del Senyor: nosaltres, els qui vivim, els qui restem fins a LA VINGUDA DEL SENYOR, no passarem al davant dels qui s'han adormit. »Perquè el Senyor mateix, amb crit de comandament, amb la veu de l'arcàngel, i amb la trompeta de Déu, baixarà del cel, i els morts en Crist ressuscitaran primer. »Llavors nosaltres, els qui vivim, els qui restem, serem arrabassats juntament amb ells en els núvols per rebre el Senyor en els aires, i així estarem sempre amb el Senyor.» Ara examinem Fets 1, 11, on tenim un testimoniatge angèlic de la mateixa veritat: «Aquest mateix Jesús, que ha estat endut a dalt d'entre vosaltres cap al cel, vindrà de la mateixa manera que l'heu vist anar-se'n cap al cel.» El tercer passatge que us demano que llegiu és Joan 14, 3, on el Senyor mateix, mentre estava encara a la terra, promet de forma clara que tornarà amb el propòsit de rebre el seu poble en la casa del seu Pare. «I si me'n vaig i us preparo un lloc, TORNARÉ i us prendré amb mi, perquè on jo sóc, també hi sigueu vosaltres.» Aquests tres passatges són suficients per a exposar la veritat de que la segona vinguda del Senyor és una part integral de la doctrina cristiana. Però, recordem, no és una mera doctrina, és un fet; i és com a fet que la considerarem. Quan parla de la vinguda del Senyor, es refereix vostè a la mort? Per descomptat que no. Ningú que llegeixi amb cura aquests tres passatges que he citat podria caure en l'error de confondre ambdues coses. Quan un creient mor, és que el Senyor baixa amb crit de comandament? Torna de la mateixa manera que el van veure anar-se'n? Es crida dels seus sepulcres els sants adormits, i se'ls convoca a trobar-se amb el Senyor en l'aire? No, en la mort no hi ha res d'això. Permeteu-me que us mostri, mitjançant una senzilla il·lustració, el que és la mort per al cristià. Un senyor entra en una de les estacions rurals de tren i demana un bitllet de primera classe a Kingston. Queden vint minuts per a que arribi el tren, i ell es dirigeix a la còmoda sala d'espera de primera classe, i s'asseu. Mentre està allí, entra un altre home a l'estació. Si s'ha de jutjar per la seva aparença, és un obrer, i no gaire abundant en els béns d'aquest món. També ell va cap a Kingston, i demana un bitllet de tercera classe. El mateix que el primer arribat, ha d'esperar que vingui el tren, però no pot fer servir la sala d'espera de primera classe. S'ha d'acontentar amb la sala de tercera classe, incòmoda i plena de gom a gom, i amb corrents d'aire. Però observem això, l'home de primera classe i el de tercera estan ambdós esperant el mateix tren. De la mateixa manera, hi ha dues classes de creients que van cap a la glòria, i que estan esperant la vinguda del Senyor per a dur-los allí. Estem els que encara vivim, esperant en aquesta desolada i incòmoda sala de tercera classe que és aquest món, envoltats de proves, sotmesos a temptacions i assetjats pel pecat. N'hi ha d'altres que, per així dir-ho, han passat a la sala d'espera de primera classe. Reposen en una escena de pau sense núvols, sense pecat, sense angoixes ni dolor que destorbin la seva felicitat. Estan «amb Crist», però els seus cossos estan en el sepulcre. Encara no han entrat en la plenitud de la vida de resurrecció. Segueixen esperant —esperant allò mateix que esperem nosaltres, és a dir, la vinguda del Senyor. Per al cristià, per tant, la mort, lluny de ser el compliment de la seva esperança, és merament el servent que l'introdueix a la sala d'espera de primera classe, on estarà «absent del cos, present amb el Senyor» fins el dia que torni Jesús. És que el cristià no experimenta sovint la vinguda de Crist al seu cor? Sí, sens dubte; però això no és pas del que estem tractant ara. Record una vegada que estava parlant amb una anciana sobre la vinguda del