L'ESPERANÇA ACTUAL DE L'ESGLÉSIA

o

PROFECIES QUE L'ESTABLEIXEN

PRIMERA CONFERÈNCIA

(2 Pere 1)

L cristià ha de provar de conèixer no només la salvació que és en Crist, sinó també tots els fruits d'aquesta salvació. No només s'ha d'assegurar que està a la casa del seu Pare, sinó també de gaudir dels privilegis de la casa.

Déu «ens cridà per la seva glòria i excel·lència» (2 P 1, 3).

Déu ens dóna, en la glòria de Crist i de l'Església, un avenir que Ell mateix ha omplert amb seus designis, i l'estudi d'aquesta preciosa veritat ocupa els nostres pensaments de la manera més útil; i per descomptat aquest és un dels objectius que Ell s'ha proposat en comunicar-nos la profecia, que Ell ens dóna, en revelar-nos les seves intencions en qualitat d'amics seus (Jn 15, 15; Ef 1, 9), que participem en els pensaments que l'ocupen a Ell. No podia donar-nos Ell una penyora més entranyable del seu amor i confiança (Gn 18, 17), ni res que pogués tenir per a les nostres ànimes una eficàcia més santificadora. En efecte, si el caràcter dels homes es manifesta en els objectius que persegueixen, la nostra conducta en el present estarà marcada per l'avenir de la nostra esperança; manifestarà necessàriament el seu reflex i color. Els qui només ambicionen posició, els qui no somien més que en les riqueses, els qui busquen la seva felicitat en els plaers del món, actuen, cada un d'ells, segons el que tenen en els seus cors; les seves respectives vides estan governades pels objectes en els quals han dipositat els seus afectes. Això mateix passa amb l'Església. Si els fidels comprenguessin la seva vocació, la qual és la participació en una glòria esdevenidora plenament celestial, que passaria? Viurien aquí baix com estrangers i pelegrins. En conèixer les profecies tocants a aquesta terra, comprendrien millor la natura de les promeses fetes als jueus, les distingirien de les que ens pertoquen a nosaltres els cristians; jutjarien l'esperit del segle, i es lliurarien de les preocupacions humanes, i dels neguits sempre funestos per a la vida cristiana; aprendrien a recolzar-se en Aquell que tot ho ha disposat, que coneix la fi de les coses des del principi, i a lliurar-se totalment a l'esperança que els ha estat donada, i a l'observança dels deures que se'n deriven.

Se sol dir que el veritable missió de les profecies és exposar la divinitat de la Bíblia per mitjà de les que ja s'han acomplert. I és veritat que és un dels usos que se'n poden fer, però no és l'objecte especial per al qual van ser donades. Han estat donades no al món, sinó a l'Església, per comunicar-li els pensaments de Déu, i per servir-la de guia i torxa abans de l'arribada dels esdeveniments que anuncien, o durant el curs d'aquests esdeveniments. Que diríem d'algú que només fes servir les confidències d'un entranyable amic per convèncer-se més tard que havia dit la veritat? Ai de nosaltres! Fins on hem arribat? Fins a tal punt hem perdut la consciència dels nostres privilegis i de la bondat de Déu? Així, doncs, no hi ha res per a l'Església en totes aquestes santes revelacions? Perquè, per descomptat, no és l'Església la que ha de preguntar-se si Déu, el seu amic celestial, ha dit la veritat.

Però encara hi ha més: la majoria de les profecies, i, en cert sentit, es pot dir que totes elles, es compleixen a la fi de la dispensació amb la qual tenim a veure; ara bé, quan arribi el compliment de les mateixes ja serà massa tard per convèncer-nos de la seva veracitat, o per emprar-les per convèncer altres; el judici aclaparador que caurà sobre els qui dubten serà la seva demostració ben evident. Prenguem un exemple de les prediccions del Senyor. A quina bona fi serviria l'advertència del Senyor que fugissin en tal o qual circumstància, si no comprenien per avançat el que Ell deia, ni creien de bell antuvi en la veracitat de la seva paraula? Era precisament aquest coneixement i aquesta fe el que els distingia de tots els seus compatriotes incrèduls. I el mateix passa amb l'Església: els judicis de Déu cauran sobre les nacions; l'Església ha estat advertida d'això; gràcies a l'ensenyament de l'Esperit Sant, ella ho comprèn, ho creu, i escapa a les desventures que han de sobrevenir.