Senyor. Mentre parlava, el seu rostre es va il·luminar de goig, i posant la mà sobre el cor, va exclamar: «Oh, Ell ve sovint! Poques vegades passa un dia que Ell no vingui». Aquesta estimada anciana tenia raó. Per descomptat, Jesús acudeix als cors del seu poble d'una manera espiritual. Però això és una cosa molt diferent de la vinguda de la qual hem estat llegint plegats. Si passem a Joan 14, veureu dues coses. Llegim el verset 23: «Si algú m'estima, guardarà la meva paraula, i el meu Pare l'estimarà, i vindrem a ell i farem estada amb ell». Contrastem això amb el que ja hem llegit en el verset 3 del mateix capítol. El verset 23 es refereix a una vinguda espiritual de Crist i del Pare a nosaltres; el verset 3 es refereix a la vinguda futura, personal, real de Crist per a nosaltres. Allò primer és del que podem gaudir diàriament; allò segon és el que encara esperem. Quan el Senyor vingui, tindrà lloc la fi del món? No, en absolut. L'Escriptura està plena de promeses i de profecies que demostren que el món ha d'arribar a ser una escena de meravellosa benedicció sota el regnat de Crist durant mil anys. Els homes batran les seves espases en relles i viuran en harmonia. L'Israel restaurat serà el centre des del qual irradiarà la benedicció fins a l'últim extrem de la terra (Isaïes 2, 3). Fins i tot la creació animal compartirà el goig d'aquesta edat —el lleó jaurà junt amb l'anyell. Satanàs serà lligat, i regnarà la justícia. Tot això té lloc després que el Senyor vingui, de manera que la fi del món serà al menys mil anys després d'això. La vinguda del Senyor és el succés que introdueix un llarg curs d'esdeveniments. Properament prendrà els regnes de la terra i regnarà amb els Seus sants, assumint els seus drets en el lloc on va ser rebutjat. Però abans que Ell vingui amb aquest propòsit, vindrà per a prendre possessió d'allò que ja és Seu —el Seu peculiar tresor, la Seva perla de gran preu —l'Església que Ell va guanyar amb la Seva sang. I el Senyor tornarà amb ella com l'Hereu legítim per sotmetre la terra i regnar en pau i amb justícia, de manera que haurà un llarg període de temps entre la Seva vinguda i la fi del món. Què passarà quan Jesús vingui? Si llegiu amb deteniment aquells versets de 1 Tessalonicencs una altra vegada, i els compareu amb 1 Corintis 15, 51-52, trobareu una resposta molt clara a aquesta pregunta. Els sants vivents seran transformats, els qui dormen seran aixecats, i tots junts seran arrabassats per a reunir-se amb el Senyor en l'aire. Els qui no siguin de Crist, morts o vius, quedaran enrere. Sabeu el que és un imant, veritat? Suposem que sobre aquesta taula tenim una barreja de llimadures d'acer i de brins de palla. Acosto l'imant més i més a la taula. Què succeeix? De cop i volta, totes les llimadures d'acer pugen volant i s'enganxen a l'imant. I què passa amb els brins de palla? Es queden immòbils sobre la taula. Això és precisament el que succeirà quan vingui el Senyor. Ell, certament, ha estat un imant per als nostres cors, captivant-los i atraient-los. Quan Ell vingui, aquells amb els quals Ell tingui un vincle —les llimadures d'acer, els veritables creients— seran recollits amb el Seu poder a Ell mateix en l'aire. I què hi ha d'aquells que no el coneixen —la palla? Seran per un temps deixats a ells mateixos, però la seva carrera aviat s'acabarà: «Cremarà la palla en un foc que no s'apaga» (Mateu 3, 12). És que no hi haurà possibilitat de salvació per als qui es quedin enrere? No pas per aquells que hagin escoltat l'evangeli i l'hagin rebutjat. Seran judicialment encegats i endurits. Deixem que l'Escriptura es pronunciï sobre això. Llegim les solemnes paraules de 2 Tessalonicencs 2, 10-12: «No van rebre l'amor de la veritat per ser salvats. Per això Déu els enviarà una operació