Però algú objectarà: aquestes són idees purament especulatives. Estratagema de Satanàs! Si jo, elevant-me per damunt del present, per damunt del sentiment de les meves necessitats i circumstàncies momentànies; si, tot sortint del domini dels éssers materials, em projecto vers l'esdevenidor, a aquest camp lliurat a la intel·ligència humana, tot serà imprecís i sense influències, llevat que ho ompli o bé amb els meus pensaments, o bé amb els pensaments de Déu. Els meus pensaments! Els meus pensaments són mera especulació. Els pensaments de Déu! És la profecia què els exposa i desenvolupa, ja que la profecia és la revelació dels pensaments i dels consells de Déu sobre el futur. N'hi ha algú que s'anomeni cristià i que no s'ompli de goig davant la perspectiva de que «la terra serà omplerta del coneixement de Jahveh, com les aigües cobreixen el mar»? Doncs bé, heus aquí una profecia! Si ens preguntem: I com s'acomplirà ?, no és de boca de l'home que ha de sortir la resposta; la paraula de la mateixa profecia ens instrueix sobre aquesta qüestió, i fa callar les imaginacions i la vanaglòria dels nostres orgullosos cors.

En efecte, tot i que la comunió de Déu ens solaça i ens santifica; tot i que aquesta comunió, que ha de ser eterna, ens ha estat ja donada, Déu ha volgut actuar en els nostres cors per mitjà d'esperances positives, i ha calgut que ens les comuniqués perquè fossin eficaces, i perquè el nostre futur no fos imprecís, ni ple de faules enginyosament imaginades. Ah, lloat sigui el Déu de gràcia i de bondat! El nostre futur no és ni imprecís ni ple de faules enginyosament imaginades. «Perquè», diu l'Apòstol, volent encoratjar la pietat, la virtut, l'amor fraternal i la caritat en les ànimes dels fidels, i fer que poguessin en tot moment tenir memòria d'aquestes coses, «no és pas seguint faules enginyoses que us vam fer conèixer el poder i la vinguda del nostre Senyor Jesucrist, sinó que vam ser testimonis oculars de la seva majestat, perquè ell va rebre de Déu Pare honor i glòria, quan una tal veu li fou adreçada per la glòria majestuosa: Aquest és el meu Fill, l'Estimat, en qui jo estic complagut. I nosaltres vam escoltar aquesta veu que venia del cel quan érem amb ell a la muntanya santa. I tenim encara més ferma la paraula profètica, en que feu bé de fixar-vos atentament, com a un llum que brilla en un lloc fosc, fins que el dia claregi, i l'estel del matí s'aixequi en els vostres cors; sabent això en primer lloc: que cap profecia de l'Escriptura no ve per interpretació pròpia, perquè la profecia mai no ha estat portada per voluntat humana, sinó que els sants homes de Déu van parlar portats per l'Esperit Sant» (2 P 1, 16-21) .

En estudiar els trets més generals de la profecia, examinarem aquests tres grans temes: la Església, les nacions i els jueus.

PREFACI i Índex General

PRIMERA CONFERÈNCIA — Introducció

SEGONA CONFERÈNCIA — L'Església i la seva glòria

TERCERA CONFERÈNCIA — La segona vinguda de Crist

QUARTA CONFERÈNCIA — La primera resurrecció

CINQUENA CONFERÈNCIA — El progrés del mal sobre la terra

SISENA CONFERÈNCIA — Els dos caràcters del mal

SETENA CONFERÈNCIA — El judici de les nacions

VUITENA CONFERÈNCIA — Les promeses del Senyor a Israel

NOVENA CONFERÈNCIA — La decadència i dispersió d'Israel

DESENA CONFERÈNCIA — La restauració i benedicció terrenal donades a Israel

ONZENA I ÚLTIMA CONFERÈNCIA — Recapitulació i conclusió