d'error, perquè creguin la mentida; a fi que siguin jutjats tots els qui no van creure la veritat, sinó que es van complaure en la injustícia». La porta de la misericòrdia, ara oberta de bat a bat, quedarà llavors tancada sense remei. «Després que l'amo de la casa s'alci i tanqui la porta, i començareu a estar-vos fora i a trucar a la porta, dient: Senyor, Senyor, obre'ns. I respondrà i us dirà: No sé pas d'on sou, vosaltres. Llavors començareu a dir: Hem menjat i begut al teu davant, i has ensenyat en les nostres places. I dirà: Us dic que no sé pas d'on sou: aparteu-vos de mi tots els qui obreu la injustícia» (Lluc 13:25-27). Aquestes paraules, terriblement solemnes, responen a la seva pregunta de forma clara i decisiva. No, no hi haurà salvació per a aquells que la rebutgin ara. Podria clarificar més la distinció entre la vinguda del Senyor per al Seu poble i la seva posterior vinguda amb ells? Un amic meu em va dur una vegada de passeig per la ciutat de Newcastle-on-Tyne. «Veu vostè aquell pujol allà?», em va preguntar, assenyalant-me una considerable altura a l'altre costat del riu. «Sí», vaig contestar. «Que té alguna cosa interessant?» «Es diu el Pujol del Xèrif», va dir, «i és per aquesta raó: Fa molt de temps, quan arribaven els jutges de circuit des de Durham para fer judicis a Newcastle, els xèrifs de la ciutat solien anar fins a aquell pujol per trobar-los. Després de rebre'ls allí, acompanyaven els jutges de tornada a la ciutat per a començar els judicis. Ara bé, això potser ens podrà ajudar a clarificar la distinció entre la vinguda del Senyor per al Seu poble i la Seva posterior vinguda amb ells. A les Escriptures tenim ambdues coses. Primer, «tornaré i us prendré amb mi». Aquesta és la Seva vinguda per a nosaltres. Després, a Judes 14, «Heus aquí, el Senyor ha vingut amb les seves miríades de sants, a fer un judici». Ell ve per a fer el judici, per així dir-ho, per visitar els impius amb el Seu desgrat, quan «porgarà la seva era». En això Ell anirà acompanyat pels Seus sants, com els jutges que venien de Durham a Newcastle anaven acompanyats dels xèrifs d'aquesta ciutat. Però, per a que pugui ser així, el Seu poble serà cridat de la terra per rebre'l en l'aire. Llavors tornaran amb Ell quan Ell vingui amb poder per a conquerir. Veure Apocalipsi 19, 11-14. És aquest últim esdeveniment que s'esmenta una vegada i una altra en l'Antic Testament. En el Nou Testament es designa freqüentment com la Seva manifestació, o la Seva vinguda en glòria, en contrast amb la Seva vinguda només per al seu poble. Què succeirà entre la vinguda del Senyor per a la seva Església i la Seva manifestació amb poder? Necessitaria molt temps poder donar si més no un esbós del curs d'esdeveniments que s'indiquen en les escriptures profètiques per a aquest interval de temps. No podem ni tan sols citar els passatges que parlen dels mateixos. Però puc dir de manera resumida que un curós estudi de les Escriptures ens duu a creure que tan aviat com l'Església sigui arrabassada al cel, la maldat augmentarà en el món a passos engegantits, i culminarà amb «l'home de pecat», que, sota la influència directa de Satanàs, encapçalarà una terrible apostasia. Déu estarà mentrestant obrant en i per mitjà d'alguns del seu antic poble, els jueus, reunint-los de nou en la terra dels seus avantpassats, i preparant-los, enmig d'uns sofriments insòlits, perquè arribin a ser un mitjà de benedicció per a tot el món. Al mateix temps tindran lloc destacats esdeveniments en l'esfera política. L'Imperi Romà, revifat en forma de deu regnes confederats, donarà el seu suport al seu cap, la «bèstia», que estarà estretament aliat amb «l'Anticrist» o «home de pecat. La Cristiandat corrompuda serà al principi la influència dirigent, però la incredulitat aconseguirà el predomini, i l'església apostata, escopida de la boca de Crist, caurà com una presa miserable dels poders del món, els favors del qual va conrear durant tant de temps. Llavors, després que hagin caigut molts i durs cops de la vara de Déu sobre la terra, Crist apareixerà de cop i volta, amb els Seus sants, portant una sobtada destrucció sobre l'inic (l'Anticrist) i els seus associats. Però, a fi de poder seguir tots aquests aspectes en les Escriptures, cal fer un estudi de tot l'àmbit de la profecia, i això ultrapassa els límits del tema que ens ocupa. Es pot fixar alguna data per a la vinguda del Senyor? A Marc 13, 35 se'ns mana vetllar, perquè desconeixem l'hora de la Seva vinguda. Com podria ningú vetllar per a la vinguda del Senyor, si se sabés que Ell no anava a arribar fins a una data determinada? L'exhortació a vetllar implica clarament la incertesa respecte al temps. Sé molt bé que s'han realitzat molts intents de fixar dates per a la tornada del Senyor. L'únic resultat d'aquesta mena d'intents és llançar descrèdit sobre «la feliç esperança», i fer que quedi associada en les ments de la gent amb la insensatesa i el fanatisme. Ha sorgit molta confusió degut al fet que molts han deixat de veure que el temps actual és un interval en la línia dels tractes de Déu amb els homes. Quan Crist va ser lliurat a la mort pels jueus, Déu va suspendre els Seus tractes amb ells com a nació. Des d'aquell moment Ell ha estat ocupat en salvar per la Seva gràcia a aquells que constitueixen l'Església. Quan l'Església quedi completada, el Senyor vindrà i la prendrà de la terra. Llavors Déu reprendrà el fil, per així dir-ho, que ha interromput; i llavors tornarà a començar la història del seu poble terrenal, i de nou tindran el seu lloc les dates, els temps i les estacions. Però no hi ha cap mena de dates connectades amb l'actual interval. En qualsevol moment podem escoltar la crida a la llar. Quin dolç per als qui estan preparats! Estimat germà creient, pensa en això! Un altre instant, i pot ser que escoltis la veu de l'Estimat de la teva ànima! Un altre instant, i pots sentir l'abraçada d'aquells braços eterns! Un altre instant, i pot ser que estiguis a la llar —la teva llar perquè és la Seva llar; i tu ets Seu, i Ell és teu! A més de vetllar, tenim alguna altra cosa per fer amb vistes a la vinguda del Senyor? Si. Hem de sortir a la Seva trobada (Mateu 25, 6). Sortir de tot allò amb el que no ens agradaria que Ell ens trobés barrejats; sortir de la comoditat i de la mandra; sortir dels hàbits pecaminosos; sortir d'associacions que no siguin santes. Després se'ns mana que negociem fins que Ell vingui (Lluc 19, 13). Hem de dedicar-nos als Seus interessos durant la Seva absència, concentrats en el Seu servei. Si llegiu el Nou Testament, quedareu sorpresos en trobar quantes vegades el pensament de la tornada del Senyor s'exposa d'una manera pràctica per a reforçar diverses exhortacions. El fet de mantenir aquesta feliç esperança i de viure en l'expectativa diària del retorn del Senyor comporta ser un cristià molt pràctic. «Tot el qui té aquesta esperança en ell es purifica a si mateix, tal com ell és pur» (1 Joan 3, 3). Fem d'aquesta la nostra porció, benvolguts germans cristians, no solament que «visquem d'una manera discreta, justa i pietosa en aquest segle», sinó que ens mantinguem esperant «la feliç esperança» i també allò que l'ha de seguir, «la manifestació de la glòria del gran Déu i Salvador nostre Jesucrist» (Titus 2, 12-13).
|
Índex:Pàgina
principal 
|
||| General English Index ||| Coordinadora Creacionista ||| Museo de Máquinas Moleculares ||| ||| Libros recomendados ||| orígenes ||| vida cristiana ||| bibliografía general ||| ||| Temas de actualidad ||| Documentos en PDF (clasificados por temas) ||| |
